Entradas

Mostrando entradas de 2015

RAMON LLULL, MALLORQUÍ UNIVERSAL

Imagen
http://sapatriamallorquina.blogspot.com.es/2015/12/ramon-llull-mallorqui-universal.html     A sa plana www.rutasramonllull.com , promoguda per IRU.cat, hi podem trobar un material didàctic editat a Palma el 2013 titulat “ Ruta Ramon Llull a Mallorca i Catalunya ”. En es dossier hi figuren es llocs mallorquins i catalans més rellevants relacionats amb sa figura d’en Llull que ets alumnes de primer i segon d’ESO han de conèixer. De Mallorca se senyalen 19 llocs a visitar i conèixer pets alumnes, dels quals n’hi ha 6 que en Ramon Llull va trepitjar i un altre que ès es mateix sepulcre on està enterrat. Així en es dossier trobam es Monasteri de la Real (hi va escriure s’“ Art abreujada d’atrobar veritat” i es “Llibre del Gentil i dels Tres savis” ), s’Esglèsia de Santa Margalida (després de sentir un sermó damunt sant Francesc va quedar convençut que havia de canviar de vida), sa placa de sa Plaça Major de Palma que senyala on se trobava sa seva casa natal, s’Esg

SA MALLORQUINIDAT D’EN TÒFOL COLOM.

Imagen
SA MALLORQUINIDAT D’EN TÒFOL COLOM. Posted on 19/12/2015 by Ciutadà Mallorquí Leave a comment Carta nàutica féta a s’añ 1500 p’es cartógrafo Juan de la Cosa a n’es Port de Santa María    N’hy ha (catalanistas élls) que no creuen en sa mallorquinidat d’en Tòfol Colom , y fins y tot en tenim que díuen qu’es de procedènsi catalana, però revisand sa sév’històri y sas sévas travessías mos trobam emb aquest dibux d’es séu tercé viatje a n’es Nòu Mon, més concretament a sa costa de Venezuela a 1498, dins éll porêm veure com va batià divèrsos llogs emb sa séva llengo vernàcula, sa mallorquina. Emb so nom de sa mare va batià s ‘isla Margalida o sa Boca de Drago , demostrand una vegada més qu’es conquistadós dexavan es séus noms y costums a sas tèrras que poblavan, totalment a s’enrevés emb sa falsa repoblassió de catalàns a Mallorca, ja qu’aquí no hey ha rês que mos demòstri dita falsa repobblassió, ni es noms, ni sas costums, ni sas trad

Joan Font: «Sa Jaume III no era una flor d’estiu, és un projecte ben consolidat al marge de qui governa»

Imagen
Joan Font: «Sa Jaume III no era una flor d’estiu, és un projecte ben consolidat al marge de qui governa» Fundació Jaume III | 25 Octubre 2015 Devers 450 persones umplen es restaurant de s’Hipòdrom de Son Pardo en es sopar d’afirmació mallorquinista que celebrava s’entitat amb motiu des seu segon aniversari Unes 450 persones se reuniren anit passada en es sopar d’afirmació mallorquinista que va tenir lloc a s’Hipòdrom de Son Pardo per celebrar es II aniversari de sa Fundació Jaume III que, com l’any passat, se va fer coincidir amb un 25 d’octubre en homenatge a sa mort des darrer rei privatiu de Mallorca a sa plana de Llucmajor. Una gran festa de reinvidicació mallorquinista que comptà amb una destacada delegació de C’s amb Xavier Pericay, Olga Ballester i Fernando Navarro, així com també des PP amb Aina Aguiló, Toni Deudero i Gari Duran, a part d’altres personalitats de sa societat civil mallorquina. Eivissa

Por fin el primer traductor Castellano/Mallorquín

Imagen
la Escribe tu texto Vet aquí sa traducció @ 2015 Fundació Jaume III. Traductor automàtic Apertium basat en es Llibre d'Estil "Un model lingüístic per ses Illes Balears" . Versió 1.0 Si vol contribuir a millorar aquest traductor amb qualque suggerència, l'enviï a: traductor@jaumetercer.com     http://84.39.103.215/tradueix.php

LLIBRE DE MARÍA DE S’AÑ 1846.LLIBRES ESCRITS EMB MALLORQUÍ

Imagen
LLIBRE DE MARÍA DE S’AÑ 1846. Posted on 28/09/2015 by Ciutadà Mallorquí Leave a comment    Aquests díes passads hêm conseguid un’altre llibre escrit en mallorquí per engrossà sa nostra bibbliotèca particulà, emb aquest cas se tratte d’un llibre pubblicad a s’añ 1846 y dedicad a la Vèrge María, o sía propiedad de s’iglesi.    Fitsauvós bé com empleya s’artícul salat tant caratterístic nostro; com també sa “y” entre paraulas y dins sas matéxas ( may y no mai ); sa nostra famosa “ñ” ( señora y no senyora , s’añ y no l’any); axí y no ai xí ; y lo milló de tot “ISLA” que prové d’es llatí “insula”, y no illa que prové d’es francês “île”.    En resumidas contas, llévàd de qu’empleya sas “r” finals romànicas, que noltros no las empleyam perque no las pronunciam, porêm dí qu’està escrit emb un bon mallorquí d’es siggle XIX , de català rês de rês.    Perque llevònses mos diguin qu’es mallorquí no etzistêx. PD: Tots es llibres que t

Es cristians d'Al-Mayûrqa: Romanalles des cristians durant sa dominació sarraïna (I de IV)

Imagen
Es cristians d'Al-Mayûrqa: Romanalles des cristians durant sa dominació sarraïna (I de IV) Toni Cantarellas | 22 Setembre 2015 Fa uns mesos Toni Cantarellas, editor de sa revista Toc-Toc, se centrava en ses darreres troballes que s’han fet d’un personatge extraordinari, el gran senyor Ben Abet, per desfer sa tesi catalanista de s’any zero de sa conquista de 1229 o, com ell anomenava, es mite de sa tabula rasa . Lluny d’aquesta tabula rasa que es catalanisme ha conseguit convertir en doctrina oficial, sa realitat és que encara conservam llinatges cristians i jueus d’abans de sa conquista, lo que demostraria sa seva presència abans de 1229 i sa seva coexistència –precària, clandestina, tolerada– amb sos sarraïns. Amb aquest nou assaig que presentam avui, s’autor grata més endins i s’aventura a descriure com devia ser aquesta presència des cristians (o mossàrabs) dins es món musulmà. Pes seu interès i per sa

Firma para que IB3 no vuelva a estar catalanizada

https://www.change.org/p/parlament-de-ses-illes-balears-ib3-televisi%C3%B3-volem-ib3-en-mallorqu%C3%AD-menorqu%C3%AD-i-eivissenc?recruiter=64571471&utm_source=share_petition&utm_medium=whatsapp

Similitudes entre totalitarismos nacionalistas.

Imagen

Germa Gordó los retrata a todos.

Imagen
Artículo de la fundación JaimeIII

Ses declaracions d’en Germà Gordó només mostren sa verdadera cara des pancatalanisme

Imagen
Ses declaracions d’en Germà Gordó només mostren sa verdadera cara des pancatalanisme Fundació Jaume III | 27 Agost 2015 Impossible negar sa realitat:  sa llengua és una eina política de primer orde  –  Armengol, com a presidenta, ha de fe r més balearisme i manco catalan isme i  defensar es balears de ses temptatives anexionistes de Catalunya que empar en es seus socis de  Més Sa Fundació Jaume III  està convençuda que ses declaracions de Germà Gordó, conseller de Justícia de sa Generalitat de Catalunya,  oferint a balears i valencians sa  nacionalitat  catalana  en cas d’una hipotètica secessió d’aquesta regió , són sa vertadera cara des catalanisme , u n  projecte polític  de construcció nacional des Països Catalans  a  mi t jan  plaç  que  adesiara s’ha volgut  amagar darrere  polítiques lingü ístiques i culturals  com es reingrés de ses Balears a s’Institut Ramon Llull, sa celebració conjunta de s’Any Llull o fen
Imagen
DECRET DE NÒVA PLANTA A N’ES RÉYNE DE MALLORCA.    Una de sas grans mentidas y falsedats contadas p’es nacionalcatalanisme es qu’emb sos Decrets de Nòva Planta se va prohibí escriure o xerrà es mallorquí (català segons élls) a n’es r éyne de Mallorca , imposand es castellà còma llengo vehiculà.     Idò bé, aquesta afirmassió no ês rês més qu’una vil y absurda mentida que perseguêx un únic y concis fí, es volê demostrà (emb mentidas) que per aquell tems se va imposà es castellà còma llengo vehiculà, emb so consiguient arreconament d’es ¿català? de Mallorca, argument infame, tergiversad y manipulad p’es defensós de sa llengo catalana y renegads de sa mallorquina.    Vêt aquí es Decret de Nòva Planta d’es 16 de Jané de 1716 p’es réyne de Mallorca, ordenad p’En Felipe V de Borbón, imprês a s’imprenta d’en Miguel Capó de Palma de Mallorca. Referent a sa llengo, domés a s’artícul 3º, diu y ordena: “Que a totas sas dependèncis d’es ministèris de Justissi d’

EL ESCUDO DE LOS REYES DE MALLORCA, BARTOMEU BESTARD

Imagen
EL ESCUDO DE LOS REYES DE MALLORCA, BARTOMEU BESTARD 27/05/2014   BALEARIDES DIGITAL , LA CASA REAL DE MALLORCA, TUMI BESTARD , REYES , TUMI BESTARD CRONISTA DE PALMA Si se hiciese una encuesta entre los mallorquines preguntándoles cual es el escudo que utilizó la dinastía real mallorquina, muchos no sabrían que contestar, o describirían la actual bandera mallorquina. En realidad, los reyes privativos de Mallorca (Jaime II, Sancho I y Jaime III) utilizaron como escudo de armas, tres palos de gules (rojos) —y no cuatro— sobre fondo dorado. ¿A qué se debe esta descripción heráldica? La explicación es sencilla si tenemos en cuenta, por un lado, las normas del blasón; y por otro lado el “iter” heráldico de la Casa Real de Aragón. Si nos remontamos al siglo XII, momento en qué surge la heráldica, encontramos la representación más antigua de las armas reales de Aragón en un escudo. En el sello del conde d

Armengol i Camps donen aire a Artur Mas tornant a situar ses Balears dins un domini pancatalà

Imagen
Armengol i Camps donen aire a Artur Mas tornant a situar ses Balears dins un domini pancatalà Fundació Jaume III | 28 Juliol 2015 Quan ses activitats culturals són una fressa de sa política – Balears no pot fer de criada de Catalunya davant del món i anar des bracet de qui no sap cap on va – Camps ha d’explicar si està d’acord amb s’independència de Catalunya i amb so projecte d’una eventual anexió de ses Balears a una Gran Catalunya Sa Fundació Jaume III considera que Francina Armengol i Esperança Camps donen aire a Artur Mas quan tornen situar ses Balears dins un domini pancatalà del qual, en paraules de Camps, “no mos podem aïllar”, precisament quan el Procés (català) se planteja en sèrio sa seva escissió d’Espanya i sa ruptura des marc constitucional i estatutari que legitima i des qual emana s’autonomia balear.  Armengol és sa presidenta de sa comunitat autònoma de ses Illes Balears −i Camps, consell

GRAMÀTICA BALÉÀ SI, GRAMÀTICA CATALANISADA NO.

Imagen
GRAMÀTICA BALÉÀ SI,  GRAMÀTICA CATALANISADA NO. Posted on 20/08/2014 by Ciutadà Mallorquí Leave a comment Gramatica del Balear, 1998.    Emb axò demostra n lo poc que saben de filología, perquê de lo contrari, sabrían que s’estruttura llingüística de s’altra mitja isla de Mallorca y de sas altras duas SON SA MATÉXA , ja que per tots es pobbles de sas Islas Baléàs s’empleyan es matéxos artículs, sas matéxas preposicións, es matéxos pronoms, etc. per consiguient estàn ben equivocads. Y si se referêxen a que per Lloseta, Alaró y Bini Salèm, xèrran empleyand una “è” ubèrta hon sa majoría d’es pobble pronuncía una “e” néutra, ningú, ni sa normativa d’ortografía baléà, lis pòsa cap trava per escriure per etzemple: referèx; casèta; catsanèta, etc.    Per consiguient donam grassis a Déu de no sê tant ilustrads com aquesta gent que tant mos crittica, segóns élls universitaris ilustrads, com també las donam per seguí sas gramàt

DCID- Derecho ciudadano a decidir

Imagen

Vuelta a la normalidad

Imagen
Vuelta a la normalidad Joan Font Rosselló | 20 Juliol 2015 El vuelco electoral ha sido presentado por la parroquia nacionalista como una vuelta a la normalidad. Así, por ejemplo, nos prometen ahora un curso “normal” los mismos que hace un año abogaban por que no lo fuera. O como el diario  Ara Balears , cuando afirma que el reingreso al Instituto Ramón Llull (IRL) significa “normalizar” las relaciones de Baleares con Cataluña. O como el regreso al anterior modelo lingüístico de IB3 bendecido por la UIB, presentado como otra vuelta a la normalidad. Nada obsesiona tanto al catalanismo como la normalidad, un término que nunca se les cae de los labios. Norma, normal, normalidad, normativa, normativizar, normalizar, normalización. En principio, no debería extrañarnos esta curiosa pulsión entre aquellos que han convertido la Norma por excelencia –la fabriana, naturalmente– en sus Tablas de la Ley y a Fabra en Sant

BENDITA MANIPULACIÓN Y ADOCTRINAMIENTO

Imagen
BENDITA MANIPULACIÓN Y ADOCTRINAMIENTO BENDITA MANIPULACIÓN Y ADOCTRINAMIENTO Y seguimos haciendo, permitiendo "païs.cat"... Un dia cualquiera de una mañana cualquiera se opta por la típica y hermosa caminata que nos lleva a un lugar privilegiado, desde tiempos remotos, emblema y firma de nuestra identidad...el Castillo de Alaró. Fácilmente en un dia soleado pueden concurrir más de un centenar de personas, muchas de ellas jóvenes. Jóvenes y no tan jóvenes que paseando por sus instalaciones, algunas de ellas reformadas, admiran y "aprenden" sobre la fauna, paisaje de la zona y la história misma del Castillo. En una de esas salas, .. "sala d'interpretació", acomodada por la Fundació Castell d'Alaró (presidida por el edil del PSM Mateu Marcús) y patrocinada por la Fundació La Caixa, observamos en las dos primeras fotos como nos cuenta cronologicamente esa história...    Obviamente la tercera foto, no corresponde al