Xerram es mallorquí , mai es catalá.

UN POC D’HISTÒRIA: MOSSÈN ANTONI MARIA ALCOVER. Declaracions mossèn Antoni Maria Alcover. Mossèn Antoni Maria Alcover y Sureda va néxe a Manacor es día 2 de febrer de 1862. A 1905 va goñà per oposicions sa dignidat de canonge y a 1915 va ser nombrat Vicari General de sa diòcesi. A 1921 se va nombrà Canonge magistral y degà, com també Governador eclesiàstic. Sas diòcesis de Balears nombraren a mossèn Antoni Mª Alcover y Sureda comissionat y representant per sa recopilació de sas paraulas de sa llengo balear, junt emb so comissionat per sas diòcesis de València, el pare jesuita Lluís Fullana Mira, per recopilar sas paraulas de sa llengo velenciana, y de s’editor Pompeu Fabra, recopilador per Catalunya, per sa redacció d’es diccionari de sas llengos Catalana-Valenciana-Balear. A 1913 Pompeu Fabra, com editor, traicionà sa confiansa de sas diòcesis de Balears y de València, editant dit diccionari com “Diccionari de la llengua Catalana”. Mossèn Antoni Mª Alcove...

Històri General d’es Reyne de Mallorca, 1837. Aquesta es una pregunta que mos fan moltas de vegadas es defensors de sa llengo catalana, y que desgraciadament molts de noltros degut a n’es desconexement, no sabem que contestar. Idò sí que n’hi ha, y molts més d’es que mos pensam. Vet aquí una petita relació: Benito Español, (1482 – 1553), escrigué sas seuas obras y poesias en llengo mallorquina. Fray Francisco Pou, (1573 – 1630), escrigué es seus Sermons per sa Corema en llengo mallorquina. Juan Binimelis, (1538 – 1616), escrigué una Històri d’es Reyne de Mallorca en llengo mallorquina, y a 1595 va publicar una Gramàtica Mallorquina. Juan Fiol, a 1616 va publicà un diccionari Mallorquí-Llemosí. A 1651 va publicà una Gramàtica de sa llengo Mallorquina- Llemosina. Rafael Bover, poeta, a 1.625, escrigué sas seuas poesias en mallorquí. Antoni Eliseo y Pujol, “monjo Carmelita“. De 1647 a 1713, escrigué varias devocionaris y opúsculs, en llatí, mallorqu...

¿QUE SÓN ES “PAÍSOS CATALANS”?. Aquesta es una pregunta que desde fa añys mos esteym fent sa majoría de ciutadans de sas Islas Balears: ¿Que són es paísos catalans? ¿com pod ser que dins un país anomenat España existesqui un altre país anomenat “país català”?. Sa definició “paísos catalans”, ademés de no tenír cap fundament ni base lògica es inadmissible y inviable, ja que una comunidat autònoma que històricament només va ser un simple Condat, per més señas pertenexent a n’es propi Reyne d’Aragó, no té cap argument vàlid per proclamar un inexistent país, com tampoc té cap dret ni cap poder per incluir a dos antics reynes, com son es de València y es de Mallorca dins aquest falsos y imaginaris paísos catalans. Sas cosas són com són y s’històri no se pod canvíar per molt que vulguin es nacionalcatalanistes que mos governan. Ademés, si cuolcú té es dret de reclamar un país o nació, aquests són es tres antics reynes de sa Corona d’Aragó, o sigui, es propi...

ACLARIMENT A UN CATALÀ DE MALLORCA. Cardenal Despuig – Sineu. A un escrit enviat a n’aquesta pàgina, un català de Mallorca mos va fé aquesta interessant pregunta sobre es noms d’es pobles, sa cual contestarem emb molt de gust: Pregunta: – <<Si no venim dels catalans, com així tenim pobles de Mallorca que s’anomenen de la mateixa manera que a Catalunya? (Lloret, Vilafranca, Selva, Sant Joan, Santa Maria, Santa Eugènia, s’Horta….) Gràcies per l’explicació!.>> Resposta: Coma bons cristians que som, posarem en pràctica es precepte d’enseñar a n’es qui no sab, y de moment li direm que fins a s’arribada a Mallorca de sa dictadura catalanista a 1983, Lloret de Vistalegre era LLORITO; María de la Salut era María, Cala Rajada era Cala RATJADA; Cala Agulla era Cala Guya, etc., etc., etc. En referènci a VILAFRANCA, aquest poble no va ser fundat p’es “”repobladors catalans””, aquest nucli de població va ser fundat per mallorquíns a l’añy 1620. Es mu...

30 años de anormalización lingüística Jorge Campos Asensi | 13 Juny 2016 JORGE CAMPOS ASENSI . Se cumplen ahora 30 años de la aprobación de la llamada ley de “normalización lingüística” de Baleares. Gracias al Partido Popular de Gabriel Cañellas se aprobó una ley copiada de la catalana del “molt imputable” Jordi Pujol que estableció las bases legales para, en la práctica, erradicar el español de la enseñanza y sustituir el mallorquín, menorquín e ibicenco por el catalán. Si bien el balear ya había sido condenado legalmente, 3 años antes, con la aprobación del Estatuto de Autonomía, cuando, a diferencia del valenciano, se decidió políticamente que la lengua “propia” de Baleares fuera el “catalán”. Gabriel Cañellas, y los que entonces gobernaban con él, legislaron como lo hubiera hecho el PSM de la época, los actuales proetarras de MÉS. De hecho, la izquierda nacionalista que ahora nos gobierna, con la ultr...

700 ANYS DE SA BANDERA DE MALLORCA Bandera de Mallorca Es 14 de desembre de 2012 se varen commemorar es 700 anys de sa bandera atorgada pel Rei Sanxo an ets ambaixadors mallorquins. Uns colors que s’han mantengut durant segles i que han anat evolucionant durant aquests set segles fins a s’actual bandera que penja des balcons de ses nostres institucions. Segell d'en Ramon Berenguer IV S’origen des pals que formen part de sa bandera mallorquina els trobam a Aragó i no a Barcelona. Se tracta de dos segells. Es primer de l’any 1150 des  Comte de Barcelona i Príncep d’Aragó Ramon Berenguer IV. I es segon ès es segell de Millau de 1187 des seu fill, ja Rei d’Aragó, Alfons II. A s’armorial de Wijnbergen (1265 -1270) apareixen es quatre pals familiars de “ le roy darragon d'or à 4 pals de guiules ”.   Armorial de Wijnbergen   Per altre banda també tenim documentat que es colors representatius de sa Casa de Barcelona són sa Creu de Sant ...

DICTADURA LLINGÜÍSTICA. Dictadura llingüística. No sé voltros, però lo qu’és jo ja n’estic més que fart y cansat de que mos imposin una llengo forastera a n’es propis mallorquins, com si sa nostra no fos valida. Ara ja no basta agontar día a día sas barbaridats que mos amollan es nostros governants cuand xerran emb aquesta llengo postissa que ni ells matexos la saben empleyar, sinó que ja negan un lloc de feyna a n’es propis mallorquins que no cumplexen es seus ridiculs objectius d’aniquilar y esborrar sa llengo mallorquina per donar pas, a sa segons ells, gran y culta “llengua” catalana ¿Y quin nom té axò estimats amics?. Pués molt fàcil, DICTADURA, sí axí és, una brutal dictadura llingüística que may s’havía conegut dins sas Balears. Una dictadura que anula tots es drets llingüístics a n’es ciutadans y que obliga a tot un poble a canviar sa seva ancestral manera de xerrar. ¿O acas es més bo un bomber o un metge que sap català qu’un que sap mallorquí o cas...