Xerram es mallorquí , mai es catalá.

Fundació Jaume III | 15 Setembre 2016 EL MUNDO/El Día de Baleares Miquel Ensenyat reconoció ayer que “se hizo la Diada de Mallorca un día antes para que no fuera un día laborable”, admitiendo implícitamente las acusaciones de asociaciones como la Fundació Jaume III de diluir el 12 de septiembre por la vía de los hechos consumados puesto que a su entender lo único que ocupa y preocupa a los miembros de Més es cambiar la Diada de Mallorca de fecha. Y si encima pueden hacer coincidir sus actos más emblemáticos como la ofrenda floral con la Diada de Cataluña, miel sobre hojuelas. La Jaume III destacaba además que entre la treintena de actos organizados con motivo de la Diada de Mallorca –bastantes en días laborables, por cierto– sólo uno, la entrega de medallas, tuvo lugar ayer, día 12 de septiembre. La falta de consideración de Ensenyat hacia los reyes privativos de Mallorca y todo lo que representó el reino independiente para forjar ...

Es complexe d'inferioritat des catalanisme a Balears està causat per una sèrie de punts que ara resumiré aquí. Jo entenc que, haver de viure de mentides i més mentides, i que, aquesta necessitat de manipular i re-interpretar s'història, vé d'un complexe d'inferioritat notori, producte d'una sèrie de "putadetes" que s'història els ha reservat. Aquí van aquesta sèrie de punts: - que es "seu" nom de Catalunya surt per primer pic documentat a un llibre que tracta sobre es mallorquins i una croada pisana (Liber Maiolichinus), quand es nom de Balears vé d'un nom que mos donaren es fenicis - que mentres es catalanistes estan obsessionats amb s'arribada des grecs a Ampúries com un fet de que sa civilisació arribàs a ells, es fenicis ja mos havien batiat amb so nostro nom actual: Baleyaroh - Balears - que mentres ells mai, mai, mai han estat independents, noltros hem estat regne independent, i, a sa mateixa è...

UN POC D’HISTÒRIA: MOSSÈN ANTONI MARIA ALCOVER. Declaracions mossèn Antoni Maria Alcover. Mossèn Antoni Maria Alcover y Sureda va néxe a Manacor es día 2 de febrer de 1862. A 1905 va goñà per oposicions sa dignidat de canonge y a 1915 va ser nombrat Vicari General de sa diòcesi. A 1921 se va nombrà Canonge magistral y degà, com també Governador eclesiàstic. Sas diòcesis de Balears nombraren a mossèn Antoni Mª Alcover y Sureda comissionat y representant per sa recopilació de sas paraulas de sa llengo balear, junt emb so comissionat per sas diòcesis de València, el pare jesuita Lluís Fullana Mira, per recopilar sas paraulas de sa llengo velenciana, y de s’editor Pompeu Fabra, recopilador per Catalunya, per sa redacció d’es diccionari de sas llengos Catalana-Valenciana-Balear. A 1913 Pompeu Fabra, com editor, traicionà sa confiansa de sas diòcesis de Balears y de València, editant dit diccionari com “Diccionari de la llengua Catalana”. Mossèn Antoni Mª Alcove...

Històri General d’es Reyne de Mallorca, 1837. Aquesta es una pregunta que mos fan moltas de vegadas es defensors de sa llengo catalana, y que desgraciadament molts de noltros degut a n’es desconexement, no sabem que contestar. Idò sí que n’hi ha, y molts més d’es que mos pensam. Vet aquí una petita relació: Benito Español, (1482 – 1553), escrigué sas seuas obras y poesias en llengo mallorquina. Fray Francisco Pou, (1573 – 1630), escrigué es seus Sermons per sa Corema en llengo mallorquina. Juan Binimelis, (1538 – 1616), escrigué una Històri d’es Reyne de Mallorca en llengo mallorquina, y a 1595 va publicar una Gramàtica Mallorquina. Juan Fiol, a 1616 va publicà un diccionari Mallorquí-Llemosí. A 1651 va publicà una Gramàtica de sa llengo Mallorquina- Llemosina. Rafael Bover, poeta, a 1.625, escrigué sas seuas poesias en mallorquí. Antoni Eliseo y Pujol, “monjo Carmelita“. De 1647 a 1713, escrigué varias devocionaris y opúsculs, en llatí, mallorqu...

¿QUE SÓN ES “PAÍSOS CATALANS”?. Aquesta es una pregunta que desde fa añys mos esteym fent sa majoría de ciutadans de sas Islas Balears: ¿Que són es paísos catalans? ¿com pod ser que dins un país anomenat España existesqui un altre país anomenat “país català”?. Sa definició “paísos catalans”, ademés de no tenír cap fundament ni base lògica es inadmissible y inviable, ja que una comunidat autònoma que històricament només va ser un simple Condat, per més señas pertenexent a n’es propi Reyne d’Aragó, no té cap argument vàlid per proclamar un inexistent país, com tampoc té cap dret ni cap poder per incluir a dos antics reynes, com son es de València y es de Mallorca dins aquest falsos y imaginaris paísos catalans. Sas cosas són com són y s’històri no se pod canvíar per molt que vulguin es nacionalcatalanistes que mos governan. Ademés, si cuolcú té es dret de reclamar un país o nació, aquests són es tres antics reynes de sa Corona d’Aragó, o sigui, es propi...

ACLARIMENT A UN CATALÀ DE MALLORCA. Cardenal Despuig – Sineu. A un escrit enviat a n’aquesta pàgina, un català de Mallorca mos va fé aquesta interessant pregunta sobre es noms d’es pobles, sa cual contestarem emb molt de gust: Pregunta: – <<Si no venim dels catalans, com així tenim pobles de Mallorca que s’anomenen de la mateixa manera que a Catalunya? (Lloret, Vilafranca, Selva, Sant Joan, Santa Maria, Santa Eugènia, s’Horta….) Gràcies per l’explicació!.>> Resposta: Coma bons cristians que som, posarem en pràctica es precepte d’enseñar a n’es qui no sab, y de moment li direm que fins a s’arribada a Mallorca de sa dictadura catalanista a 1983, Lloret de Vistalegre era LLORITO; María de la Salut era María, Cala Rajada era Cala RATJADA; Cala Agulla era Cala Guya, etc., etc., etc. En referènci a VILAFRANCA, aquest poble no va ser fundat p’es “”repobladors catalans””, aquest nucli de població va ser fundat per mallorquíns a l’añy 1620. Es mu...

30 años de anormalización lingüística Jorge Campos Asensi | 13 Juny 2016 JORGE CAMPOS ASENSI . Se cumplen ahora 30 años de la aprobación de la llamada ley de “normalización lingüística” de Baleares. Gracias al Partido Popular de Gabriel Cañellas se aprobó una ley copiada de la catalana del “molt imputable” Jordi Pujol que estableció las bases legales para, en la práctica, erradicar el español de la enseñanza y sustituir el mallorquín, menorquín e ibicenco por el catalán. Si bien el balear ya había sido condenado legalmente, 3 años antes, con la aprobación del Estatuto de Autonomía, cuando, a diferencia del valenciano, se decidió políticamente que la lengua “propia” de Baleares fuera el “catalán”. Gabriel Cañellas, y los que entonces gobernaban con él, legislaron como lo hubiera hecho el PSM de la época, los actuales proetarras de MÉS. De hecho, la izquierda nacionalista que ahora nos gobierna, con la ultr...