Xerram es mallorquí , mai es catalá.

LO QUE EL PUEBLO BALEAR TIENE EL DERECHO EN SABER..............................- Vocabulario Mallorquín-Español, redactado por Antonio Vives Ginart, en 1935 en la imprenta de mosser Alcover. En el prólogo de dicho Vocabulario, Francisco de Borja Moll, recomienda a todos los mallorquines, que compren y estudien dicho vocabulario, para que se ponga al corriente del correcto uso de las palabras en mallorquín y en castellano. Dice en el mismo prólogo que ha podido ver y leer, en la biblioteca de mossen Antonio Mª Alcover, más de 14 diccionarios y gramáticas muy antiguos de la llengo Mallorquina, y nombra a varios. ( En otro párrofo los escribo, en las palabras no miente el Sr. Moll.)  "La Gramática de la Llengo Mallorquina" de Juan Dameto, publicada en 1496.El "Diccionari de la Llengo Mallorquina" de Ramón Fortuny y Puigdorfila, confeccionado a mano en 1739, que costa de 4.tomos. - El Diccionariet de vârios térmes Mällorquins anticuâds ó que jâ no se usan, compôst

Mallorca a sa Monarquia Hispànica: segueix es pacte Mateu Cañellas | 25 Gener 2014 Quan mor En Joan II d’Aragó i de Mallorca, pes gener de 1479, li succeeix es seu fill Ferran, casat amb N’Isabel de Castella deu anys abans a Valladolid. Amb el nou Rei de Mallorca, En Ferran el Catòlic, es Regne illenc entra a s’Edat Moderna i se troba en un nou marc polític i institucional fruit de s’unitat dinàstica de sa Corona de Castella i sa Corona d’Aragó, sa Monarquia d’Espanya. A sa nova Monarquia se trasllada sa característica principal des regnes de sa Corona d’Aragó: es pacte entre el Rei i es seus súbdits. Si mos situam en es Regne de Mallorca, es pacte consisteix en que cada nou sobrirà ha de jurar ses franqueses i privilegis mallorquins i que, per altra banda, es jurats illencs l’han de reconèixer com a Rei de Mallorca prestant es corresponent jurament de fidelitat. Així ho faran el Rei Ferran, tots els Reis de

Con  respeto hacia la fundación Jaime III, no entiendo porqué pierden el tiempo con un artículista como Capella, cada vez que escribe demuestra más su ignorancia histórica y su nacional socialismo pancatalanista. Denota una animadversión a todo lo que es Balear. Sr. Capella, le convendría dejar Baleares e irse a su querida cataluña.     La Fundació Jaume III Recull de premsa | 26 Gener 2014 Apreciat director d’ Última Hora : A s’edició des seu diari corresponent a dia 23 de gener d’enguany hi havia un article de Llorenç Capellà titulat “ La Fundació Jaume III ” que, com és natural, vàrem llegir amb gran interès. Per desgràcia, tot lo que deia damunt sa Fundació i es contactes que es seus representants han iniciat amb sos partits polítics no era sinó un enfilall de dois que ni tan sols mereixeria un comentari si no fos per sa frase final. O sigui, per aquesta frase: “ Sempre els quedarà Vox, la darrera apost

FÍJENSE  EL AQUELARRE PANCATALANISTA, LAS DECISIONES  ESTABAN TOMADAS, AYUNTAMENT DE PALMA, OCB,(COMO NO, ESTA GENTE CHUPANDO DE TODOS LADOS, Y CON ELLO TRAÍCIONANDO LA IDENTIDAD DEL PUEBLO BALEAR),GENERALITAT DE CATALIÑA.... ESTO ES LO QUE NO DEBEMOS VOLVER A PERMITIR!!!!!!! “ Per tots aquells que vos heu demanat es perquè des canvi de nom de moltíssims de carrers, pentura, si pasau endevant, trobareu qualque informació” Es Canvi de Nom des Carrers, la Nanda, el Gabriel, i es Colosal Negoci: PERO, ¿QUÍ ÉS AQUESTA NANDA.CAT?  Na Fernanda Maria Ramon Tous, coneguda com a Nanda Ramon, és una política des Partit Socialista de Mallorca (PSM). S’anomenat PSM, el , va cel·lebrar es seu vinté anniversari amb s’eslogan: “20 Anys fent feina per Catalunya”. A ses elecions nacionals del 2004 na Fernanda María va encapçalar sa candidatura conjunta “Progressistes per les Illes Balears” (coalició pentapartita composta per “Esquerra Republicana de Catalunya”, es “PSM”, “Entes

UPyD escuchó las propuestas de la Fundació Jaume III Recull de premsa | 25 Gener 2014 Reconoce el trabajo de la Fundació Jaume III y su labor en pro de las modalidades insulares, aunque sin cuestionar la unidad del catalán. Palma, 24 de enero de 2014 Ayer jueves se celebró una reunión entre representantes de la Fundació Jaume III y del Consejo Territorial de UPyD Baleares en la sede de Unión, Progreso y Democracia en Palma. UPyD reconoce el trabajo de la Fundació Jaume III y su labor en pro de las modalidades insulares, aunque sin cuestionar la unidad del catalán. El portavoz del partido magenta en las Islas, Juan Luis Calbarro, señala que "en UPyD nos reafirmamos en que los asuntos lingüísticos deben ser despolitizados. No queremos inmiscuirnos en debates filológicos. Nosotros trabajamos por los derechos de los ciudadanos y no por las lenguas". Del mismo modo, UPyD también subraya su vocación

El esquema genealógico de los Reyes o Reis privativos de Mallorques de la dinastía de Aragó, que abarca un periodo que va desde la conquista (1229) hasta la muerte de Isabel, Regina Majoricarum (1404), es el siguiente:REYES INDEPENDIENTES: -Jaume I el Conqueridor (1213-1276), desde la reconquista en 1229 hasta su muerte.(Pedro de Portugal, hijo de Sancho I de Portugal, como Señor de Mallorca, infeudado al rey de Aragón, desde 1231 hasta 1244.  En un documento de este periodo,1232, figura ya la expresión Maioricarum Patriam).-Jaime II el Prudent (1243-1311), hijo de Jaime I el Conquistador y de su esposa Violante de Hungría. (( FUE REY DE MALLORCAS DESDE 1.256 ))Es la figura básica de la dinastía, el consolidador de la Corona Mallorquina, concebida como una comunidad de territorios autónomos.  Fundó las villas de Algaida, Binissalem, Campos, Felanitx, Llucmajor, Manacor, Porreres, Sa Pobla, Santanyí, Selva i Sineu. Protector de las Artes (continuó las obras de La Seu,

La mayoría silenciosa empieza a hablar Recull de premsa | 20 Gener 2014 Joan Font Rosselló. Decía hace poco Francesc de Carreras en un formidable artículo ("Cataluña: la espiral del silencio", El País , 30-12-2013) que el sentimiento separatista había crecido en Cataluña porque la pedagogía del odio –lanzada desde los medios, la escuela, las instituciones de la sociedad civil como el Barça y la mayoría de partidos– había terminado haciendo mella en el ciudadano de a pie. El intelectual catalán apuntaba además a un factor que siempre suele olvidarse y al que se refería como “la espiral del silencio”, un término acuñado por la socióloga alemana Elisabeth Noelle-Neumann. “¿En qué consiste tal fenómeno? Consiste en que un punto de vista llega a dominar la escena pública cuando los demás —aunque en el punto de partida fueran mayoritarios— enmudecen. En efecto, ganan aquellos que tienen “energía, entusiasm

De Moll a Moll Xavier Pericay | 17 Gener 2014 Ses passades festes nadalenques, vàrem rebre a sa direcció de correu d’aquesta pàgina web un missatge d’un lector que deia: «(...) record nítidament una entrevista, feta ets anys 70 a sa revista Serra d’Or pel professor Joan Miralles (cap del dpt. de Filologia Catalana de sa Uib que fou durant molts d’anys) an el senyor F. de B. Moll, entrevista extensa i detallada on s’usaven totes ses formes col·loquials pròpies d’una conversa, des de s’article es, sa , fins es ieisme o desaparició ( vea, cuera, vui, fia ), passant per totes ses formes dialectals que avui han decantat a un ús purament oral i informal». Com és natural, després d’agrair-li an es nostro comunicant s’informació que mos havia facilitat, vàrem córrer a cercar aquesta entrevista. S’havia publicat, en efecte, a sa revista Serra d’Or , en es número d’octubre de 1972, amb so títol de «Una conversa amb Fran

Conquista de Menorca, ni cultura ni repoblació catalana. Pobre Sant Antoni! Joan Pons | 21 Gener 2014 Com ja és costum per Sant Antoni, arriba un nou espectacle des PSM, ara MÉS per Menorca. Lo de més per Menorca ho suposam, o tal vegada fa referència a més pancatalanisme per Menorca, qui sap. Bé, sa qüestió és que enguany acusen es CIMe de voler deslluir La Diada o La Diada del poble de Menorca, que, segons ells, “commemora sa incorporació de Menorca a sa cultura catalana”. Almanco comencen a dir ses coses de cara, no amaguen es seus sentiments catalanòfils. Però la cosa segueix: critiquen que enguany no hi hagi cartell de Sant Antoni —una crítica ben raonable i la qual compartesc— i consideren que sa intenció és deslluir sa festivitat de Sant Antoni per fer-li perdre força as costat des dia de ses Illes Balears, una celebració més recent i que sa gent no sent tan pròxima com Sant Antoni. Mirin, amb lo darrer

En el año 1.698, la Universidad de Mallorca, ya tenia publicaciones, en la ciudad condal, no soñaban con tener Universidad, por cierto, la que nos robaron y se llevaron a la ciudad condal, y que ahora denominan la Universidad de cataluña, es la Universidad de del REYNO DE MALLORCA !!

ESTA SI ES LA DEFENSA QUE DEBEMOS DE REALZAR, DESDE LA RAZÓN, Y LA HISTORIA, QUE NO LA HISTERIA NAZICATALANISTA.

Por fin se eliminan unos lazos que NO son identitarios de nuestra historia y lengua, y que impiden que aquellos que se autodenominan profesores, (podrán tener el título pero de ahí a que lo sean, hay un gran abismo),puedan adoctrinar a menores, puedan hacer uso de entidades públicas para inundar, viciar y adoctrinar a menores, a nuestros hijos políticamente.

Que pena ver a políticos, y periodistas sin un mínimo de cultura. Sr. Soler, antes de decir la tontería DE CONFEDERACIÓN CATALANO/ARAGONESA le aconsejo a que se documente, por desgracia usted es el culpable de una inmersión y de la extinción de la historia y lengua de baleares.. Sra Tarabini,deje de hacer el taranbana.     Y a esta sra. Aina? en su lengua es ANNA, es incapazaz de de tener un dialogo alejado del conocieminto democrático. Aprenda lo que son los extremismos y se dará cunta quien es un extremistas de izquierdas.

Treinta años de engaño perverso, Juan Vanrell Nadal OPINIO Robar es infamante. Robar la lengua milenaria de un pueblo es una infamia execrable. Este año se cumplirán 30 del robo infame de la milenaria lengua balear. Valiéndose de falacias y tergiversaciones históricas, los políticos baleáricos hicieron estatutariamente “lengua catalana” la que era y es “lengua balear”. El 1 de marzo de 1983 se hizo público este “Estatuto de Autonomía” que hacía oficialmente “català”, sin consulta al Pueblo, lo que siempre, siempre, siempre ha sido y es “mallorquí, menorquí, ibicenc”. ¡¡¡Un perverso engaño!!! Sin pérdida de tiempo se marginaron las estructuras lingüísticas específicas de las Islas y fueron sustituídas por las catalanas. El catalán suplantó al mallorquín para todo: En educación se impuso el catalán como asignatura básica y determinante. Mallorquines mayores, que necesitaban el requisito del catalán para su trabajo, suspendían estrepitosamente por hacerlo en su inveterada lengua mal

Ses catalanades de Cort: es semàfors de Palma i altres perles En Bernadet de Son Frare | 14 Gener 2014Si hi ha una institució que no té cap mira ni una per escriure en bon mallorquí i que utilisa sistemàticament fórmules barcelonines fins a extrems intolerables arraconant ses d'aquí, aquesta institució és s’Ajuntament de Palma que presideix Mateu Isern. Sense fugir d’aquesta secció, hem vist, per exemple, com s’empresa pública Emaya era digna de sa catalanada de sa setmana quan demanava disculpes an es ciutadans de Palma amb s’anunci “estem millorant la nostra ciutat”. Fa unes setmanes, un lector nostro que fa feina a s’EMT de Palma mos indicava que en es panells informatius de ses parades d’autobús hi  posava “EMT-Palma us desitja unes bones festes” en lloc de “vos desitja unes bones festes”. En es formularis de Cort, per exemple, s’estimen més “cognoms” que llinatges. ¿I què me’n deis des semàfors de s’imatge, escrits en un català que pareix més de Sant Feliu de Guíxols

GRUPO D'ACCIÓ BALÉÀ (G.A.B)XÈRRA EMB SA TÉVA LLENGO, XÈRRA EN MALLORQUÍ.Estimads amigs y amigas, desgraciadament y per manament polític ja fa coranta añs qu'esteym patind s'assesinad y arreconament de sa nostra pròpi llengo mallorquina, emb s'agravant afegid de que mos estàn imposand es "tot en català y domés en català" dins sa nostra tèrra, com si es mallorquí fos una llengo de segona devant sa culta y importada llengo catalana. Idò no, assò ês ben hòra de canviarló, y ara ês es moment. No dexis que te diguin com has de xerrà, empleya sas tévas pròpis paraulas, no te rebaxis, xèrra en mallorquí._________________________________________________HABLA CON TU LENGUA, HABLA EN MALLORQUÍN.Apreciados amigos y amigas, desgraciadamente y por mandamiento político ya hace cuarenta años que estamos padeciendo el asesinato y arrinconamiento de nuestra propia lengua mallorquina, con el agravante de que nos están imponiendo el "todo en catalán y solo en catalán"

Sa bandera de Mallorca no ès sa quadribarrada Mateu Cañellas | 10 Gener 2014 Es nostros fonamentalistes catalans creuen tenir molt clar que sa bandera de Mallorca ès sa quadribarrada. Pero no ès així. Quan afirmen això cauen en dos errors de base: desconeixen es colors de sa Casa de Mallorca i confonen es colors del Rei amb sos des Regne. Es colors de sa Casa de Mallorca no són es mateixos que es de sa Casa d’Aragó. Es colors de sa dinastia illenca són una brisura des pals aragonesos, ès a dir, que contenen un petit canvi per poder distingir-los dets aragonesos. Així ès com a sa mort del Rei En Jaume es seu fill Pere conserva es quatre pals aragonesos, mentre que En Jaume II de Mallorca suprimeix un pal per deixar es colors de sa Casa de Mallorca en tres pals de gules damunt fons groc (i que podem contemplar en es saló des tron des Castell de Bellver). Uns colors que posteriorment En Jaume III mallorquinisa

Argumentari 12: Quan mos diuen que un estàndar no implica sentir-se part de sa mateixa comunitat... Joan Font Rosselló | 09 Gener 2014 12. Quan mos diuen que un estàndar no implica sentir-se part de sa mateixa comunitat… Perquè una llengua estàndar sigui acceptada, és necessari, com a punt de partida, que sa majoria de parlants se sentin part de sa mateixa comunitat lingüística, cultural i històrica, fins i tot política. Això és una constant històrica que no podem deixar de banda. Ets idiomes moderns han servit per reafirmar nacions com França, Itàlia o Alemanya. S’uniformisació lingüística ha estat un instrument de primer orde per construir sentiments nacionals. Ara bé, abans d’aquest procés de transició nacional, una comunitat ha de tenir plena consciència d’esser-ho i des sacrificis que això comportarà. Com ja hem dit, sa creació d’un estàndar, per definició, sol comportar una consciència prèvia de formar

Montserrat Caballé: “me dijo el conseller de Cultura que mi defecto era haberme casado con un extranjero” aragonés. el 8 enero, 2014 • ( 16 ) “Se puede sentir idolatría por algo, siempre que no hagas daño a un tercero. (…) Las hostilidades no funcionan (…) Los pueblos del mundo tenemos que estar unidos. No podemos hacer cadenas, las cadenas son para la esclavitud. Las cadenas humanas son para separar.  (…) Las cadenas pueden ser de hierro, de oro, de plata, pero tienen que ser buenas cadenas. No tienen que ser cadenas que separan y humillan (…) Se ha dicho que ha habido un millón y medio de personas en esta cadena humana [la cadena nacionalista] . ¿Dónde estaban los 7 millones restantes?” . La soprano también explicó que “en una cena muy importante en la Generalitat, estábamos cenando con el presidente Pujol y su esposa y el ‘ministro’ de Cultura -y no es que yo le odie- me dijo que yo era una catalana universal (…) y que mi único defecto era haberme casado c

Sa catalanada de sa setmana: sa benvenguda des rector Huguet En Bernadet de Son Frare | 07 Gener 2014 Aquesta és sa carta de benvenguda des rector de sa UIB , en Llorenç Huguet, penjada a sa plana web de sa nostra universitat. Aquest escrit pareixerà de lo més normal a molts d’homos i dones d’una quarantena d’anys per avall que estan avesats a escriure en català estàndar i, en conseqüència, també a xerrar-hi. Tot lo formal, no mos enganem, acaba influint en lo informal. Un mestre d’escola, per exemple, xerraria així amb tota naturalitat. Moltes de ses paraules que fa trenta anys haurien parescut estranyes a son pare o an es seu padrí, a ell li pareixen avui en dia normalíssimes, ja que les té perfectament incorporades a sa seva manera de xerrar. Ses llengües evolucionen, clar, però en es nostro cas aquesta evolució ha estat forçada per un procés d’enginyeria sociolingüística des que només ara començam a veure s

ABC-La Generalitat catalana fabrica su “reino” vapuleando la historia ROBERTO PÉREZ / ZARAGOZA Día 07/10/2013 - 10.01h Su web oficial llega a decir que Cataluña adquirió la «soberanía» de Aragón y que sus «dominios» incluyeron Sicilia y Cerdeña Cataluña fue un reino, la Casa de Barcelona se anexionó Aragón en 1137, y el «rey de Cataluña» Jaime I el Conquistador creó los «Países Catalanes». Son algunas de las perlas que salpican el particular relato de la historia que difunde la Generalitat de forma oficial a través de su portal de internet, tanto con textos como con diversos vídeos. En su afán por hacer valer un pretendido carácter histórico de «nación» y de «estado» catalán, la web de la Generalitat se explaya en un relato en el que vapulea la realidad y llega a afirmar que adquirió la soberanía del Reino de Aragón en 1137. Una suerte de supuesta «anexión» -en los rótulos de uno de sus vídeos utiliza expresamente este término- que choca con la verdad hist

Amb en Jaume II neix sa Corona de Mallorca Mateu Cañellas | 04 Gener 2014 Quan en Jaume I mor, se manté s’independència mallorquina respecte de Catalunya. En es tron mallorquí hi puja es seu fill l’Infant Jaume i sa Casa d’Aragó s’escindeix en dos. Sa Corona de Mallorca queda conformada pes Regne de Mallorca —ses Illes Balears— i ets honors occitans de Montpeller, Llates, Omeladès, Carladès i es comtats nordpirenencs de Cotlliure, Rosselló, Cerdanya, Conflent, Capcir i Vallespir. El nou Rei de Mallorca jura es privilegis mallorquins dia 12 de setembre de 1276 (d’aquí sa data de celebració de sa Diada de Mallorca). Per desgràcia d’en Jaume II, a sa no acceptació de sa separació territorial de sa Corona pes seu germà Pere d’Aragó, s’hi uneix es fet que Mallorca ès un important cap de creus (un gran centre d’intercanvi), per on passen ses rutes més importants de la Mediterrània que queda fora des control aragonès (sa d’