Xerram es mallorquí , mai es catalá.

Heràldica Baléà.    ¿Sabiêu qu’a s’attualidat es 72,75% d’es llinatjes d’es residens a sas Baléàs no son d’origen baléà ni català, degud a sa forta inmigrassió qu’hey va havê a partí d’ets añs xixanta d’es passad siggle XX?.    Idò si, axí ês, y d’es resto de llinatjes heya una considerabble diferènsi en cuant a n’ets habitans de Baléàs emb llinatjes pròpiament típics de sas islas, essênd es 21,95% d’origen esclusivament BALÉÀ, devant es 5,3% que son d’origen CATALÀ.    En cuant a sa prosedènsi d’es noms, hêm de señala qu’es catalàns son un 70 % d’origen germànic, ja que Cataluña va sê repobblada per gods primé y visigods después; un 20% d’es llatí y es 10% restant d’es grèg y de s’hebrèu. Per contra es noms baléàrics attuals derivan d’ets antigs noms d’es réyne de Mallorca y procedexen en un 48% de s’hebrèu, y es resto sê dividêx a pars iguals entre llatí, grèg y altras prosedènsis.    Y còma conexement general, aquests s

    IB3 declara desierto el concurso para la contratación del servicio lingüístico Por fín, éste Govern, cumple alguna de sus promesas.     Sa Fundació Jaume III no creu que s’associació Paraula, vinculada a s’OCB, sigui sa millor aliada per implantar es nou model lingüístic d’IB3 Fundació Jaume III | 21 Agost 2014 Fa just un mes s’OCB va denigrar i cobrir d’insults es nou model lingüístic – Confiam en sa professionalitat i lleialtat des nous filòlegs perquè se sotmetin a ses directrius establides Sa Fundació Jaume III no creu que s’associació Paraula, que finalment se n’ha duit es concurs d’assessorament i correcció d’IB3, sigui sa més adequada per introduir ses modalitats insulars en ets informatius televisius. Almanco si tenim en compte es rosari d’insults que li dedicà s’OCB, a la qual està vinculada Paraula (comparteixen es mateix domicili social) fa just un mes, com qualsevol pot comprovar en aquesta

Frecuentemente escuchamos falsedades sobre nuestra antigua lengua, nuestra antigua historia y nuestra cultura . Por ejemplo, es frecuente escuchar y estudiar que los catalanes nos trajeron su lengua con las tropas que llegaron con Jaime I, rey de Aragón, en 1229. Sin embargo eso es falso. Por ello es necesario que los baleares sepamos defendernos y sepamos responder ante tales falsedades. 1º.- En primer lugar hemos de tener bien claro que Cataluña no existió como ente territorial hasta Jaime I y posteriormente a la conquista de Mallorca, y como unidad político-administrativa hasta 1521 , bajo el reinado de Carlos I, donde alcanza la categoría social de principado –que no de reino- trescientos años después de la conquista del reino de Mallorca. Además, la categoría política de principado implica inherentemente el nombramiento de un príncipe, y el título de príncipe de Cataluña ni existe ni ha existido nunca. 2º.- Cuando Jaime I invadió el reino de Mallorca, lo que

   Aquesta es una paraula que du molta de coa, degud a quê ningú l’escriu igual, uns escriuen aigo emb “i” latina, altres (noltros) escrivim “aygo” emb “y” grèga, y altres (es catalans de Mallorca) escriuen y pronuncia n “aigua” tal com eu fan a Cataluña. Encanvi es mallorquins eu pronunciam de sa matéxa manéra, aigo/aygo, però l’escrivim de diferénta manéra.    Vist axò, mols de noltros mos demanam, ¿quin’ês sa vertadéra manéra de pronuncià y escriure “aygo” emb sa gramàtica mallorquina y sensê cap interferènci de sa catalana?. Per sabreró basta escoltarmós cuand la pronunciam, si axì eu fêys vorêu com dêym aygo empleyand una mitja “i”, sa cual sòna com una “y”, per lo cual sa séva escritura es emb “y”, o siguí “aygo”.    Y còma pròva per demostrà qu’axò ês axí y que no’s cap invenció nostra, aquí teniu una mostra d’incalculabble való, sa definició de sa paraula “aygo” y es séus derivads per D. Pére Antòni Figuéra a n’es diccionari mallorquí-castellà,

Toc•Toc ve dispensant, durant tres anys, ses seves “Nocions de Casuística Ortogràfica Balear, Lingüística General i Processos Normatius”. Des des seu rigor, se complau en comprovar sa bona feina, en sa mateixa línia, d’entitats com sa Fundació Jaume III. Dins s’estàndard balear (no secessionista, ho deim una vegada més) que ès ja un fet, només mos separen un parell de qüestions de matís. Ja falta manco per consensuar un corpus ortogràfic baleàric sense cap ni una fissura. Sa feina de sa FUNDACIÓ JAUME III, senyalant ses moltes i greus incongruències de s’estàndard promogut per s’UIB ès excel•lent, i aquest article (que editam en dues parts) n’ès una bona mostra.