Xerram es mallorquí , mai es catalá.

Aquests darrers añys m’he donat conte que s’indagar a arxius, bibliotecas y numerosas fons existents a sas estanterias, no basta. Cada “conquistador” “poblador” y “repoblador” posterior a n’es S. XII s’ha preocupat més d’esborrar vestigis, història y documents que de mantenirlós. Crida s’atenció que no se trobi res d’el món àrab tan prolifer a construccions, rutas per desplassarsè, conexements y enseñansas, etc. quand tenim que limitarmós a restos arqueològics que no han estat destruits, escrits apenas ben conservats y traduccions que dexen molt que desitjar. De s’època romana y anteriors, resulta més fàcil donar emb señas de cultura existent que d’algo que succeí a partir de tres sigles después. En canvi, en recórrir a petits pobles, a fons privadas y apenas valoradas de bibliotecas casi ignoradas. A s’arxiu diocesà, a parroquias y arcons, cofres y caxas ignoradas a fincas rústicas… allà sí que se troba qualcuna cosa. En llatí o en àrab, altras vegadas