Sa catalanada de sa setmana: sa benvenguda des rector Huguet.UIB catalanista y catalanizadora.

Sa catalanada de sa setmana: sa benvenguda des rector Huguet

En Bernadet de Son Frare | 07 Gener 2014

Aquesta és sa carta de benvenguda des rector de sa UIB, en Llorenç Huguet, penjada a sa plana web de sa nostra universitat. Aquest escrit pareixerà de lo més normal a molts d’homos i dones d’una quarantena d’anys per avall que estan avesats a escriure en català estàndar i, en conseqüència, també a xerrar-hi. Tot lo formal, no mos enganem, acaba influint en lo informal. Un mestre d’escola, per exemple, xerraria així amb tota naturalitat. Moltes de ses paraules que fa trenta anys haurien parescut estranyes a son pare o an es seu padrí, a ell li pareixen avui en dia normalíssimes, ja que les té perfectament incorporades a sa seva manera de xerrar. Ses llengües evolucionen, clar, però en es nostro cas aquesta evolució ha estat forçada per un procés d’enginyeria sociolingüística des que només ara començam a veure ses conseqüències.
Començam, idò, amb una “benvinguda” (benvenguda) com si noltros, a Mallorca, no diguéssim vengut en lloc de “vingut”. Tanmateix, avui en dia quasi tothom ja diu “benvinguda” gràcies a sa pressió de s’estàndar sobre es mallorquí. A continuació, vénen dues paraules, “aleshores” i “ensenyament”, paraules que quasi han desplaçat ses genuïnes de sa nostra illa (llavors, llavonses, sa primera, i ensenyança, sa segona). Lo mateix podem dir amb “prestació de serveis”. A Mallorca, fins fa un parell d’anys, no “prestàvem” res (en tot cas, deixàvem, oferíem, donàvem) i si ho fèiem no eren precisament “serveis”, sinó servicis, una altra paraula desterrada pets estandarisadors a ultrança per mor de sa seva proximitat an es castellà.
En lloc d’aquest “cada vegada” que hi ha en es final des primer paràgraf, a Mallorca hem dit sempre de cada vegada –fins an es punt que molt sovint, xerrant castellà, també deim, incorrectament, "de cada vez"–. Es segon paràgraf comença amb un “és arrelada” que no és propiament una catalanada, perquè a Barcelona se diu també com a Mallorca, està arrelada, però que sí és fruit d’aquest català ortopèdic i postís que mos han envergat es normalisadors. Un poc més envant tenim “alhora” on aquí diríem a la vegada o en es mateix temps.
Es verb “recolzar” (i es seu derivats, com ara "recolzament"), en es sentit de fer costat o ajudar, ja està perfectament integrat dins sa parla de ses noves generacions, com a traducció des castellà “apoyar”, ben igual que “mitjançant” (a través de) com a traducció des castellà “mediante”, o “gaudir” (passar gust) com a equivalent de disfrutar, considerat també un castellanisme, anc que el trobem en es Diccionari Alcover-Moll. “Esports” s’ha acabat imposant perquè es nostros normalisadors trobaven deports massa castellà. I lo mateix ha passat amb “lleure” respecte a oci. Com podem observar, tot un rosari de “errors de la descastellanització”, com diria qualque eminent filòleg de sa UIB que no citarem, no fos cas que s’ofengués.
I per anar acabant, s’ús des verb “abastar”, com a substitut des castellà “abarcar”, ¿no vos pareix excessiu? Què tal abraçar o comprendre?

 http://www.jaumetercer.com/index.php/filologia/catalanades/122-sa-catalana-de-sa-setmana-sa-benvenguda-des-rector-huguet