El mallorquín, menorquín e ibicenco no es catalán

Sa Fundació Jaume III creu que només sa seva proposta pot salvar ses modalitats balears de s’assimilació a mans des català estàndar

Fundació Jaume III | 20 Febrer 2015

Anit, a s’acte de presentació des nou llibre d’estil de sa Fundació, que va tenir lloc en es Reial Club Nàutic de Palma
Més de dues-centes cinquanta persones se congregaren anit en es Reial Club Nàutic de Palma a s’acte de presentació des nou llibre d’estil de sa Fundació Jaume III, Un model lingüístic per ses Illes Balears. Sa proposta lingüística, redactada pes filòleg i patró de sa fundació Xavier Pericay, aspira a convertir-se en un estàndar alternatiu an es vigent. Entre ets assistents hi havia sa senadora des PP Gari Duran, sa diputada autonòmica des PP Aina Maria Aguiló, es portaveu i número u per UPyD a sa candidatura en es Parlament, Joan Anton Horrach, es coordinador balear d’UPyD, Javier Gómez, sa presidenta de Vox a Balears, Aina Maria Vidal, es vicepresident de Foment Cultural de ses Illes Balears, Joan Pons, a part d’una numerosa representació de sa societat civil mallorquina.
Contràriament a s’actual estàndar, que pren com a referència sa comunitat lingüística dets anomenats “Països Catalans”, sa proposta de sa Fundació Jaume III pren com a principal referència sa comunitat lingüística balear. Sense sortir de sa normativa oficial i entroncant amb sa tradició d’Antoni M. Alcover i Francesc de Borja Moll, es nou model formalisa ses singularitats pròpies de s’arxipèlag com s’article baleàric, sa morfologia verbal, es pronoms febles, ets indefinits o es “lo neutre”. Es llibre d’estil, ademés, inclou una llista d’uns sis-cents termes que han caigut en desús en es darrers anys a causa de sa pressió catalanisadora.
Es portaveu de s’entitat, Joan Font Rosselló, centrà es seu discurs a posar de manifest ses analogies entre es catalanisme triümfant i es balearisme radical que, encara que desiguals en força, s’assemblen més de lo que a simple vista podria parèixer, “com si se realimentassin uns amb sos altres, com si un discurs fos una reacció a s’altre”. Font recordà sa divinisació de sa “norma” que fan tots dos quan sacralisen sa seva ortografia, sa seva gramàtica o es seu registres, o  s’apel·lació a s’història a què recorren contínuament, com si volguessin guanyar una batalla democràtica des segle XXI retornant an es segle XIII. Enmig de tots dos va situar sa proposta de sa Jaume III que, “des des seu naixement se va proposar no entrar en debats estèrils ni sumar-se a ses defenses retòriques i sentimentals”, per concloure, “som pragmàtics perquè som realistes. Som moderats perquè volem que mos tenguin en compte. Som respectuosos amb sa “norma” perquè sabem que en dos dies no se dóna sa volta a trenta anys d’uniformisació lingüística. I perquè creim que, dins aquesta “norma”, que tampoc sacralisam com demostram en aquest llibre d’estil, encara tenim molt de marge de maniobra per recuperar es balear, i que si no ho li hem tret tot es suc possible, no ha estat culpa només de Catalunya ni d’en Fabra sinó des poble balear”.
Per sa seva part, es redactor des llibre d’estil, Xavier Pericay, recordà que durant ets anys vuitanta i com a responsable d’elaborar es llibre d’estil des Diari de Barcelona, se va veure immers dins un debat similar, entre es qui, com ell, se decantaven per un model molt més pròxim a sa llengua viva i circumscrit a s’àmbit estrictament català i aquells que, com s’IEC, apel·lant a sa “tradició literària”, volien mantenir un model molt allunyat de lo que sa gent xerrava en es carrer i connectat an es territori des “Països Catalans”.
Pericay denuncià que, tal com havia demostrat sa fundació fa uns mesos, ets al·lots de primària de ses Balears aprenien pràcticament es mateix català que aprenen a Barcelona i que es català estàndar estava substituint ja de fet es mallorquí, menorquí i eivissenc entre ses noves generacions, sobretot en es cas d’aquells que no han tengut més contacte amb sa llengua autòctona que es de s’escola. Es filòleg recordà que només dependrà des balears i de ses seves institucions aturar aquest procés d’assimilació i que esperava que es nou llibre d’estil fos usat i aplicat per tots es ciutadans de sa Comunitat.
En es debat posterior a ses  intervencions, Font i Pericay defensaren que es model d’aquest llibre d’estil era s’únic factible tal com estava sa situació a Balears, on s’Administració, s’ensenyança i es medis de comunicació estan plenament dominats pes catalanisme.

 http://www.jaumetercer.com/index.php/premsas/comunicats-de-premsa/456-sa-fundacio-jaume-iii-creu-que-nomes-sa-seva-proposta-pot-salvar-ses-modalitats-balears-de-s-assimilacio-a-mans-des-catala-estandar