Xerram es mallorquí , mai es catalá.

EN JAUME II DE MALLORCA. Jaume II de Mallorca. En Jaume II de Mallorca, conegut com El Bon Rey, va néxe a Montpellier es 31 de maig de 1243, segon fíy d’en Jaume I Es Conquistador, rey d’Aragó, de València, de Mallorca, conte de Barcelona y señor de Montpellier, y de na Violant d’Hungría. Sas sevas tiutlacions varen esse: Rey de Mallorca (1276-1311), conte d’es Rosselló y de Cerdaña y señor de Montpellier. Es seus dominis comprenían es Reyne de Mallorca; format per sas islas de Mallorca, Eivissa y Formentera, es condats d’es Rosselló y Cerdaña, es señoríu de Montpellier, sa baronía d’Omeladès y es viscondat de Carladès. Menorca, encare habitada per musulmans, li rendía vassallatge. Aquests territoris, molt dispersats, eran una part molt petita en comparació emb lo que li havía tocat a n’es seu germà major, en Pere Es Gran,  arrel d’es repartiment testamentari de sompare. A 1265 se va casà emb n’Esclaramunda de Foix, fiya d’en Roger I...

Armengol posa Balears an es servici des separatisme pancatalanista Fundació Jaume III | 20 Maig 2016 FUNDACIÓ JAUME III . Balears no ha de fer de criada de Catalunya davant el món i anar des bracet de qui vol rompre s’actual marc legal i se vol separar d’Espanya  – Armengol ha de deixar de fer sa garangola a Catalunya quan s’esbós de Constitució catalana preveu donar s’hipotètica nacionalitat catalana a ciutadans balears Sa Fundació Jaume III i Foment Cultural volen denunciar que, amb so reingrés de Balears a s’Institut Ramon Llull, Francina Armengol torna a situar ses nostres illes dins un domini pancatalà, precisament quan s’actual president de sa Generalitat, Carles Puigdemont, ha manifestat que s’únic projecte polític que té ara mateix és sa separació d’Espanya i, en conseqüència, sa ruptura des marc constitucional i estatutari que legitima i des qual emana s’autonomia balear. Volem recordar qu...

Extracte Capítol I.  Contra s'obra des Diccionari. (...) Quan Fabra va triar es català central com sa varietat territorial que s'havia de convertir en es substrat principal de sa nova llengua literària, Alcover va rebentar. Fabra va excloure es xerrar de ses zones de Lleida i de Tortosa i de tota sa comunitat valenciana perquè no formaven part de sa Catalunya estricta. També quedaren excloses ses Illes Balears, “ malgrat formar part del bloc oriental i posseir un major grau de genuïnitat que el parlar barceloní ”. Com reconeix Brauli Montoya , es criteris que se seguiren per triar es dialecte barceloní com a base de s'estàndar no varen esser estrictament filològics, sinó també demogràfics, econòmics i polítics. A pesar des caràcter racionalista que Fabra va voler que impregnàs sa seva gramàtica i es diccionari normatiu, es nacionalisme català contenia molts d'elements essencialistes que se traslladaven, òbviament, a sa llengua. Com ha plantejat Salva...

Sa Norma Sagrada (1): extracte de s'Introducció Fundació Jaume III | 28 Març 2016 FUNDACIÓ JAUME III . Cada setmana oferirem un extracte d'un capítol des llibre Sa norma sagrada. Un viatge a ses fonts amagades des catalanisme de ses Balears (J.A. Horrach & J. Font, Palma, 2015) que ha editat sa Fundació Jaume III. Avui començarem amb una espipellada de s’ Introducció que ha escrita Joan Font Rosselló, portaveu de sa fundació.  Sa norma sagrada . Extracte de s’ Introducció (...) Tot això mos hauria de fer badar ets ulls: una llengua és, primer de tot, un concepte cultural i artificial, un producte de s’història, no tant un fet natural que pugui explicar-se tan sols lingüísticament. “Qualsevol varietat pot constituir-se en llengua si té una societat que vol –i pot– fer que així sigui”, reconeix Gabriel Bibiloni , filòleg de s’UIB. Voluntat, consciència col·lectiva i política. “Al cap i a la fi,...

Sa Catalanada des dBalears.cat: sa morfologia verbal, una assignatura pendent Fundació Jaume III | 22 Març 2016 FUNDACIÓ JAUME III . Una de ses poques concessions que va fer normativa de s’Institut d’Estudis Catalans a sa manera de xerrar de Mallorca va esser sa morfologia verbal autòctona. Sa morfologia mallorquina és estàndar a Mallorca. Com ho és sa menorquina o s’eivissenca a Menorca i Eivissa, respectivament. D’això se’n diu «polimorfisme» −moltes formes− i és per aquí on hauríem de transitar si aspiram a un «model d’estàndar autònoms». N’hi ha que han vist en aquest «polimorfisme» verbal una amenaça covada contra s’unitarisme centralista ja que, de dur-lo fins a ses darreres conseqüències, mos podria menar directament cap a tres estàndars distints, un per Catalunya, un altre per València i un altre per Balears. En general, sa morfologia verbal de Balears se sol respectar. Però no sempre, com vàrem de...

Sa tatxeta. Sa Fundació Jaume III i ses subvencions En Bernadet de Son Frare | 21 Febrer 2016 D’ençà des seu naixement a finals de 2013, sa Fundació Jaume III només ha rebut una sola subvenció. Sí, només una, a diferència de lo que certs malintencionats volen donar a entendre. Sa fundació, efectivament, va participar a sa convocatòria d’ajudes que posà en marxa s’Institut d’Estudis Baleàrics dia 8 de gener de 2015 per fer costat a “tot tipus de projectes culturals en l’àmbit de la literatura, el còmic i el pensament”. Juntament amb 60 associacions més que demanaren prop de 150 ajudes, sa nostra fundació va demanar tres ajudes per tres projectes distints. Sa primera era per s’impressió des llibre d’estil “Un model lingüístic per ses Illes Balears” , sa segona per un “Vocabulari Escolar Castellà-Anglès-Mallorquí” i sa tercera pes traductor automàtic online .  S’Institut d’Estudis Baleàrics otorgà una subven...

Enveges catalanistes Es complexe d'inferioritat des catalanisme a Balears està causat per una sèrie de punts que ara resumiré aquí. Jo entenc que, haver de viure de mentides i més mentides, i que, aquesta necessitat de manipular i re-interpretar s'història, vé d'un complexe d'inferioritat notori, producte d'una sèrie de "putadetes" que s'història els ha reservat. Aquí van aquesta sèrie de punts: - que es "seu" nom de Catalunya surt per primer pic documentat a un llibre que tracta sobre es mallorquins i una croada pisana (Liber Maiolichinus), quand es nom de Balears vé d'un nom que mos donaren es fenicis - que mentres es catalanistes estan obsessionats amb s'arribada des grecs a Ampúries com un fet de que sa civilisació arribàs a ells, es fenicis ja mos havien batiat amb so nostro nom actual: Baleyaroh - Balears - que mentres ells mai, mai, mai han estat independents, noltros hem estat regne independen...