Complir s'article 35

Recull de premsa | 31 Gener 2014

Joan Font Rosselló. Una de ses objeccions que se solen fer a sa Fundació Jaume III és que sa defensa de ses modalitats insulars està ben contemplada tant per sa normativa de s’Institut d’Estudis Catalans com per s’Estatut d’Autonomia en es seu article 35: “Les modalitats insulars del català, de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, seran objecte d’estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de la llengua”. Així, es partidaris de no tocar res mos enfloquen que s’actual llengua estàndar reconeix i admet moltes expressions morfosintàctiques i lèxiques mallorquines. A continuació, mos diuen que no fa falta defensar-les, que ja estan ben defensades a tota sa normativa balear de caire lingüístic. Evidentment, se tracta d’una veritat a mitges. Es llibre que acaba de treure s’Institut d’Estudis Baleàrics, Les modalitats insulars. Recull de formes lingüístiques normatives de les Illes Balears, és sa prova manifesta que, efectivament, s’actual normativa de s’IEC admet moltes formes genuïnament balears, moltes. Ara, també és sa prova que n’exclou d’altres de tan característiques com s’ús en registres formals de s’article baleàric, es “lo” neutre (lo bo, lo dolent, lo que feres) o es pronoms “voltros”, “noltros”, “mos” o “vos” que, en es millor des casos, arracona per as registres informals i àmbits restringits, o sigui, per a àmbits col·loquials.
Es quid de sa qüestió no resideix per tant en si sa normativa legal i lingüística defensa o no ses nostres modalitats (és evident que ho fa fins a un cert punt) sinó si, a s’hora de sa veritat, ses nostres administracions, s’escola o es medis de comunicació públics les defensen de manera efectiva o no. I sa resposta és no. Dit d’una altra manera, sa defensa de ses modalitats ha estat, fins ara, purament retòrica, en cap cas efectiva ni eficaç. Si no fos així, s’IEB no s’hagués vist obligat a treure es llibre esmentat amb s’objectiu, tal com s’assegura a s’introducció (p.11) “de donar a conèixer al públic en general algunes de les característiques del català de les Balears, sobretot les formes, estructures, mots o trets que, de vegades, a pesar de tenir el beneplàcit de la normativa, es poden veure desplaçats de la llengua escrita o la llengua oral per la creença que són incorrectes”.
De fet, sa Fundació Jaume III, a sa seva pàgina web (www.jaumetercer.com), ha inaugurat una secció, Catalanades, on denuncia ets excessos estandarisadors de ses nostres institucions, des de s’Ajuntament de Palma fins a sa UIB. A s’hora de triar, ses nostres institucions s’estimen més sa fórmula barcelonina a sa fórmula secular mallorquina, encara que aquesta darrera sigui plenament normativa. ¿Per què IB3 insisteix a parlar de “curses” en lloc de “corregudes”? ¿Per què es president Bauzà, en es seu discurs nadalenc, xerra de “serveis” en lloc de “servicis”, o diu “proper” en lloc de “pròxim”? ¿Per què en es semàfors de Palma no mos donen opció de “pitjar” sinó de “prémer” es botó? ¿Per què en es formularis administratius mos demanen es nostros “cognoms” i no es nostros “llinatges”? ¿Per què sa UIB segueix parlant de “ajuts” i no de “ajudes”, de “recolzar” en lloc de “fer costat”, o de “aleshores” en lloc de “llavors” o “llavonses”? Tot això són uns pocs exemples de com, en aquests darrers trenta anys, sa normalisació i s’estandarisació han destrossat no només sa nostra secular manera d’escriure sinó també sa nostra centenària manera de xerrar ja que, com sabem, es registres formals i cultes acaben afectant també es registres més informals. Els agradi o no, es fets són es fets i això, per molt que cogui, és una veritat inqüestionable. Es normalisadors han anat massa enfora, massa. I ja és ben hora de reconèixer-ho i dir basta.
Ara bé, es problema que tenim ara és que no sabem com deconstruir aquesta massiva catalanisació. Nigú pot negar sa bona voluntat de s’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) intentant subvencionar ses editorials perquè adaptin es llibres de text a unes modalitats dignes d’aquest nom, o publicant es llibre a dalt referit. Tot això està molt bé, emperò s’IEB no té, actualment, cap capacitat coercitiva per imposar a ses nostres institucions que ses formes lingüístiques balears siguin preferents respecte de ses des català central. Lo únic que por fer és aconsellar, i tenguent en compte qui són es normalisadors, es correctors lingüístics o ets experts en sa matèria, ses possibilitats d’èxit són ben magres. Això fa inevitable que es nostros representats públics prenguin consciència que s’ha anat massa enfora i, a partir d’aquí, tenir voluntat política per corregir ets excessos i abusos comesos. Tot lo altre serà fer retxes dins s’aigua.
Joan Font Rosselló és portaveu de sa Fundació Jaume III. www.jaumetercer.com
Publicat a El Mundo-El Día de Baleares, 31-1-2014