Xerram es mallorquí , mai es catalá.

ACLARIMENT A UN CATALÀ DE MALLORCA. Cardenal Despuig – Sineu. A un escrit enviat a n’aquesta pàgina, un català de Mallorca mos va fé aquesta interessant pregunta sobre es noms d’es pobles, sa cual contestarem emb molt de gust: Pregunta: – <<Si no venim dels catalans, com així tenim pobles de Mallorca que s’anomenen de la mateixa manera que a Catalunya? (Lloret, Vilafranca, Selva, Sant Joan, Santa Maria, Santa Eugènia, s’Horta….) Gràcies per l’explicació!.>> Resposta: Coma bons cristians que som, posarem en pràctica es precepte d’enseñar a n’es qui no sab, y de moment li direm que fins a s’arribada a Mallorca de sa dictadura catalanista a 1983, Lloret de Vistalegre era LLORITO; María de la Salut era María, Cala Rajada era Cala RATJADA; Cala Agulla era Cala Guya, etc., etc., etc. En referènci a VILAFRANCA, aquest poble no va ser fundat p’es “”repobladors catalans””, aquest nucli de població va ser fundat per mallorquíns a l’añy 1620. Es mu...

30 años de anormalización lingüística Jorge Campos Asensi | 13 Juny 2016 JORGE CAMPOS ASENSI . Se cumplen ahora 30 años de la aprobación de la llamada ley de “normalización lingüística” de Baleares. Gracias al Partido Popular de Gabriel Cañellas se aprobó una ley copiada de la catalana del “molt imputable” Jordi Pujol que estableció las bases legales para, en la práctica, erradicar el español de la enseñanza y sustituir el mallorquín, menorquín e ibicenco por el catalán. Si bien el balear ya había sido condenado legalmente, 3 años antes, con la aprobación del Estatuto de Autonomía, cuando, a diferencia del valenciano, se decidió políticamente que la lengua “propia” de Baleares fuera el “catalán”. Gabriel Cañellas, y los que entonces gobernaban con él, legislaron como lo hubiera hecho el PSM de la época, los actuales proetarras de MÉS. De hecho, la izquierda nacionalista que ahora nos gobierna, con la ultr...

700 ANYS DE SA BANDERA DE MALLORCA Bandera de Mallorca Es 14 de desembre de 2012 se varen commemorar es 700 anys de sa bandera atorgada pel Rei Sanxo an ets ambaixadors mallorquins. Uns colors que s’han mantengut durant segles i que han anat evolucionant durant aquests set segles fins a s’actual bandera que penja des balcons de ses nostres institucions. Segell d'en Ramon Berenguer IV S’origen des pals que formen part de sa bandera mallorquina els trobam a Aragó i no a Barcelona. Se tracta de dos segells. Es primer de l’any 1150 des  Comte de Barcelona i Príncep d’Aragó Ramon Berenguer IV. I es segon ès es segell de Millau de 1187 des seu fill, ja Rei d’Aragó, Alfons II. A s’armorial de Wijnbergen (1265 -1270) apareixen es quatre pals familiars de “ le roy darragon d'or à 4 pals de guiules ”.   Armorial de Wijnbergen   Per altre banda també tenim documentat que es colors representatius de sa Casa de Barcelona són sa Creu de Sant ...

DICTADURA LLINGÜÍSTICA. Dictadura llingüística. No sé voltros, però lo qu’és jo ja n’estic més que fart y cansat de que mos imposin una llengo forastera a n’es propis mallorquins, com si sa nostra no fos valida. Ara ja no basta agontar día a día sas barbaridats que mos amollan es nostros governants cuand xerran emb aquesta llengo postissa que ni ells matexos la saben empleyar, sinó que ja negan un lloc de feyna a n’es propis mallorquins que no cumplexen es seus ridiculs objectius d’aniquilar y esborrar sa llengo mallorquina per donar pas, a sa segons ells, gran y culta “llengua” catalana ¿Y quin nom té axò estimats amics?. Pués molt fàcil, DICTADURA, sí axí és, una brutal dictadura llingüística que may s’havía conegut dins sas Balears. Una dictadura que anula tots es drets llingüístics a n’es ciutadans y que obliga a tot un poble a canviar sa seva ancestral manera de xerrar. ¿O acas es més bo un bomber o un metge que sap català qu’un que sap mallorquí o cas...

EN JAUME II DE MALLORCA. Jaume II de Mallorca. En Jaume II de Mallorca, conegut com El Bon Rey, va néxe a Montpellier es 31 de maig de 1243, segon fíy d’en Jaume I Es Conquistador, rey d’Aragó, de València, de Mallorca, conte de Barcelona y señor de Montpellier, y de na Violant d’Hungría. Sas sevas tiutlacions varen esse: Rey de Mallorca (1276-1311), conte d’es Rosselló y de Cerdaña y señor de Montpellier. Es seus dominis comprenían es Reyne de Mallorca; format per sas islas de Mallorca, Eivissa y Formentera, es condats d’es Rosselló y Cerdaña, es señoríu de Montpellier, sa baronía d’Omeladès y es viscondat de Carladès. Menorca, encare habitada per musulmans, li rendía vassallatge. Aquests territoris, molt dispersats, eran una part molt petita en comparació emb lo que li havía tocat a n’es seu germà major, en Pere Es Gran,  arrel d’es repartiment testamentari de sompare. A 1265 se va casà emb n’Esclaramunda de Foix, fiya d’en Roger I...

Armengol posa Balears an es servici des separatisme pancatalanista Fundació Jaume III | 20 Maig 2016 FUNDACIÓ JAUME III . Balears no ha de fer de criada de Catalunya davant el món i anar des bracet de qui vol rompre s’actual marc legal i se vol separar d’Espanya  – Armengol ha de deixar de fer sa garangola a Catalunya quan s’esbós de Constitució catalana preveu donar s’hipotètica nacionalitat catalana a ciutadans balears Sa Fundació Jaume III i Foment Cultural volen denunciar que, amb so reingrés de Balears a s’Institut Ramon Llull, Francina Armengol torna a situar ses nostres illes dins un domini pancatalà, precisament quan s’actual president de sa Generalitat, Carles Puigdemont, ha manifestat que s’únic projecte polític que té ara mateix és sa separació d’Espanya i, en conseqüència, sa ruptura des marc constitucional i estatutari que legitima i des qual emana s’autonomia balear. Volem recordar qu...

Extracte Capítol I.  Contra s'obra des Diccionari. (...) Quan Fabra va triar es català central com sa varietat territorial que s'havia de convertir en es substrat principal de sa nova llengua literària, Alcover va rebentar. Fabra va excloure es xerrar de ses zones de Lleida i de Tortosa i de tota sa comunitat valenciana perquè no formaven part de sa Catalunya estricta. També quedaren excloses ses Illes Balears, “ malgrat formar part del bloc oriental i posseir un major grau de genuïnitat que el parlar barceloní ”. Com reconeix Brauli Montoya , es criteris que se seguiren per triar es dialecte barceloní com a base de s'estàndar no varen esser estrictament filològics, sinó també demogràfics, econòmics i polítics. A pesar des caràcter racionalista que Fabra va voler que impregnàs sa seva gramàtica i es diccionari normatiu, es nacionalisme català contenia molts d'elements essencialistes que se traslladaven, òbviament, a sa llengua. Com ha plantejat Salva...