Xerram es mallorquí , mai es catalá.

Gari Durán Vadell | 28 Desembre 2016 GARI DURÁN VADELL HOY SE PERPETRA la enésima traición al pueblo mallorquín, a su historia y a su identidad. En el Consell de Mallorca, la izquierda nacionalista, la podemita y lo que sea El PI votarán que la Diada de Mallorca pase del 12 de septiembre al 31 de diciembre. Para que lo entiendan, -si me permiten el anacronismo-, se sustituye el día en que nuestro primer monarca privativo, Jaime II , juraba nuestros derechos y libertades, por aquél en el que el rey de Aragón entró a sangre y fuego en Madina Mayurqa. O para que lo comprendan todavía mejor: se elimina la memoria del reino privativo, -nuestro verdadero hecho diferencial- en beneficio del día en que pasamos a formar parte de la entidad ahistórica llamada països catalans, sustento político -no sólo cultural- del separatismo sucursalista de nuestras islas.  Ya ocurrió en 1983. Se cambió el nombre de nuest

Joan Font Rosselló | 13 Desembre 2016 JOAN FONT ROSSELLÓ Las filtraciones de la sala de máquinas del Consell de Mallorca a ciertos periodistas afines apuntan a que Més se habría salido con la suya a la hora de imponer la fecha del 31 de diciembre como Diada de Mallorca, sustituyendo la actual del 12 de septiembre. Se trata de una reclamación histórica del catalanismo que, una vez más, se sale con la suya en medio de la indiferencia silenciosa de la derecha y la genuflexión de la izquierda balear, las muletas cómplices y necesarias para que el catalanismo siga avanzando en su deseo de construir simbólicamente una identidad mallorquina ajustada a su ideología. O sea, tratando de magnificar al máximo aquellos vínculos que nos unirían a los catalanes y despreciando todos aquellos –muchísimo más numerosos a lo largo de los 3.000 años de nuestra historia, incluso del último milenio, se mire por donde se mire– qu

En Bernadet de Son Frare | 28 Novembre 2016 Tal com hem denunciat a sa darrera nota de premsa , sa conselleria de Transparència, Cultura i Deports, dirigida per Ruth Mateu (MÉS), acaba d’untar dues revistes locals que han difamat sa Fundació Jaume III de forma toixarruda i grossera. Se tracta de sa revista “Cent per Cent” de Manacor, que ha rebut 7.500 € de Mateu, i de “Llucmajor De pinte en ample”, que n’ha rebut 5.000. Aquestes dues revistes, amb s’intenció de marcar territori, han dedicat portades, editorials, articles d’opinió i cròniques an es dos únics actes que sa nostra fundació ha fet fora poble: una manifestació silenciosa i pacífica a Manacor per animar es batle a seguir usant s’article baleàric a ses xarxes socials; i sa participació, juntament amb altres nou entitats, a s’homenatge que anualment solem commemorar cada 25 d’octubre per recordar sa derrota de Jaume III l’any 1349. Dues presències t

ES mallorquí no te saluda - te diu UEP! ES mallorquí no s’engata - me agafat un pet que no t’ho creus ni tu! ES mallorquí no te dona l’esquena - des teu pa en faràs sopes! ES mallorquí no s’impressiona - diu... URO! ES mallorquí no se masturba - li pega rampa! ES mallorquí no s’enfada - me cag en tot, criisssto! ES mallorquí no surt corrent a tota velocitat - té un coet a n’es cul. ES mallorquí no te demana que el duguis - que no te sap greu dur-me aquí devora? ES mallorquí no surt a lligar - surt a veure 4 famelletes. ES mallorquí no te diu que t’acostis - Vine asuquinetes! ES mallorquí no té un penis - té una perdiu revetlera. ES mallorquí no no practica sexe - boixa. ES mallorquí no és patriota - fa poble! ES mallorquí no s’immuta - te creus que m’importa? ES mallorquí no se molesta - li toquen es collons. ES mallorquí no te diu que surtis de l’illa - Ara trobes que te n’has d’anar? ES mallorquí si l’importes - no m’emprenyis si ja ho saps. ES mallorquí no di

Fundació Jaume III | 07 Novembre 2016 EL MUNDO/El Día de Baleares El catedrático de la UIB, Román Piña Homs, ha publicada nueva obra, Ser de los nuestros, un ensayo sobre la identidad del pueblo balear - Le ha presentado el portavoz de la Fundació Jaume III, Joan Font Rosselló En la calle Concepción de Palma sólo unas pocas luces y farolas impiden que la oscuridad de la noche reine por completo. Son cerca de las 20 horas y a pesar de que la travesía no está muy concurrida, la mayoría de los viandantes se dirigen hacia el mismo lugar. En el interior del Centro Cultural Sa Nostra las luces permanecen encendidas. El ir y venir de los empleados parece indicar que ultiman los preparativos de algún evento. Poco a poco la gente va entrando en el centro, no en gran número pero sí constantemente. Todos acuden por la misma razón,  la presentación de la última obra de Román Piña Homs . El catedrático de Historia del Derecho, actual profesor

Fundació Jaume III | 15 Setembre 2016 EL MUNDO/El Día de Baleares Miquel Ensenyat reconoció ayer que “se hizo la Diada de Mallorca un día antes para que no fuera un día laborable”, admitiendo implícitamente las acusaciones de asociaciones como la Fundació Jaume III de diluir el 12 de septiembre por la vía de los hechos consumados puesto que a su entender lo único que ocupa y preocupa a los miembros de Més es cambiar la Diada de Mallorca de fecha. Y si encima pueden hacer coincidir sus actos más emblemáticos como la ofrenda floral con la Diada de Cataluña, miel sobre hojuelas. La Jaume III destacaba además que entre la treintena de actos organizados con motivo de la Diada de Mallorca –bastantes en días laborables, por cierto– sólo uno, la entrega de medallas, tuvo lugar ayer, día 12 de septiembre. La falta de consideración de Ensenyat hacia los reyes privativos de Mallorca y todo lo que representó el reino independiente para forjar

Es complexe d'inferioritat des catalanisme a Balears està causat per una sèrie de punts que ara resumiré aquí. Jo entenc que, haver de viure de mentides i més mentides, i que, aquesta necessitat de manipular i re-interpretar s'història, vé d'un complexe d'inferioritat notori, producte d'una sèrie de "putadetes" que s'història els ha reservat. Aquí van aquesta sèrie de punts: - que es "seu" nom de Catalunya surt per primer pic documentat a un llibre que tracta sobre es mallorquins i una croada pisana (Liber Maiolichinus), quand es nom de Balears vé d'un nom que mos donaren es fenicis - que mentres es catalanistes estan obsessionats amb s'arribada des grecs a Ampúries com un fet de que sa civilisació arribàs a ells, es fenicis ja mos havien batiat amb so nostro nom actual: Baleyaroh - Balears - que mentres ells mai, mai, mai han estat independents, noltros hem estat regne independent, i, a sa mateixa è

UN POC D’HISTÒRIA: MOSSÈN ANTONI MARIA ALCOVER. Declaracions mossèn Antoni Maria Alcover. Mossèn Antoni Maria Alcover y Sureda va néxe a Manacor es día 2 de febrer de 1862. A 1905 va goñà per oposicions sa dignidat de canonge y a 1915 va ser nombrat Vicari General de sa diòcesi. A 1921 se va nombrà Canonge magistral y degà, com també Governador eclesiàstic. Sas diòcesis de Balears nombraren a mossèn Antoni Mª Alcover y Sureda comissionat y representant per sa recopilació de sas paraulas de sa llengo balear, junt emb so comissionat per sas diòcesis de València, el pare jesuita Lluís Fullana Mira, per recopilar sas paraulas de sa llengo velenciana, y de s’editor Pompeu Fabra, recopilador per Catalunya, per sa redacció d’es diccionari de sas llengos Catalana-Valenciana-Balear. A 1913 Pompeu Fabra, com editor, traicionà sa confiansa de sas diòcesis de Balears y de València, editant dit diccionari com “Diccionari de la llengua Catalana”. Mossèn Antoni Mª Alcove

Històri General d’es Reyne de Mallorca, 1837. Aquesta es una pregunta que mos fan moltas de vegadas es defensors de sa llengo catalana, y que desgraciadament molts de noltros degut a n’es desconexement, no sabem que contestar. Idò sí que n’hi ha, y molts més d’es que mos pensam. Vet aquí una petita relació: Benito Español, (1482 – 1553), escrigué sas seuas obras y poesias en llengo mallorquina. Fray Francisco Pou, (1573 – 1630), escrigué es seus Sermons per sa Corema en llengo mallorquina. Juan Binimelis, (1538 – 1616), escrigué una Històri d’es Reyne de Mallorca en llengo mallorquina, y a 1595 va publicar una Gramàtica Mallorquina. Juan Fiol, a 1616 va publicà un diccionari Mallorquí-Llemosí. A 1651 va publicà una Gramàtica de sa llengo Mallorquina- Llemosina. Rafael Bover, poeta, a 1.625, escrigué sas seuas poesias en mallorquí. Antoni Eliseo y Pujol, “monjo Carmelita“. De 1647 a 1713, escrigué varias devocionaris y opúsculs, en llatí, mallorqu

¿QUE SÓN ES “PAÍSOS CATALANS”?. Aquesta es una pregunta que desde fa añys mos esteym fent sa majoría de ciutadans de sas Islas Balears: ¿Que són es paísos catalans? ¿com pod ser que dins un país anomenat España existesqui un altre país anomenat “país català”?. Sa definició “paísos catalans”, ademés de no tenír cap fundament ni base lògica es inadmissible y inviable, ja que una comunidat autònoma que històricament només va ser un simple Condat, per més señas pertenexent a n’es propi Reyne d’Aragó, no té cap argument vàlid per proclamar un inexistent país, com tampoc té cap dret ni cap poder per incluir a dos antics reynes, com son es de València y es de Mallorca dins aquest falsos y imaginaris paísos catalans. Sas cosas són com són y s’històri no se pod canvíar per molt que vulguin es nacionalcatalanistes que mos governan. Ademés, si cuolcú té es dret de reclamar un país o nació, aquests són es tres antics reynes de sa Corona d’Aragó, o sigui, es propi

ACLARIMENT A UN CATALÀ DE MALLORCA. Cardenal Despuig – Sineu. A un escrit enviat a n’aquesta pàgina, un català de Mallorca mos va fé aquesta interessant pregunta sobre es noms d’es pobles, sa cual contestarem emb molt de gust: Pregunta: – <<Si no venim dels catalans, com així tenim pobles de Mallorca que s’anomenen de la mateixa manera que a Catalunya? (Lloret, Vilafranca, Selva, Sant Joan, Santa Maria, Santa Eugènia, s’Horta….) Gràcies per l’explicació!.>> Resposta: Coma bons cristians que som, posarem en pràctica es precepte d’enseñar a n’es qui no sab, y de moment li direm que fins a s’arribada a Mallorca de sa dictadura catalanista a 1983, Lloret de Vistalegre era LLORITO; María de la Salut era María, Cala Rajada era Cala RATJADA; Cala Agulla era Cala Guya, etc., etc., etc. En referènci a VILAFRANCA, aquest poble no va ser fundat p’es “”repobladors catalans””, aquest nucli de població va ser fundat per mallorquíns a l’añy 1620. Es mu

30 años de anormalización lingüística Jorge Campos Asensi | 13 Juny 2016 JORGE CAMPOS ASENSI . Se cumplen ahora 30 años de la aprobación de la llamada ley de “normalización lingüística” de Baleares. Gracias al Partido Popular de Gabriel Cañellas se aprobó una ley copiada de la catalana del “molt imputable” Jordi Pujol que estableció las bases legales para, en la práctica, erradicar el español de la enseñanza y sustituir el mallorquín, menorquín e ibicenco por el catalán. Si bien el balear ya había sido condenado legalmente, 3 años antes, con la aprobación del Estatuto de Autonomía, cuando, a diferencia del valenciano, se decidió políticamente que la lengua “propia” de Baleares fuera el “catalán”. Gabriel Cañellas, y los que entonces gobernaban con él, legislaron como lo hubiera hecho el PSM de la época, los actuales proetarras de MÉS. De hecho, la izquierda nacionalista que ahora nos gobierna, con la ultr

700 ANYS DE SA BANDERA DE MALLORCA Bandera de Mallorca Es 14 de desembre de 2012 se varen commemorar es 700 anys de sa bandera atorgada pel Rei Sanxo an ets ambaixadors mallorquins. Uns colors que s’han mantengut durant segles i que han anat evolucionant durant aquests set segles fins a s’actual bandera que penja des balcons de ses nostres institucions. Segell d'en Ramon Berenguer IV S’origen des pals que formen part de sa bandera mallorquina els trobam a Aragó i no a Barcelona. Se tracta de dos segells. Es primer de l’any 1150 des  Comte de Barcelona i Príncep d’Aragó Ramon Berenguer IV. I es segon ès es segell de Millau de 1187 des seu fill, ja Rei d’Aragó, Alfons II. A s’armorial de Wijnbergen (1265 -1270) apareixen es quatre pals familiars de “ le roy darragon d'or à 4 pals de guiules ”.   Armorial de Wijnbergen   Per altre banda també tenim documentat que es colors representatius de sa Casa de Barcelona són sa Creu de Sant Jordi.