Entradas

Mostrando entradas de 2017

¿QUÈ REPRESENTA SA FESTA DE S’ESTENDARD?

Imagen
SA FESTA DE S’ESTENDARD REPRESENTA SA DERROTA SARRAÍNA I  S’ENTRADA DEL REI D’ARAGÓ A SA CIUTAT DE PALMA. Entrada del rei Jaume I a sa Madina Mayurqa es 30 de desembre de l’any 1229. Cada 30 de desembre se celebra sa derrota sarraína de l’any 1229 i s’entrada del rei Jaume I a sa Madina Mayurqa (actual Ciutat de Palma). Aquest fet caudal de sa nostra història suposa s’inici de sa nova etapa a sa qual el rei conquistador i es successius monarques de sa dinastía privativa mallorquina col.loquen es fonaments de s’identidat política, social, econòmica i cultural de sa patria mallorquina. Hem de tenir present que sa senyera que s’Ajuntament de Palma penja pes carrers de Ciutat representa s’insignia del rei d’Aragó, i no de sa bandera de Catalunya. I que amb aquesta dada no se celebra ni s’incorporació de Mallorca en el món català, ni a sa nació catalana, ni tampoc a sa cultura catalana, i molt manco an ets inventats països catalans. Autoridats duguent s’Es

Jo no som català de Mallorca

Imagen
Toni Ballester | 25 Setembre 2017 Fins fa pocs anys esser i sentir-se mallorquí era absolutament normal i un orgull pesnats a Mallorca que per aquell temps miràvem de reüll ets estrangers que començaven a venir per ses nostres terres i que poc a poc anaren colonisant sa nostra estimada roqueta. Aquests estrangers compraren una mala fi de cases a sa forania o devora la mar, però s’incoporaren dins es nostro dia a dia sense influir en sa nostra identidat o sa nostra manera de xerrar. I ara, passats ets anys ja no mos sorprèn lo més minim veure estrangers a ca nostra, no senyor, ni molt manco. Al contrari, lo que mos ve de nou avui en dia són aquests nous colonisadors com ells mateixos s’anomenen quan s’identifiquen com a catalans de Mallorca, una nova denominació que no sabem exactament d’on procedeix i d’on ve, perquè una de dues, o ets mallorquí… o ets català, ses dues coses an es mateix temps és impossib

S’HISTÒRIA DE SES ILLES BALEARS NO VA COMENSÀ A 1229.

Imagen
Aquests darrers anys m’he donat compte que s’indagar a arxius, biblioteques i numeroses fonts existents a ses estanteries, no basta. Cada “conquistador” “poblador” i “repoblador” posterior an es S. XII s’ha preocupat més d’esborrar vestigis, història i documents que de mantenir-los. Crida s’atenció que no se trobi res del món àrab tan prolifer a construccions, rutes per desplassar-se, conexements i ensenyances, etc. quan tenim que limitar-mos a restos arqueològics que no han estat destruits, escrits apenes ben conservats i traduccions que dexen molt que desitjar. De s’època romana i anteriors, resulta més fàcil donar amb senyes de cultura existent que d’algo que succeí a partir de tres sigles després. En canvi, en recórrir a petits pobles, a fons privades i tan sols valorades de biblioteques casi ignorades. A s’arxiu diocesà, a parroquies i arcons, cofres i caxas ignorades a fincas rústiques… allà sí que se troba qualcuna cosa. En llatí o en àrab, al

Reino catalano-aragones? Nunca ha existido un reino catalán, ni país catalan ni países catalanes

Imagen
 http://sapatriamallorquina.blogspot.com.es/   700 ANYS DE SA BANDERA DE MALLORCA Bandera de Mallorca Es 14 de desembre de 2012 se varen commemorar es 700 anys de sa bandera atorgada pel Rei Sanxo an ets ambaixadors mallorquins. Uns colors que s’han mantengut durant segles i que han anat evolucionant durant aquests set segles fins a s’actual bandera que penja des balcons de ses nostres institucions. Segell d'en Ramon Berenguer IV S’origen des pals que formen part de sa bandera mallorquina els trobam a Aragó i no a Barcelona. Se tracta de dos segells. Es primer de l’any 1150 des  Comte de Barcelona i Príncep d’Aragó Ramon Berenguer IV. I es segon ès es segell de Millau de 1187 des seu fill, ja Rei d’Aragó, Alfons II. A s’armorial de Wijnbergen (1265 -1270) apareixen es quatre pals familiars de “ le roy darragon d'or à 4 pals de guiules ”.   Armorial de Wijnbergen   Per altre banda també tenim documentat que es colors representatius

¿CATALÀ?, ¿PER QUÈ?, SI NO ÉS NOSTRO

Imagen
Desgraciadament aquesta és una de ses preguntes que mos feim des de fa molts d’anys sa majoria de ciutadans degut a que sa nostra llengo i cultura està més amenassada que mai. Si mos remontam a temps passats vorem com amb s’entrada de sa democràcia i sa creació de ses autonomies es nostros polítics optaren a l’any 1983, o sigui fa 34 anys, a conveniència seva i sense consultar-ho an es propi poble, que sa nostra llengo vernacla passaria a  esser sa catalana, posant damunt s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia que s’havia de promocionar s’estudi i protecció de ses diferents modalidats de cada illa, o sigui, des mallorquí, des menorquí i de s’eivissenc-formenterenc, cosa que com tots sabem s’han passat pes forro de ses butxaques, o sigui, que ells matexos han incumplit sa llei. ¿I què s’ha conseguit amb axò amb so pas des temps?. Ido molt fàcil, que sa nostra llengo i cultura estigui en procés de desaparició degut a s’entrada d’una altra llengo duita de s’a

¿SABÍEU QUE A 1595 D. JUAN BINIMELIS ESCRIGUÉ UNA HISTÒRIA DE MALLORCA EN MALLORQUÍ?

Imagen
¿SABÍEU QUE A 1595 D. JUAN BINIMELIS ESCRIGUÉ UNA HISTÒRIA DE MALLORCA EN MALLORQUÍ? D. Juan Binimelis, cronista des Reine de Mallorca. Idò si, a finals des sigle XVI D. Juan Binimelis y Garcia (Manacor, 1538 – Palma, 1616), sacerdot, metge, historiador y geògraf mallorquí, a instàncias des jurats de sa ciutat y des Reine de Mallorca a l’añy 1595 va escriure en mallorquí una Història nova de l’illa de Mallorca, sa qual ell matex le va traduí a nes castellà a  l’añy 1601. Una maravellosa obra que avui en dia està desparesquda, m algrat sa preocupació que tengué D. Binimelis per evitar que no se perdés a lo llarg des temps, dexant per tal fet aquest entreñable escrit a nes seu propi testament: (P.D. Vui recalcar que som escrit sas sevas paraulas emb so malloquí d’avui en dia, no emb so que s’empleava per aquell temps).    –  “Dex a nes magnifics señors jurats de sa present ciutat y reine una Història des present reine de Mallorca, sa qual jo he compost e

S’HISTÒRIA DE SAS ISLAS BALEARS NO VA COMENSÀ A 1229.

Imagen
Aquests darrers añys m’he donat conte que s’indagar a arxius, bibliotecas y numerosas fons existents a sas estanterias, no basta. Cada “conquistador” “poblador” y “repoblador” posterior a n’es S. XII s’ha preocupat més d’esborrar vestigis, història y documents que de mantenirlós. Crida s’atenció que no se trobi res d’el món àrab tan prolifer a construccions, rutas per desplassarsè, conexements y enseñansas, etc. quand tenim que limitarmós a restos arqueològics que no han estat destruits, escrits apenas ben conservats y traduccions que dexen molt que desitjar. De s’època romana y anteriors, resulta més fàcil donar emb señas de cultura existent que d’algo que succeí a partir de tres sigles después. En canvi, en recórrir a petits pobles, a fons privadas y apenas valoradas de bibliotecas casi ignoradas. A s’arxiu diocesà, a parroquias y arcons, cofres y caxas ignoradas a fincas rústicas… allà sí que se troba qualcuna cosa. En llatí o en àrab, altras vegadas

FALSAS BASES SOBRE SA REPOBLACIÓ DE SAS BALEARS PER CATALANS.

Imagen
onquista de Mallorca rey Jaume I – 1229. Después de sa Conquista d’en Jaume I quedà Mallorca mol falta de gent , perquè molts d’es guerrers havian ja tornat a sas seuas terras d’origen (después d’es Repartiment), altres havian mort a sa batalla, empitjorant sa situació un brot de pesta que surgí después de sa guerra, per sa qual moriren molts d’es que havian salvat sas seuas vidas a sa contenda. Per tals circunstàncias, es nostro rey En Jaume I, mandà que vengués gent d’Aragó (no de Cataluña.) (Marsili llibre 6º, cap 14, y Zurita llibre 3º cap 9). Bastarian aquests datos deduíts de s’Història General d’es Reyne de Mallorca, de l’añy 1840 (Tom I pàg. 331), escrita p’es millors cronistas d’aquella època, (Dameto, Mut y Alemañy), per assegurar que no va existí repoblació catalana de cap casta. Llibre Història General d’es Reyne de Mallorca – 1840. Però entrem a una ampliació de datos, en apoyó de lo anteriorment exposat. Emb s’història en sa mà, y no ha