Evidencias de la escritura en Mallorquín..

Històri General d’es Réyne de Mallorca

Aquesta ês una pregunta que mos fan móltas de vegadas es defensos de sa llengo catalana, y que desgrassiadament móls de noltros y degud a n’es desconexement, no sabêm que contestà.

Idò sí que n’hi ha, y móls més d’es que mos pensam. Vêt aquí una petita relació:

Benito Español, (1482 – 1553), escrigué sas séuas òbras y poesías emb llengo mallorquina
.
Fray Francisco Pou, (1573 – 1630), escrigué es séus Sermóns per sa Corema, emb llengo mallorquina.

Juan Binimèlis, (1538 – 1616), escrigué un’Històri d’es réyne de Mallorca emb llengo mallorquina. Y a 1595 pubblicà una Gramàtica Mallorquina.

Juan Fiol, a 1616 pubblicà un diccionari Mallorquí-Llemosí. A 1651 publicà una Gramática de sa llengo Mallorquina- llemosina.

Rafael Bover, poèta, a 1.625, escrigué sas séuas poesías emb mallorquí.

Antoni Eliseo y Pujol, “monjo Carmelita“. De 1647 a 1713, escrigué varis devocionaris y opúsculs, en llatí, mallorquí y castellà.

Martín Serra. 1715. Teólogo, ês autó de varis òbras en llatí, mallorquí y castellà.

Antonio Balaguer, a 1723, pubblicà un Diccionari de sa llengo Mallorquina.

Pedro Cayetano y Doménech, (1728 – 1779). Pubblicà un Vocabulari trillingüe, Mallorquí – Castellà – Llatí.

Nicolás Ferrer de San Jordi, (1730 – 1758). Escrigué divèrsos relats emb mallorquí.

Juan Facundo y Sureda, (1734 – 1796). Pubblicà un Diccionari Mallorquí – Castellà – Llatí.

José Togores y Sanglada, Conte d’Ayamans y Baró de Lloseta, (1767 – 1831). Escrigué un Diccionari de sa llengo Mallorquina, y un Tratad d’ortografía de sa llengo Mallorquina.

Tomas Aguiló y Cortês. De 1.775 a 1.856. Escrigué divèrsas Fàbulas y Vèrsos emb mallorquí y axí com sa séua gran òbra: Rondaya de Rondayas també emb mallorquí.

Juan Fiol y Estades, a 1782, pubblicà es Diccionari Dietari de sa llengo Mallorquina.

Juan Bautista Nicolau y Seguí. De 1804 a 1830, escrigué poesías emb Mallorquí, Castellá y Llatí. Traduí sas òbras d’es poèta VIRGILI a n’es mallorquí.

Francisco Pelegri y Mulet. A 1809, escrigué en vèrs y pròsa emb mallorquí.

José Dameto. (1810 a 1864). Traduí una bul·la Papal d’es llatí a n’es mallorquí.

Tòni María Servéra, a 1812, pubblicà una Gramàtica de sa llengo Mallorquina.

Francisco Mayol, a 1821, pubblicà un Diccionari – Mallorquí – Castellá – Llatí.

Pedro de Alcántara Peña. (1823 – 1906), escrigué poesías emb llemosí y emb mallorquí.

Pedro Andréu, a 1835, pubblicà un Diccionari Mallorquí – Castellà.

Juan Guasp y Pascual, a 1835, pubblicà un Diccionari Ortogràfic Mallorquí – Castellá. A 1.837, pubblicà es Diccionari Ortogràfic Mallorquí – Castellá – Llemosí.

Juan José Amengual, a 1835 pubblicà una Gramática de sa llengo Mallorquina modèrna. A 1858, pubblicà es primé tóm d’es Nòu diccionari Mallorquí – Castellá – Llatí. A 1.872 pubblicà una segona edició de sa gramàtica y es segón tóm d’es diccionari.

Gramàtica mallorquina de D. Juan Pèp Amengual de 1835

Sa Sociedad Económica Amigs d’el País, a 1835, pubblicà s’Ortografía y Diccionari Mallorquí – Castellà.

José Cortés. De 1837 a 1847. Escrigué y pubblicà dos Tratads destinads a que partiguend de sa llengo Mallorquina se pugui aprende sa llengo Castellana.

Tomas Forteza y Cortes, a (1838 – 1898) escrigué una Gramàtica de sa llengo Mallorquina.

Pére Antoni Figuéra, a 1840 pubblicà es Diccionari Mallorquí – Castellá. Es matex añ escrigué un Diccionariêt emb mallorquí, per porê entendre a n’es célebre poèta valensià Aussias March.

Jaume Pujol, a 1850 pubblicà ês séu Tratad d´Ortografía de sa llengo Mallorquina.

Tomàs Aguiló y Forteza, a 1852 escrigué y pubblicà Poesías Fantàsticas, emb Mallorquí. Sa séua attitud de científic mallorquiniste eu va alluñà d’es moiment de sa “Renaixença” catalana.

Unos Amigos, a 1859, pubbliquen un Diccionari Mallorquí – Castellà.

Pedro Félio y Percho, a 1861, escrigué poesías emb mallorquí y emb castellà.

Miguel Porcel y Riera, Pedagogiste, (1.869 – 1.933). Va sê autó d’es llibres escolàs Grado Preparatorio, Grado Elemental, Grado Medio y Grado Superior, que s’estudiaren per tot’España fins ets añs 50 d’es sigle XX, en que va aparexa sa Enciclopedia Álvarez. A n’es final de cada un d’es graus hey havía un vocabulari temàtic de Mallorquí – Castellà. A sas edicións de Galicia es vocabulari éra de Gallèg – Castellà.

Joaquín Mª Bover, a 1868, escrigué un Diccionari Manual de sas llengos castellana y mallorquina.

Esteban Policée, Metge, a 1.868, escrigué un tratad sobre La muy Noble e Ilustre Ciudad de Mallorca, y sobre sa llengo mallorquina, editad a Italia, y escrit emb italià.

Damián Botella y Matías Boch, a 1874, publican su séua òbra, Enseñanza práctica del castellano a partir del mallorquín. Òbra premiada y declarada apta per s’enseñansa a s’Exposissió Universal de Barselona de 1889.

Bartolomé Rotger, a 1878, escrigué un Diccionari de sas llengos, mallorquina y castellana, dins es que se recuyêxen sas paraulas més usuals d’es mallorquí.

Juan Tarongí y Cortés, a 1878, escriu un Diccionari de sas llengos Mallorquina – Castellana.

Juan Esteban, a 1880, pubblicà sa séua òbra, Llissóns de Mallorquí – Francês – Castellá.

Manuela de los Herreros y Sorá de Bonet.1845 – 1911. Escritora y poetisa, va sê s’administradora de s’Arxiduc Lluís Salvadó de 1903 a 1911. Dins pràtticament todas sas séuas òbras se diu qu’escríu emb mallorquí.

Gabriel Maura, escritó y poeta, a 1892 va pubblicà Aygo-forts.

: Aygo-forts

Arxiduc Lluís Salvadó, a 1895 va pubblicà sas Rondayes de Mallorca, escritas totalment emb mallorquí, un’òbra d’incalculabble való que mos demostra com xerravan es mallorquins per aqu’ell tems.

Rondaya mallorquina Arxiduc LLuís Salvadó.

Mossên Antòni María Alcové, conegud com en Jordí d’es Recó a 1896 va pubblicà es volum I de sas Rondaies Mallorquines.

Rondaya mallorquina Mossên Antoni María Alcové.

Lorenzo Vidal, Dottó en Pedagogía, a 1896, escríu sa Petita Ortografía de sa llengo Balear (Priméra persona emb empleyà es terme baléà referid a sa llengo mallorquina a època modèrna).

Mariano Aguiló y Fuster, 1897, pubblicà es Diccionari Bibliogràfic de sa lliteratura Llemosina. Sa séua òbra poètica està escampada per varis òbras d’altres autós. <Cap nació pod dirsê pòbre si per sas lletras renex. Pobble que sa llengo còbra se recòbra a sí matex. Mariano Aguiló>.

Damián Boatella, a l898, pubblicà un Diccionari mallorquí – castellà (prèmit Rosa d’Or d’es Jocs Florals de Barselona de 1898).

A sa Revista Literaria Decenal, a 1899, sê diu: «El muy Ilustre señor don Antonio María Alcover, Provisor de este Obispado y Catedrático de Lengua y Literatura mallorquina, nos ha ofrecido un ejemplar de la edición de esta revista en nuestro idioma, que ha hecho el nuevo Plan de Estudios del Seminario Conciliar. Edita en él un vocabulario mallorquín etimológico. El 18 de mayo de 1899 empezaron los exámenes de Lengua y Literatura mallorquinas y de Historia de Mallorca. Con anterioridad había publicado las Rondayas Mallorquinas, escritas en mallorquín.»

Es Prevere don Ildefonso Rullán, a 1.906, va traduí «el Quijote» a n’es mallorquí. (Es catalàns no’u féren fins ets añs 70 d’es sigle XX).

Don Quixote.

Antoni María Alcover, a 1930 comènsa a pubblicà en fascículs es monument llingüístic titulad: Diccionari català-valencià-balear, que distinguêx clarament sas tres llengos.

Diccionari català – valencià – baléà.

Antoni Vives Ginart, a 1.935, pubblicà es Vocabulari de sas llengos mallorquina y española, editad a s’imprenta de Mossên Antoni Mª Alcové, y prologada per don Francêsc de Borja Moll, alaband sa llengo mallorquina y recomenand que tots es mallorquins l’haurían de tení, fend enrecordà ademés s’etzistènsi d’una sèri de gramàticas y diccionaris emb lengua mallorquina, d’es siggles XVIII y XIX. Posteriorment, a 1.983, es matex Francêsc de Borja Moll y sa séva fiya Anna, a una reunió dins sa U.I.B., cuand se lis demanà quina diferènsi hey havía entre una llengo y un dialètte, totdós varen di que per sê una llengo, aquesta havía de tení gramàticas y diccionaris, afirmand qu’es català éra una llengo perque sí qu’en tenía, y que com qu’es mallorquí no’n tenía, domés éra un dialètte d’es català. ¡Mentidés!

Es vocabulari mallorquí.

Antoni Roig Artigues, a 1986, pubblicà sa Gramática de la lengua balear, redattada emb castellà.

Gramàtica Baléà de D. Tòni Roig Artigues de s’añ 1998.

Mikèl Garau y Rosselló, a 1991 escrigué y pubblicà emb mallorquí es llibre Històri política d’es réys de Mallorca.

Antonio Roig Artigues, a 1994 pubblicà es Diccionari Balear-Español.

Diccionari mallorquí – español. Antoni Roig Artigues.

Acadèmi de sa Llengo Baléà, a 2005, pubblicà sa Gramàtica normativa de sa llengo baléà.

Gramàtica de s’Acadèmi de sa Llengo Baléà.

Mikèl Garau y Rosselló, a 2010 escrigué y pubblicà, ja emb llengo baléà, es llibre d’històri «Es réys de Mallorca, d’el 799 a n’el 1376».

Es Réys de Mallorca.

http://www.grupodacciobalea.com/2015/01/heya-hagud-intelectuals-quhaguin-escrit-en-mallorqui-o-balea/