FALSAS BASES SOBRE SA REPOBLACIÓ DE SAS BALEARS PER CATALANS.

onquista de Mallorca rey Jaume I – 1229.

Después de sa Conquista d’en Jaume I quedà Mallorca mol falta de gent , perquè molts d’es guerrers havian ja tornat a sas seuas terras d’origen (después d’es Repartiment), altres havian mort a sa batalla, empitjorant sa situació un brot de pesta que surgí después de sa guerra, per sa qual moriren molts d’es que havian salvat sas seuas vidas a sa contenda. Per tals circunstàncias, es nostro rey En Jaume I, mandà que vengués gent d’Aragó (no de Cataluña.) (Marsili llibre 6º, cap 14, y Zurita llibre 3º cap 9). Bastarian aquests datos deduíts de s’Història General d’es Reyne de Mallorca, de l’añy 1840 (Tom I pàg. 331), escrita p’es millors cronistas d’aquella època, (Dameto, Mut y Alemañy), per assegurar que no va existí repoblació catalana de cap casta.

Llibre Història General d’es Reyne de Mallorca – 1840.

Però entrem a una ampliació de datos, en apoyó de lo anteriorment exposat. Emb s’història en sa mà, y no haguent hagut dita repoblació, no hey hagué tampoc llengo catalana. No consta a sa Crònica d’el rey Jaume I “Llibre des feyts,”, que aquest autorisàs tal repoblació. Tampoc existexen d’ells vestigis arqueològics, arquitectònics y culturals a sa nostra terra. Y tocaria haverní en gran medida en es camp agrari, a quals casas mallorquinas porem donarlí una antiguedat de més de 2.000 añys. Sa matexa antiguedat porem donarlas a sas casas de Menorca y Ervissa, aquesta derrera emb edificacions similars a sas de s’Orient Mitjà, y clarament distintas a sas de Mallorca y Menorca. Són completament diferents a sas “masías” de sa pagesia de Cataluña. Es camp mallorquí estaria plegat d’edificacions d’estil català.

Masía catalana d’es sigle XVI.

Possessió mallorquina.

Tampoc existex cap vestigi d’es romànic català. La Santa Mare Iglesia en aquellas fetxas ordenà a n’ets habitants de Balears que tenguessin posadas sas claus en es pañy de sa porta de sas seuas viviendas sas vinticuatre horas d’es dia, perquè qualsevol cristià major d’edat pogués entrar en es domicilis, cosa que es propi Miguel d’Unamuno comentà a sa seua obra “Por tierras de Portugal y España” , quedant maravellat de dita disposició. (Recordem que en es matex llibre escrigué que a cada poble que visitava desitjava lletgir en sa llengo pròpia des lloc, y que aquí, a Balears, li agradava lletgir mallorquí, però que s’escrit heu fos, y no en català).

Miquel d’Unamuno, llengo mallorquina – 1916.

Pèr cert que aquesta normativa de dexar sa clau a sa porta emb es temps se convertí en costum, y aquesta se va seguí practicant a todas sas Balears fins mitjans d’es sigle XX. Però no només d’arquitectura se compose es bagatge cultural d’un poble, y vegiguem s’aspecte familiar d’un contingent humà: sa família.
Antigament era costum molt arraigada posar es nom de pila a n’es seus descendents, es matex nom que es seus ascendents, y axí veym noms d’homos típics de Cataluña que són de procedència germànica, en canvi en es noms d’ets homos de sas Balears porem apreciar que varen esser de molt variada procedència, tal y com correspon a unas islas tan cosmopolitas com sas nostras, en que es seus orígens varen esser netament mediterràneas: fenicias, israelitas, gregas, romanas, predominat s’origen hebreu (israelita).
Insistint en es valor filològic y antiguedat de sa nostra estimada llengo balear, y ets antics noms de sa seua toponímia (actualment baratats injustament per adaptarlós a s’ortografía catalana) existexen datos llingüístics que demostran que ja se xerrava balear abans de sa Conquista. Emb sa dominació romana agafà assiento a Balears es Llatí vulgar, adquirint sa nostra llengo una especial característica peculiar, diferent a moltas de sas llengos que l’enrevoltan, en quals antiquíssims temps Balears ja era un poble format y reconegut per tot s’orbe (recordar es nostros valents foners balears) , y emb so seu propi idioma ben definit emb sa particularidat de que a Balears s’ha conservat pur y molt més ric, precisament per esser propiedat exclusiva de sas nostras islas.

Foners Balears.

Però avuy queda despreciada y trepitjada p’es propis mallorquins, y en perill de desaparexer per s’imposició d’es català, que may havia estat sa nostra llengo. Después d’una època de guerras varen esse molts es mallorquins nobles y plebeus que fogint cap a sas costas de s’Ampurdà, perquè Barcelona no oferia refugi a sas naus, pués sa costa era arenosa. Fet històric que demostrà que s’ús d’ets artículs es, sa, ets etc, típica y exclusivament mallorquinas, varen esse empleyadas també a s’Ampurdà, y no és aceptable basar aquests fets, en acció alguna per part de Cataluña, sinó que es fet és degut a sa presència de gents de Balears.
José Ant. Ripoll.- Vocal de relacions públicas de sa Plataforma Cívica en defensa de sa Llengo Balear.


 http://grupodacciobalear.com/falsas-bases-sobre-sa-repoblacio-de-sas-balears-per-catalans/