Xerram es mallorquí , mai es catalá.

Extracte Capítol I.  Contra s'obra des Diccionari. (...) Quan Fabra va triar es català central com sa varietat territorial que s'havia de convertir en es substrat principal de sa nova llengua literària, Alcover va rebentar. Fabra va excloure es xerrar de ses zones de Lleida i de Tortosa i de tota sa comunitat valenciana perquè no formaven part de sa Catalunya estricta. També quedaren excloses ses Illes Balears, “ malgrat formar part del bloc oriental i posseir un major grau de genuïnitat que el parlar barceloní ”. Com reconeix Brauli Montoya , es criteris que se seguiren per triar es dialecte barceloní com a base de s'estàndar no varen esser estrictament filològics, sinó també demogràfics, econòmics i polítics. A pesar des caràcter racionalista que Fabra va voler que impregnàs sa seva gramàtica i es diccionari normatiu, es nacionalisme català contenia molts d'elements essencialistes que se traslladaven, òbviament, a sa llengua. Com ha plantejat Salva

Sa Norma Sagrada (1): extracte de s'Introducció Fundació Jaume III | 28 Març 2016 FUNDACIÓ JAUME III . Cada setmana oferirem un extracte d'un capítol des llibre Sa norma sagrada. Un viatge a ses fonts amagades des catalanisme de ses Balears (J.A. Horrach & J. Font, Palma, 2015) que ha editat sa Fundació Jaume III. Avui començarem amb una espipellada de s’ Introducció que ha escrita Joan Font Rosselló, portaveu de sa fundació.  Sa norma sagrada . Extracte de s’ Introducció (...) Tot això mos hauria de fer badar ets ulls: una llengua és, primer de tot, un concepte cultural i artificial, un producte de s’història, no tant un fet natural que pugui explicar-se tan sols lingüísticament. “Qualsevol varietat pot constituir-se en llengua si té una societat que vol –i pot– fer que així sigui”, reconeix Gabriel Bibiloni , filòleg de s’UIB. Voluntat, consciència col·lectiva i política. “Al cap i a la fi,