En Ramon Llull, patriota mallorquí
En Ramon Llull, patriota mallorquí
Moltes
de vegades hem sentit o hem llegit que en Ramon Llull ès un filòsof
català. Idò això ès mentida. En Ramon Llull no ès català, ja que va
néixer a Palma poc després de sa conquista d’en Jaume I, concretament
entre ets anys 1232 i 1235. En Ramon Llull, a diferència des mestres des
seus temps com Sant Anselm, Sant Bonaventura i Sant Tomàs d’Aquino, que
no escrigueren cap obra a sa terra on nasqueren, en va escriure una
quarta part a Mallorca. De ses 243 obres que escrigué es doctor
il·luminat, 51 foren escrites a Mallorca, entre elles ses dues més
importants: Libre de contemplació en Déu i Art abreujada d’atrobar veritat.
A més, també va fundar a Mallorca el 1276, amb so patrocini del Rei
Jaume II, es monasteri de Miramar a Valldemossa, dedicat a s’ensenyança
de s’àrab an es Frares Menors per anar a predicar en es Nord d'Àfrica sa
doctrina lul.liana.
Aquesta mallorquinitat d’en Lull ès reconeguda fora de Mallorca i pes mallorquins de totes ses èpoques. Així ho afirma des de València el Rei Pere d’Aragó l’any 1369, quan dicta que per un major coneixement de s’Art general d’en Ramon Llull, a qui ho demani se li donin còpies autèntiques de “scientia generalis, quam Magister Raymundus Lull, oriundus civitatis Maioricarum”. A l’any 1480, es Jurats de Mallorca demanen an el Rei Ferran el Catòlic s’ensenyança de sa doctrina des “fill e natural d’aquest regne de Mallorques, compatriota nostre”, ja que es valors lul·lians són vàlids per millorar i elevar es nivell cultural, així com per contribuir a sa formació de governants: “lo art e sciencia de Mestre Ramon es millor cosa e condecent se liga assi, en aquesta patria sua que en altres parts del mon”. I tres-cents anys més tard, al 1785, a sa biografia de Fra Juníper Serra escrita pes seu company Fra Francesc Palou llegim que “el último panegírico que predicó (Fra Juníper) fue encomendado de la Universidad (lul·liana), en la solemnisima fiesta que el 25 de enero celebra a su Patrón, y Compatriota el iluminado Dr. el Beato Raymundo Lulio”.
Respecte de sa llengua en què escrigué, tampoc se cansen de dir-mos que en Llull va ser es forjador de sa llengua catalana. Idò ès es mateix Llull qui mos diu en quina llengua escriu ses seves obres, i no ès sa llengua catalana. En es Libre de contemplació en Déu, escrit inicialment en àrab, en Ramon Llull ès es “romançador d’aquesta obra d’arabic en romanç”. I sa Lògica d’Algatzel també l’ha traduïda an es romanç: “de lògica tractam breument lo qual es compendi novell, en mon entendiment appell, que trasllat de latí en romanç, en rimes en mots qui són plans, per tal que hom puscha mostrar lògica e philosoffar a cels qui no saben latí ni arabich”. I, per deixar-ho encara més clar, a sa seva obra Blanquerna aclareix quina llengua xerren es seus personatges, “que alcuna dona legís alcun libre qui fos en romanç per ço que les dones lo poguessen entendre”. De sa mateixa manera, el Rei En Jaume, en es pròleg de sa seva autobiogràfica Crònica Reial, començada a escriure l’any 1244, anomena romanç sa llengua emprada quan tradueix un versicle bíblic des llatí: “Qui venire post me, abneget semetipsum, et tollat crucem suam, et squatur me. E vol tant dir en romanç, que qui vol venir aprés d’ell, lleix la sua voluntat per la sua”.
¿Com se pot admetre s’afirmació que en Llull ès català, si va néixer a Mallorca, va escriure ses obres més importants a Mallorca i també va fundar a Mallorca es seu centre de missions? ¿Estava equivocat el Rei d’Aragó, ho estaven es jurats mallorquins, ho estava Fra Francesc Palou? No, no ho estaven, d’equivocats. Qui sí que hi està ès s’ideologia catalanista que s’apropia sa figura d’en Llull i de s’Atlas d’en Cresques, i mos vol fer creure que sa bandera de Mallorca ès sa quadribarrada.
http://www.jaumetercer.com/index.php/historia/histories-han-contat/99-en-ramon-llull-patriota-mallorqui
Aquesta mallorquinitat d’en Lull ès reconeguda fora de Mallorca i pes mallorquins de totes ses èpoques. Així ho afirma des de València el Rei Pere d’Aragó l’any 1369, quan dicta que per un major coneixement de s’Art general d’en Ramon Llull, a qui ho demani se li donin còpies autèntiques de “scientia generalis, quam Magister Raymundus Lull, oriundus civitatis Maioricarum”. A l’any 1480, es Jurats de Mallorca demanen an el Rei Ferran el Catòlic s’ensenyança de sa doctrina des “fill e natural d’aquest regne de Mallorques, compatriota nostre”, ja que es valors lul·lians són vàlids per millorar i elevar es nivell cultural, així com per contribuir a sa formació de governants: “lo art e sciencia de Mestre Ramon es millor cosa e condecent se liga assi, en aquesta patria sua que en altres parts del mon”. I tres-cents anys més tard, al 1785, a sa biografia de Fra Juníper Serra escrita pes seu company Fra Francesc Palou llegim que “el último panegírico que predicó (Fra Juníper) fue encomendado de la Universidad (lul·liana), en la solemnisima fiesta que el 25 de enero celebra a su Patrón, y Compatriota el iluminado Dr. el Beato Raymundo Lulio”.
Respecte de sa llengua en què escrigué, tampoc se cansen de dir-mos que en Llull va ser es forjador de sa llengua catalana. Idò ès es mateix Llull qui mos diu en quina llengua escriu ses seves obres, i no ès sa llengua catalana. En es Libre de contemplació en Déu, escrit inicialment en àrab, en Ramon Llull ès es “romançador d’aquesta obra d’arabic en romanç”. I sa Lògica d’Algatzel també l’ha traduïda an es romanç: “de lògica tractam breument lo qual es compendi novell, en mon entendiment appell, que trasllat de latí en romanç, en rimes en mots qui són plans, per tal que hom puscha mostrar lògica e philosoffar a cels qui no saben latí ni arabich”. I, per deixar-ho encara més clar, a sa seva obra Blanquerna aclareix quina llengua xerren es seus personatges, “que alcuna dona legís alcun libre qui fos en romanç per ço que les dones lo poguessen entendre”. De sa mateixa manera, el Rei En Jaume, en es pròleg de sa seva autobiogràfica Crònica Reial, començada a escriure l’any 1244, anomena romanç sa llengua emprada quan tradueix un versicle bíblic des llatí: “Qui venire post me, abneget semetipsum, et tollat crucem suam, et squatur me. E vol tant dir en romanç, que qui vol venir aprés d’ell, lleix la sua voluntat per la sua”.
¿Com se pot admetre s’afirmació que en Llull ès català, si va néixer a Mallorca, va escriure ses obres més importants a Mallorca i també va fundar a Mallorca es seu centre de missions? ¿Estava equivocat el Rei d’Aragó, ho estaven es jurats mallorquins, ho estava Fra Francesc Palou? No, no ho estaven, d’equivocats. Qui sí que hi està ès s’ideologia catalanista que s’apropia sa figura d’en Llull i de s’Atlas d’en Cresques, i mos vol fer creure que sa bandera de Mallorca ès sa quadribarrada.
http://www.jaumetercer.com/index.php/historia/histories-han-contat/99-en-ramon-llull-patriota-mallorqui
Comentarios
Publicar un comentario
Se exige respeto y educación en los comentarios. Los que sean ofensivos, vejatorios y de mal gusto seran borrados.