Lo nostro
Lo nostro Xavier Pericay | 05 Març 2014 Que ningú passi pena. No faig comptes entrar en polèmica, Déu me’n guard. Si aquesta divagació duu aquest títol i no un altre, sa culpa no és d’en Bauzá, sinó d’en Moll. M’explic. Aquest lo d’aquí dalt, tan nostro, no està admès per sa normativa de s’Institut d’Estudis Catalans, elaborada fa cosa d’un segle per Pompeu Fabra. ¿Sa raó? En es català medieval, s’article definit masculí i s’article neutre —això és, es que té valor abstractiu o intensiu— no se distingien, se deien i s’escrivien igual: lo . Amb so pas des temps, així com es definit va acabar adoptant sa forma el , es neutre se va mantenir inalterat. Segons s’anomenat «seny ordenador de la llengua catalana», o sigui, segons en Fabra, sa no evolució des lo neutre va esser deguda a s’influència des castellà. Lo seu, idò, era donar-li, en elaborar sa nova gramàtica, sa forma que hauria tengut si ha...