De corbs i de corberes. Fundación Jaume III

Quien de nosotros no sabe que nuestra Universidad, (o quizás debiera decir la universidad catalanizadora Barceloní?,como se asemeja a OCB!!!),S,UIB es el ente más catalanizador ,prouniformidad y extintor de la lengua de Balears. No es de extrañar que este ente, sea junto con muchos políticos de estas islas quienes estan arrinconando nuestra lengua, nuestra historia e identidad, en pro de esos falsos países catalanes y esa unidad lingüística inexistente e inventada.

 

 

De corbs i de corberes

Xavier Pericay | 02 Desembre 2013

M’hi he pensat molt abans de decidir-me a escriure aquest article. M’hi he pensat molt, perquè aquesta secció té per objecte divagar filològicament, o sigui, xerrar de ses qüestions lingüístiques que mos afecten, i no donar resposta an ets exabruptes dets altres, venguin d’on venguin. També perquè es principal destinatari de sa grallada en qüestió no era jo, sinó un company de causa. I, en fi, perquè es mateix incitador d’aquest escrit meu d’ara afirma en es començament des seu que «una de les decisions més encertades que [ha] pres en la vida és ignorar els mitjans de comunicació que estan obsessionats en la destrucció del català» i, encara que no sigui aquest es cas ni se referesqui ell pròpiament an aquest medi digital, s’odi que traspua devers ses persones que han promogut sa Fundació que li dóna nom —un odi endimoniat, patològic— ja basta per pressuposar que no llegirà aquestes retxes. Ara, com que tampoc havia de llegir ses que han provocat es seu deliri i han hagut d’esser «amics diversos» es que l’han posat en antecedents, vull creure i pensar, i pensar i creure, que acabarà passant lo mateix amb sa meva resposta.
El senyor Jaume Corbera i jo tenim un vell litigi. Més ben dit: el senyor Jaume Corbera té amb jo —i amb qualcú més–– un vell litigi. Fa quasi trenta anys d’això, però és evident que no li fuig des cap. No li fuig an ell ni an es seu company des Departament de Filologia Catalana de sa UIB, Gabriel Bibiloni, que a sa seva pàgina web té annexada una «Selecció de textos sobre el català estàndard» on figura un article de Corbera de l’any 1987, depositari des mateixos fantasmes que poblen es que ara ha publicat a dBalears. En síntesi, i per fer-ho curt: es professor de sa UIB no podia ni pot concebre que cada gran àrea d’això que s’ha convengut d’anomenar ses terres de parla catalana o es domini lingüístic català disposi d’un estàndar propi, que no seria sinó sa versió territorial d’un estàndar comú. De sa mateixa manera que creu en una entitat política que aniria de Fraga a Maó i de Guardamar a —òbviament— les Corberes, creu en un estàndar general que faciliti s’existència d’aquesta entitat. Tota discrepància en aquest punt, tant si és en s’orde polític com en es lingüístic —ordes que resulten, per ell, indissociables—, la veu com un intent de destruir es català. I no diguem ja si sa discrepància se dóna en tots dos camps.
Però es desfici de Corbera té un altre component. Aquest estàndar que ell voldria general, fet d’una mescladissa de formes i solucions de totes bandes —i entre elles, clar, ses mallorquines i balears—, resulta que és estrictament continental i de cada vegada més barceloní. Sa culpa, per descomptat, és de TV3, d’aquesta TV3 per la qual tant han lluitat es pancatalanistes d’aquí i on tants de doblers s’han invertit a fi que ets habitants de lo que es catalans anomenen paternalment «ses Illes» poguessin estandarisar-se a pler. Bé, sa culpa no és tant de TV3 com des que varen contribuir, ja fa trenta anys, a consolidar un model de llengua que no tenia en compte es criteris de Corbera, Bibiloni i companyia. Aquest model —al qual vaig contribuir com a coautor de Verinosa llengua i autor des Llibre d’estil del Diari de Barcelona, entre d’altres obres— va fer fortuna i, per molt que Corbera se’n planyi, pareix que en segueix fent.
Tot això sumeix aquest homo en una contradicció constant i frustradora i, per què no dir-ho, en un estat quasi febril. I, llavonses, passa lo que passa. O sigui, que, en lloc de raonar i expressar-se verbalment, gralla. I veu es maligne pertot, ja encarnat en es PP, ja en UPyD, ja en la FAES, ja en s’espectre de Franco, ja en sa mateixa Fundació Jaume III. I el veu encarnat —qui sap si com a compendi de tot lo anterior— en un servidor, a qui acusa «d’haver emmerdat el model de llengua amb les seves decisions ben premeditades» i de qui afirma que «es va retirar a Mallorca i ara l’extrema dreta li reconeix el mèrit». Amb franquesa: ignor què entén Corbera per «emmerdar» un model de llengua, ni on és aqueixa extrema dreta que, segons diu, me reconeix es mèrit. Lo que sí puc assegurar-li és que de retirar-me, res. No he fet mai tanta de feina com en aquests darrers anys i, en concret, des que visc a Mallorca. Per retirar-me hauria hagut d’entrar com a professor en es Departament de Filologia Catalana de sa UIB i, per desgràcia meva, no és es cas.


 http://www.jaumetercer.com/index.php/filologia/divagacions-filologiques/94-de-corbs-i-de-corberes