Xerram es mallorquí , mai es catalá.

Sa Catalanada des dBalears.cat: sa morfologia verbal, una assignatura pendent Fundació Jaume III | 22 Març 2016 FUNDACIÓ JAUME III . Una de ses poques concessions que va fer normativa de s’Institut d’Estudis Catalans a sa manera de xerrar de Mallorca va esser sa morfologia verbal autòctona. Sa morfologia mallorquina és estàndar a Mallorca. Com ho és sa menorquina o s’eivissenca a Menorca i Eivissa, respectivament. D’això se’n diu «polimorfisme» −moltes formes− i és per aquí on hauríem de transitar si aspiram a un «model d’estàndar autònoms». N’hi ha que han vist en aquest «polimorfisme» verbal una amenaça covada contra s’unitarisme centralista ja que, de dur-lo fins a ses darreres conseqüències, mos podria menar directament cap a tres estàndars distints, un per Catalunya, un altre per València i un altre per Balears. En general, sa morfologia verbal de Balears se sol respectar. Però no sempre, com vàrem de...

Sa tatxeta. Sa Fundació Jaume III i ses subvencions En Bernadet de Son Frare | 21 Febrer 2016 D’ençà des seu naixement a finals de 2013, sa Fundació Jaume III només ha rebut una sola subvenció. Sí, només una, a diferència de lo que certs malintencionats volen donar a entendre. Sa fundació, efectivament, va participar a sa convocatòria d’ajudes que posà en marxa s’Institut d’Estudis Baleàrics dia 8 de gener de 2015 per fer costat a “tot tipus de projectes culturals en l’àmbit de la literatura, el còmic i el pensament”. Juntament amb 60 associacions més que demanaren prop de 150 ajudes, sa nostra fundació va demanar tres ajudes per tres projectes distints. Sa primera era per s’impressió des llibre d’estil “Un model lingüístic per ses Illes Balears” , sa segona per un “Vocabulari Escolar Castellà-Anglès-Mallorquí” i sa tercera pes traductor automàtic online .  S’Institut d’Estudis Baleàrics otorgà una subven...

Enveges catalanistes Es complexe d'inferioritat des catalanisme a Balears està causat per una sèrie de punts que ara resumiré aquí. Jo entenc que, haver de viure de mentides i més mentides, i que, aquesta necessitat de manipular i re-interpretar s'història, vé d'un complexe d'inferioritat notori, producte d'una sèrie de "putadetes" que s'història els ha reservat. Aquí van aquesta sèrie de punts: - que es "seu" nom de Catalunya surt per primer pic documentat a un llibre que tracta sobre es mallorquins i una croada pisana (Liber Maiolichinus), quand es nom de Balears vé d'un nom que mos donaren es fenicis - que mentres es catalanistes estan obsessionats amb s'arribada des grecs a Ampúries com un fet de que sa civilisació arribàs a ells, es fenicis ja mos havien batiat amb so nostro nom actual: Baleyaroh - Balears - que mentres ells mai, mai, mai han estat independents, noltros hem estat regne independen...

http://sapatriamallorquina.blogspot.com.es/2015/12/ramon-llull-mallorqui-universal.html     A sa plana www.rutasramonllull.com , promoguda per IRU.cat, hi podem trobar un material didàctic editat a Palma el 2013 titulat “ Ruta Ramon Llull a Mallorca i Catalunya ”. En es dossier hi figuren es llocs mallorquins i catalans més rellevants relacionats amb sa figura d’en Llull que ets alumnes de primer i segon d’ESO han de conèixer. De Mallorca se senyalen 19 llocs a visitar i conèixer pets alumnes, dels quals n’hi ha 6 que en Ramon Llull va trepitjar i un altre que ès es mateix sepulcre on està enterrat. Així en es dossier trobam es Monasteri de la Real (hi va escriure s’“ Art abreujada d’atrobar veritat” i es “Llibre del Gentil i dels Tres savis” ), s’Esglèsia de Santa Margalida (després de sentir un sermó damunt sant Francesc va quedar convençut que havia de canviar de vida), sa placa de sa Plaça Major de Palma que senyala on se trobava sa seva casa nat...

SA MALLORQUINIDAT D’EN TÒFOL COLOM. Posted on 19/12/2015 by Ciutadà Mallorquí Leave a comment Carta nàutica féta a s’añ 1500 p’es cartógrafo Juan de la Cosa a n’es Port de Santa María    N’hy ha (catalanistas élls) que no creuen en sa mallorquinidat d’en Tòfol Colom , y fins y tot en tenim que díuen qu’es de procedènsi catalana, però revisand sa sév’històri y sas sévas travessías mos trobam emb aquest dibux d’es séu tercé viatje a n’es Nòu Mon, més concretament a sa costa de Venezuela a 1498, dins éll porêm veure com va batià divèrsos llogs emb sa séva llengo vernàcula, sa mallorquina. Emb so nom de sa mare va batià s ‘isla Margalida o sa Boca de Drago , demostrand una vegada més qu’es conquistadós dexavan es séus noms y costums a sas tèrras que poblavan, totalment a s’enrevés emb sa falsa repoblassió de catalàns a Mallorca, ja qu’aquí no hey ha rês que mos demòstri dita falsa repobblassió, ni es noms, ni sas costums, ni ...

Joan Font: «Sa Jaume III no era una flor d’estiu, és un projecte ben consolidat al marge de qui governa» Fundació Jaume III | 25 Octubre 2015 Devers 450 persones umplen es restaurant de s’Hipòdrom de Son Pardo en es sopar d’afirmació mallorquinista que celebrava s’entitat amb motiu des seu segon aniversari Unes 450 persones se reuniren anit passada en es sopar d’afirmació mallorquinista que va tenir lloc a s’Hipòdrom de Son Pardo per celebrar es II aniversari de sa Fundació Jaume III que, com l’any passat, se va fer coincidir amb un 25 d’octubre en homenatge a sa mort des darrer rei privatiu de Mallorca a sa plana de Llucmajor. Una gran festa de reinvidicació mallorquinista que comptà amb una destacada delegació de C’s amb Xavier Pericay, Olga Ballester i Fernando Navarro, així com també des PP amb Aina Aguiló, Toni Deudero i Gari Duran, a part d’altres personalitats de sa societat civil mallorquina. Eivissa ...

la Escribe tu texto Vet aquí sa traducció @ 2015 Fundació Jaume III. Traductor automàtic Apertium basat en es Llibre d'Estil "Un model lingüístic per ses Illes Balears" . Versió 1.0 Si vol contribuir a millorar aquest traductor amb qualque suggerència, l'enviï a: traductor@jaumetercer.com     http://84.39.103.215/tradueix.php