Xerram es mallorquí , mai es catalá.

LLIBRE DE MARÍA DE S’AÑ 1846. Posted on 28/09/2015 by Ciutadà Mallorquí Leave a comment    Aquests díes passads hêm conseguid un’altre llibre escrit en mallorquí per engrossà sa nostra bibbliotèca particulà, emb aquest cas se tratte d’un llibre pubblicad a s’añ 1846 y dedicad a la Vèrge María, o sía propiedad de s’iglesi.    Fitsauvós bé com empleya s’artícul salat tant caratterístic nostro; com també sa “y” entre paraulas y dins sas matéxas ( may y no mai ); sa nostra famosa “ñ” ( señora y no senyora , s’añ y no l’any); axí y no ai xí ; y lo milló de tot “ISLA” que prové d’es llatí “insula”, y no illa que prové d’es francês “île”.    En resumidas contas, llévàd de qu’empleya sas “r” finals romànicas, que noltros no las empleyam perque no las pronunciam, porêm dí qu’està escrit emb un bon mallorquí d’es siggle XIX , de català rês de rês.    Perque llevònses mos diguin qu’es mallorquí n...

Es cristians d'Al-Mayûrqa: Romanalles des cristians durant sa dominació sarraïna (I de IV) Toni Cantarellas | 22 Setembre 2015 Fa uns mesos Toni Cantarellas, editor de sa revista Toc-Toc, se centrava en ses darreres troballes que s’han fet d’un personatge extraordinari, el gran senyor Ben Abet, per desfer sa tesi catalanista de s’any zero de sa conquista de 1229 o, com ell anomenava, es mite de sa tabula rasa . Lluny d’aquesta tabula rasa que es catalanisme ha conseguit convertir en doctrina oficial, sa realitat és que encara conservam llinatges cristians i jueus d’abans de sa conquista, lo que demostraria sa seva presència abans de 1229 i sa seva coexistència –precària, clandestina, tolerada– amb sos sarraïns. Amb aquest nou assaig que presentam avui, s’autor grata més endins i s’aventura a descriure com devia ser aquesta presència des cristians (o mossàrabs) dins es món musulmà. Pes seu interès i per sa ...

https://www.change.org/p/parlament-de-ses-illes-balears-ib3-televisi%C3%B3-volem-ib3-en-mallorqu%C3%AD-menorqu%C3%AD-i-eivissenc?recruiter=64571471&utm_source=share_petition&utm_medium=whatsapp

Artículo de la fundación JaimeIII

Ses declaracions d’en Germà Gordó només mostren sa verdadera cara des pancatalanisme Fundació Jaume III | 27 Agost 2015 Impossible negar sa realitat:  sa llengua és una eina política de primer orde  –  Armengol, com a presidenta, ha de fe r més balearisme i manco catalan isme i  defensar es balears de ses temptatives anexionistes de Catalunya que empar en es seus socis de  Més Sa Fundació Jaume III  està convençuda que ses declaracions de Germà Gordó, conseller de Justícia de sa Generalitat de Catalunya,  oferint a balears i valencians sa  nacionalitat  catalana  en cas d’una hipotètica secessió d’aquesta regió , són sa vertadera cara des catalanisme , u n  projecte polític  de construcció nacional des Països Catalans  a  mi t jan  plaç  que  adesiara s’ha volgut  amagar darrere  polítiques lingü ístiques i culturals  com...

DECRET DE NÒVA PLANTA A N’ES RÉYNE DE MALLORCA.    Una de sas grans mentidas y falsedats contadas p’es nacionalcatalanisme es qu’emb sos Decrets de Nòva Planta se va prohibí escriure o xerrà es mallorquí (català segons élls) a n’es r éyne de Mallorca , imposand es castellà còma llengo vehiculà.     Idò bé, aquesta afirmassió no ês rês més qu’una vil y absurda mentida que perseguêx un únic y concis fí, es volê demostrà (emb mentidas) que per aquell tems se va imposà es castellà còma llengo vehiculà, emb so consiguient arreconament d’es ¿català? de Mallorca, argument infame, tergiversad y manipulad p’es defensós de sa llengo catalana y renegads de sa mallorquina.    Vêt aquí es Decret de Nòva Planta d’es 16 de Jané de 1716 p’es réyne de Mallorca, ordenad p’En Felipe V de Borbón, imprês a s’imprenta d’en Miguel Capó de Palma de Mallorca. Referent a sa llengo, domés a s’artícul 3º, diu y ordena: “Que a totas sas dependèncis d...