A s’escòla en mallorquí. Si durant es siggle XIX y prinsipis d’es XX se va’nseñà es mallorquí dins sas escòlas d’enseñansa primari, si disposam de gramàtica pròpi desde 1835 , si tenim es diccionari mallorquí-castellà desde 1840 , y si desp ués de sa guèrra civil a n’es finals d’es llibres d’estudí escrits per D. Miguel Porcel y Riéra, que cubrían totas sas etapas fins a secundari, enomenads “Grado preparatorio”, “Grado elemental”, “Grado medio” y “Grado superior”, a n’es final d’es llibres hey havía un estèns vocabulari mallorquí-castellà. Si sabêm tot axò, ¿pêrque ara dins sas escòlas mos han de canvià sa manéra de xerrà y escriure?, ¿pêrque no porêm empleya sa llengo que mos han enseñad es nostros pares y padrins?, ¿pêrque cèrs polítics, s’OCB y s’UIB estàn tan encaparronads en fermós aprende una llengo que may ha’stad sa nostra?, ¿pêrque aquesta imposissió d’es tot en català dins sas escòlas?. Señós polítics, señós de s’...