Xerram es mallorquí , mai es catalá.

Armengol i Camps donen aire a Artur Mas tornant a situar ses Balears dins un domini pancatalà Fundació Jaume III | 28 Juliol 2015 Quan ses activitats culturals són una fressa de sa política – Balears no pot fer de criada de Catalunya davant del món i anar des bracet de qui no sap cap on va – Camps ha d’explicar si està d’acord amb s’independència de Catalunya i amb so projecte d’una eventual anexió de ses Balears a una Gran Catalunya Sa Fundació Jaume III considera que Francina Armengol i Esperança Camps donen aire a Artur Mas quan tornen situar ses Balears dins un domini pancatalà del qual, en paraules de Camps, “no mos podem aïllar”, precisament quan el Procés (català) se planteja en sèrio sa seva escissió d’Espanya i sa ruptura des marc constitucional i estatutari que legitima i des qual emana s’autonomia balear.  Armengol és sa presidenta de sa comunitat autònoma de ses Illes Balears −i Camps, consell

GRAMÀTICA BALÉÀ SI,  GRAMÀTICA CATALANISADA NO. Posted on 20/08/2014 by Ciutadà Mallorquí Leave a comment Gramatica del Balear, 1998.    Emb axò demostra n lo poc que saben de filología, perquê de lo contrari, sabrían que s’estruttura llingüística de s’altra mitja isla de Mallorca y de sas altras duas SON SA MATÉXA , ja que per tots es pobbles de sas Islas Baléàs s’empleyan es matéxos artículs, sas matéxas preposicións, es matéxos pronoms, etc. per consiguient estàn ben equivocads. Y si se referêxen a que per Lloseta, Alaró y Bini Salèm, xèrran empleyand una “è” ubèrta hon sa majoría d’es pobble pronuncía una “e” néutra, ningú, ni sa normativa d’ortografía baléà, lis pòsa cap trava per escriure per etzemple: referèx; casèta; catsanèta, etc.    Per consiguient donam grassis a Déu de no sê tant ilustrads com aquesta gent que tant mos crittica, segóns élls universitaris ilustrads, com també las donam per seguí sas gramàt

Vuelta a la normalidad Joan Font Rosselló | 20 Juliol 2015 El vuelco electoral ha sido presentado por la parroquia nacionalista como una vuelta a la normalidad. Así, por ejemplo, nos prometen ahora un curso “normal” los mismos que hace un año abogaban por que no lo fuera. O como el diario  Ara Balears , cuando afirma que el reingreso al Instituto Ramón Llull (IRL) significa “normalizar” las relaciones de Baleares con Cataluña. O como el regreso al anterior modelo lingüístico de IB3 bendecido por la UIB, presentado como otra vuelta a la normalidad. Nada obsesiona tanto al catalanismo como la normalidad, un término que nunca se les cae de los labios. Norma, normal, normalidad, normativa, normativizar, normalizar, normalización. En principio, no debería extrañarnos esta curiosa pulsión entre aquellos que han convertido la Norma por excelencia –la fabriana, naturalmente– en sus Tablas de la Ley y a Fabra en Sant

BENDITA MANIPULACIÓN Y ADOCTRINAMIENTO BENDITA MANIPULACIÓN Y ADOCTRINAMIENTO Y seguimos haciendo, permitiendo "païs.cat"... Un dia cualquiera de una mañana cualquiera se opta por la típica y hermosa caminata que nos lleva a un lugar privilegiado, desde tiempos remotos, emblema y firma de nuestra identidad...el Castillo de Alaró. Fácilmente en un dia soleado pueden concurrir más de un centenar de personas, muchas de ellas jóvenes. Jóvenes y no tan jóvenes que paseando por sus instalaciones, algunas de ellas reformadas, admiran y "aprenden" sobre la fauna, paisaje de la zona y la história misma del Castillo. En una de esas salas, .. "sala d'interpretació", acomodada por la Fundació Castell d'Alaró (presidida por el edil del PSM Mateu Marcús) y patrocinada por la Fundació La Caixa, observamos en las dos primeras fotos como nos cuenta cronologicamente esa história...    Obviamente la tercera foto, no corresponde al

Sa Fundació Jaume III demana a sa consellera de Cultura que no només se reunesqui amb entitats afins Fundació Jaume III | 16 Juliol 2015 Sa recuperació de ses relacions des Govern amb s’OCB no hauria de significar rompre ses relacions  amb altres entitats que també  tenen qualque cosa a dir sobre sa llengua  –  Esperança Camps  hauria de fer costat a un estàndar autònom que tengui com a referència ses Illes Balears perquè es balears s’hi sentin reconeguts i identificats Sa Fundació Jaume III  demana a sa consellera de Participació, Transparència i Cultura que sa recuperació de relacions des nou Govern amb s’OCB no impli qui  sa ruptura de ses relacions amb entitats com sa nostra que , maldament no siguin  afins  a s’ideari des partit de sa consellera , sí que representen  molts de ciutadans  que mos fan costat. Seria un contrasentit que una consellera que se diu de “participació” i “de transparència” tancàs s

SA GLÒSA D’ES NOSTROS TOREROS.     Àu idò, aquí teniu una glòsa pubblicada es díe 04 d’Ottubre de 1929 a n’es semmanari billingüe Foch y Fum, essênd direttó en Jordi martí Rosselló, més conegud com “Es Mascle Ros”. Dit semmanari va comensà sas sévas pubblicacions a s’añ 1917, essênd sa derréra a s’añ 1936, añ d’es comensament de sa fatidica guèrra civil española. Fitsauvós bé com per aquell tems escrivían emb un mallorquí ben pu, talment com eu feym noltros avuy en díe, o sigui, emb un mallorquí sensê cap tipo d’intotsicació emb paraulas catalanas, empleyand sa nostra típica “y” entre paraulas; o Plassa escrit emb duas bonas “SS” y no emb sa catalana c trencada “Ç”, o com també dobbés emb duas “B”, qu’es talment com eu pronunciam es mallorquins qu’encara no’steym contaminads emb paraulas importadas d’es Noroest de sa Península Ibèrica. Ah, y lo milló de tot es qu’aquest semmanari éra billingüe mallorquí-castellà , qu’es lo que defensam noltros, es d’es G.A.B.