Entradas

Mostrando entradas de febrero, 2014

El fraude de la huelga educativa en Baleares

Carlos Serra Martín El fraude de la huelga educativa en Baleares 25 de Febrero de 2014 Algunos centros educativos de Baleares se han transformado, durante el último cuarto de siglo, en plataformas ideológicas al servicio de proclamas políticas radicalizadas, excluyentes y de sesgo manifiestamente totalitario. Los constantes atropellos cometidos estos últimos meses, a raíz de una convocatoria de huelga en el sector docente de la educación pública no universitaria, son el síntoma terminal de un abuso perpetrado con absoluta impunidad, por parte deuna minoría de maestros y profesores de vocación política antes que docente, fuertemente apologista y de carácter marcadamente partidista, que no han dudado en hacer carrera con su proselitismo sectario, en connivencia con las instituciones públicas y los diferentes gobiernos de las Islas Baleares, para hacerse con las riendas del sector de la enseñanza y transfigurar así sus parámetros educativos en una suerte de catecismo

Sa catalanada: esvortar es nostros mots

Imagen
Sa catalanada: esvortar es nostros mots En Bernadet de Son Frare | 25 Febrer 2014 S’imatge correspon a sa manifestació que va tenir lloc a Palma es passat 15 de febrer i que es diaris de paper varen recollir el sendemà. Si mos fixam en sa pancarta observarem dues catalanades, una de ben evident, aquests dos “nosaltres” per noltros (encara que s'ús de "nosaltres" podria obeir també a s’intenció de “feminisar” es discurs, tal com marquen es cànons des feminisme i, més generalment, des llenguatge políticament correcte), i una altra que pentura a molts els resultarà desconeguda. I és que fins fa un parell d’anys a Mallorca sa gent deia esvort , un teme que figura en es Diccionari Català-Valencià-Balear i que equival a “avort” o a “avortament”. De fet, aquest darrer mot és un de tants neologismes —ho són molts des que acaben en “ment”: ensenyament , sense anar més enfora— que s’han imposat entre sa jo

Argumentari (17): Quan mos diuen que s'article salat és impropi per a un escrit culte...

Imagen
Argumentari (17): Quan mos diuen que s'article salat és impropi per a un escrit culte... Joan Font Rosselló | 25 Febrer 2014 17. Quan mos diuen que s'article salat és impropi per a un escrit culte... Sa propietat o s’impropietat d’una forma depenen, en gran part, de s’ús que se’n fa i des reconeixement social que obté. S’article salat és impropi per a qualcú que té com a referent s’estàndar català, perquè se tracta d’una forma privativa de ses Balears. No és viva enlloc més des domini lingüístic i no ho era ja —fora de qualque nucli insignificant de població costanera empordanesa— quan Pompeu Fabra va fixar sa seva proposta normativa. Ara, si agafam com a referent ses Balears, tot canvia. Fins an es punt que si s’article salat s’usàs segons es sistema pròpiament baleàric de s’article definit —o sigui, en coexistència amb s’article literari en es pocs casos en què aquest s’empra a ses Balears— i si aquest ús s’e

Amb s'article salat, naturalment

Imagen
Amb s'article salat, naturalment Fundació Jaume III | 22 Febrer 2014 Sa ciutat de Palma –igual que ses principals viles d'Eivissa, Menorca i Formentera– va esser ahir s'escenari d'una multitudinària manifestació en contra de ses prospeccions petrolíferes. L'encapçalava sa pancarta que veuen a sa foto. O sigui, un lema: "Balears diu no a ses prospeccions". Un lema ben triat i, aquest pic, ben baleàric. Res de "Les Illes":  Balears . Res de "les prospeccions":  ses prospeccions . No sabem si aquesta balearisació  lingüística és fruit de sa casualitat o si obeeix a un canvi de tendència. Es temps ho dirà. Però, des de sa Fundació, no podem sinó felicitar-mos de que s'hagi produït. Vàrem néixer per fer-la possible i pareix que, poc a poc, uns i altres mos van donant sa raó. Ara anam! http://www.jaumetercer.co

Sa catalanada de sa setmana: es mestall de Na Francina Armengol

Imagen
Sa catalanada de sa setmana: es mestall de Na Francina Armengol En Bernadet de Son Frare | 11 Febrer 2014 Vetaquí una altra mostra de com es nostros polítics han estat es principals agents de catalanisació a ultrança de sa nostra llengua. A Mallorca, quan volem convidar qualcú, el convidam a ca nostra, no a “casa nostra”, això per començar. Ara bé, lo que mos ve més de nou d’aquesta carta de benvenguda (no de “benvinguda”) de Na Francina Armengol és sa mescladissa entre barceloní i mallorquí, en aquest cas una de molt comuna: sa mescladissa de morfologia verbal. No mos cansarem de repetir-ho: sa morfologia verbal balear està totalment admesa per s’Institut d’Estudis Catalans, no entenem, per tant, per què no s’utilisa amb més freqüència. N’Armengol fa ús d’una forma impròpia i per tant inadmissible a Mallorca, una autèntica catalanada, “Et convido”, quan ella sempre ha dit Te convid . Però lo curiós és que a

Jordi Évole se carga en 2 minutos el sueño independentista de Artur Mas.

Maó, Mahó, Mahón

Porqué con un toponimio de una transcesdencia  religiosa como es LLUCH permitimos que unas normas que no son las nuestras y que las usan a su antojo cambien su escritura? Por la misma razón podríamos cambiarles la denominación de MORENETA A MORENAZA. Xavier Pericay | 06 Febrer 2014 Ets amics d’Iniciativa Cívica Mahonesa me demanen s’opinió “sobre es debat, ja massa llarg, des nostro topònim Mahó-Maó, i sa seva possible combinació amb sa forma castellana”. Vetaquí lo que pens de sa qüestió. 1. Maó / MahóDes des punt de vista estrictament filològic, sa h deMahó se pot associar a una consonant antihiàtica, això és, a una consonant que apareix entre dues vocals contigües per evitar que aquestes s’unesquin en un diftong. Se pot dir, idò, que aquesta h no té valor etimològic, ja que no prové de s’ètim, que aquí, i per lo que sabem, és un Mago pre-romà del qual hauria derivat es llatí Magonis. En síntesi: de Mago n’hauria sortit Magonis i d’aquest darrer, Mahó.Es cas és que aquestes h n

LA_HISTORIA NO PERDONA MITOS (por Andreu en dBalears.cat)

Soy un barcelonés de 30 años que, como mi generación, creció con el Club Super 3, el Tomàtic, la Bola de Drac, la Arare, Sopa de Cabra, Els Pets, Els Caçafantasmes, “Regreso al Futuro”… Veíamos la predicción del tiempo en la TV 3, con los dibujos de soles y nubes sobre un mapa de los Países Catalanes.En la escuela nos explicaban la historia de las cuatro barras, pintadas por el emperador franco con la sangre de Wilfredo el Velloso sobre un escudo o tela de color amarillo-dorado: así nació nuestra bandera (la Senyera ). Los domingos por la mañana bailábamos sardanas en la plaza de la Iglesia, y daba gozo ver en un mismo círculo a los abuelos y los nietos, cogidos de la mano. En Navidad hacíamos cagar al “Tió”, y poníamos un “Caganer” con barretina en el Nacimiento. Así, disfrutábamos de una auténtica Navidad catalana como Dios manda.En la primavera cogíamos las Xirucas (Chirucas, marca de calzado), y nos íbamos a nuestros Pirineos a disfrutar de nuestras montañas y sierras, en nuestra

Manuel Barceló revela ses misèries de Llorenç Capellà

Imagen
Manuel Barceló revela ses misèries de Llorenç Capellà Fundació Jaume III | 05 Febrer 2014 Diuen ses males llengües que entre ets escriptors mallorquins de llengua catalana existeix un pacte tàcit que consisteix a arraconar qualsevol manifestació literària o teatral que estigui escrita en mallorquí. Sí, aquell mallorquí no normalisat i pudent que encara molts d’ells empleaven en ets anys setanta. Com sabeu, Pere Capellà (1907-1954), més conegut per “Mingo Revulgo”, va ser un autor de comèdia celebradíssim a Mallorca a finals dets anys quaranta i durant es cinquanta des segle passat. Precursor des teatre regional de Xesc Forteza, Revulgo, que col·laborà amb sa companyia Artis, de sa que fou director es mateix Forteza, escrivia ses seves obres en mallorquí, un mallorquí molt parescut an es que defensa ara mateix sa Fundació Jaume III. Un mallorquí, per cert, que no sabem si a s’escriptor Llorenç Capellà, fil

Es complexe d'inferioritat des catalanisme a Balears

Imagen
Es complexe d'inferioritat des catalanisme a Balears està causat per una sèrie de punts que ara resumiré aquí. Jo entenc que, haver de viure de mentides i més mentides, i que, aquesta necessitat de manipular i re-interpretar s'història, vé d'un complexe d'inferioritat notori, producte d'una sèrie de "putadetes" que s'història els ha reservat.Aquí van aquesta sèrie de punts:- que es "seu" nom de Catalunya surt per primer pic documentat a un llibre que tracta sobre es mallorquins i una croada pisana (Liber Maiolichinus), quand es nom de Balears vé d'un nom que mos donaren es fenicis- que mentres es catalanistes estan obsessionats amb s'arribada des grecs a Ampúries com un fet de que sa civilisació arribàs a ells, es fenicis ja mos havien batiat amb so nostro nom actual: Baleyaroh - Balears- que mentres ells mai, mai, mai han estat independents, noltros hem estat regne independent, i, a sa mateixa època, "ells" ere

Dos bocins de Mallorca en es nord d'Àfrica a principi des segle XV

Imagen
  lo major y los millors obrers de vila y picapedrers de aquesta ylla, havem tramessos a la fortalesa de Alger, ab tot lo que es stat menester per fer aquella ”  Ahora la Y griega yel artículo, lo, no son admitidos por el IEC, quienes nos obligan a una uniformidad que nadie quiere en Baleares.     Dos bocins de Mallorca en es nord d'Àfrica a principi des segle XV. Mateu Cañellas | 03 Febrer 2014 Durant es regnat d’en Ferran II de Mallorca, es regne insular participa molt activament en sa configuració des cinturó defensiu nordafricà. Des de principi des segle XVI, sa Monarquia d’Espanya inicia sa conquista de diverses places africanes per protegir es comerç mediterrani i ses costes peninsulars i baleàriques. Dada sa seva excel·lent situació geogràfica, ses Balears són sa base triada per emprendre sa conquista de sa ciutat algeriana de Bugia i per s’erecció d’una fortalesa a s’Illeta d’Alger, just dav

Complir s'article 35

Imagen
Complir s'article 35 Recull de premsa | 31 Gener 2014 Joan Font Rosselló. Una de ses objeccions que se solen fer a sa Fundació Jaume III és que sa defensa de ses modalitats insulars està ben contemplada tant per sa normativa de s’Institut d’Estudis Catalans com per s’Estatut d’Autonomia en es seu article 35: “Les modalitats insulars del català, de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, seran objecte d’estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de la llengua”. Així, es partidaris de no tocar res mos enfloquen que s’actual llengua estàndar reconeix i admet moltes expressions morfosintàctiques i lèxiques mallorquines. A continuació, mos diuen que no fa falta defensar-les, que ja estan ben defensades a tota sa normativa balear de caire lingüístic. Evidentment, se tracta d’una veritat a mitges. Es llibre que acaba de treure s’Institut d’Estudis Baleàrics, Les modalitats insulars. Recull de formes lingü