Xerram es mallorquí , mai es catalá.

el “Tratado de Corbeil” (1258) Se trata de un documento trascendente  Pone de relieve una irrefutable realidad histórica que derriba estrepitosamente la mentira estrafalaria de los ahora llamados “países catalanes”. El actual territorio catalán estába enmarcado como territorio francés hasta este tratado. No es error. Los 8 condados autónomos de lo que es hoy Cataluña pagaban entonces vasallaje feudal a la corona francesa, hasta la firma de este tratado en 1258. Su importancia histórica transcendente es que se firma 29 años después de la reconquista de Mallorca y 20 años después de la de Valencia. Se deduce que los condados de la parte española, llamados “Marca Hispanica” estaban mejor relacionados con Aragón y que los del sur de Francia, con el rey francés. Siguiendo consejos de “hombres buenos” el rey francés (Luis IX) cede a Jaime los condados de la parte española y el aragonés cede a Luis sus derechos en la parte francesa. Este es en sín...

ESCRIT EN MALLORQUÍ DE L'ANY 1297. Ramon Llull: Tractat d’astronomia. Cercant documents antics que m'aclaresquin una miqueta més com s'escrivia aquell temps en mallorquí me som fixat amb un extracte des llibre "Tractat d’astronomia" escrit pes nostro estimat Ramon Llull. Dins ell podem veure com també empleava s'article salat (sa vertut, sa calor, sa resplandor, sa sacor, sa qualor); o sa "ç" trancada que tan poc mos agrada an es mallorquins (las çabors); o sa nostra estimada aigo (de la aygo); o sa "ny" (poc anginy). També és mester fixar-mos com emplea ses r finals romaniques (calor, rasplandor, luor, santir, çabors, odors, etc,; o ses definicions "itat" (umiditats, propiatats); ademés de "així", "d'en", i ets acabaments en "ias" (influencias). Vet aquí uns quants fragments de dit document: -per si matex,sa vertut en los corsses sajús; axí con lo sol, qui a natura e ver...

Para que la casta política de estas islas se den cuenta de una vez por todas,  que no queremos ser catalanes, ni hablar catalán, ni cultura impuesta a golpe de talonario. Per lo Nostro, per sa nostra cultura e identitat.

SA FESTA DE S’ESTENDARD REPRESENTA SA DERROTA SARRAÍNA I  S’ENTRADA DEL REI D’ARAGÓ A SA CIUTAT DE PALMA. Entrada del rei Jaume I a sa Madina Mayurqa es 30 de desembre de l’any 1229. Cada 30 de desembre se celebra sa derrota sarraína de l’any 1229 i s’entrada del rei Jaume I a sa Madina Mayurqa (actual Ciutat de Palma). Aquest fet caudal de sa nostra història suposa s’inici de sa nova etapa a sa qual el rei conquistador i es successius monarques de sa dinastía privativa mallorquina col.loquen es fonaments de s’identidat política, social, econòmica i cultural de sa patria mallorquina. Hem de tenir present que sa senyera que s’Ajuntament de Palma penja pes carrers de Ciutat representa s’insignia del rei d’Aragó, i no de sa bandera de Catalunya. I que amb aquesta dada no se celebra ni s’incorporació de Mallorca en el món català, ni a sa nació catalana, ni tampoc a sa cultura catalana, i molt manco an ets inventats països catalans. Autoridats duguent ...

Toni Ballester | 25 Setembre 2017 Fins fa pocs anys esser i sentir-se mallorquí era absolutament normal i un orgull pesnats a Mallorca que per aquell temps miràvem de reüll ets estrangers que començaven a venir per ses nostres terres i que poc a poc anaren colonisant sa nostra estimada roqueta. Aquests estrangers compraren una mala fi de cases a sa forania o devora la mar, però s’incoporaren dins es nostro dia a dia sense influir en sa nostra identidat o sa nostra manera de xerrar. I ara, passats ets anys ja no mos sorprèn lo més minim veure estrangers a ca nostra, no senyor, ni molt manco. Al contrari, lo que mos ve de nou avui en dia són aquests nous colonisadors com ells mateixos s’anomenen quan s’identifiquen com a catalans de Mallorca, una nova denominació que no sabem exactament d’on procedeix i d’on ve, perquè una de dues, o ets mallorquí… o ets català, ses dues coses an es mateix temps és impossib...

Aquests darrers anys m’he donat compte que s’indagar a arxius, biblioteques i numeroses fonts existents a ses estanteries, no basta. Cada “conquistador” “poblador” i “repoblador” posterior an es S. XII s’ha preocupat més d’esborrar vestigis, història i documents que de mantenir-los. Crida s’atenció que no se trobi res del món àrab tan prolifer a construccions, rutes per desplassar-se, conexements i ensenyances, etc. quan tenim que limitar-mos a restos arqueològics que no han estat destruits, escrits apenes ben conservats i traduccions que dexen molt que desitjar. De s’època romana i anteriors, resulta més fàcil donar amb senyes de cultura existent que d’algo que succeí a partir de tres sigles després. En canvi, en recórrir a petits pobles, a fons privades i tan sols valorades de biblioteques casi ignorades. A s’arxiu diocesà, a parroquies i arcons, cofres i caxas ignorades a fincas rústiques… allà sí que se troba qualcuna cosa. En llatí o en àrab, al...

 http://sapatriamallorquina.blogspot.com.es/   700 ANYS DE SA BANDERA DE MALLORCA Bandera de Mallorca Es 14 de desembre de 2012 se varen commemorar es 700 anys de sa bandera atorgada pel Rei Sanxo an ets ambaixadors mallorquins. Uns colors que s’han mantengut durant segles i que han anat evolucionant durant aquests set segles fins a s’actual bandera que penja des balcons de ses nostres institucions. Segell d'en Ramon Berenguer IV S’origen des pals que formen part de sa bandera mallorquina els trobam a Aragó i no a Barcelona. Se tracta de dos segells. Es primer de l’any 1150 des  Comte de Barcelona i Príncep d’Aragó Ramon Berenguer IV. I es segon ès es segell de Millau de 1187 des seu fill, ja Rei d’Aragó, Alfons II. A s’armorial de Wijnbergen (1265 -1270) apareixen es quatre pals familiars de “ le roy darragon d'or à 4 pals de guiules ”.   Armorial de Wijnbergen   Per altre banda també tenim documentat que es color...