Per sa nostra Històri, Cultura y Llengo Baléà.

GRAMÀTICA DE SA LLENGO BALÉÀ.

Gramàtica de sa Llengo Baléà.

     Aquesta es una gramàtica autèntica de sa llengo baléà, no ês una gramàtica inventada. Ês una gramàtica sortida d’ets estudis y modernisació de sa gramàtica mallorquina d’En Juan Pèp Amengual de 1835 y 1872, y de sa gramàtica menorquina d’En Julio Soler de 1858. Feyna féta emb humildat y rigó cientifíc, per sa Comisió enomenada a tal efècte per sa Junta General de s’Acadèmi de sa Llengo Baléà. Comisió que ha seguid s’admirabble camí d’es nostros predecessós. S’han empleyad dos añs en sa séua actualisació, perque hêm volgud que fos una gramàtica digna d’es sigle XXI.

     Ês possibble qu’hey hagui lectós que, después de més de 30 añs d’imposició a sas escòlas, a sas institucions y a tots es mèdis de comunicació, d’una llengo y ortografía catalanas que may han estad nostras, estrañin un poc aquesta gramàtica y sa séua ortografía. Ês normal. Perque si s’havés féta una gramàtica acomodada a sas convenièncis d’es català, ês resultad havés estad una gramàtica més d’es català, no de sa llengo que xèrra y ralla es pobble baléà.

     Emb aquesta gramàtica, talment com ês nostros predecessós, hêm volgud preservà sa llengo pròpi de sas islas Baléàs, féta p’es séus habitans a lo llarg de mols de sigles. Sas séuas rèls comènsen dins sèpoca fenici y grèga, y continuan emb sa dominació romàna, que durà cinc sigles. Y d’aquí surt es romans baléà, que compartêx emb totas sas altras llengos romànicas (provensal, italià, español, occità, llemosí, català, valencià, francês, português,etc.), un matex sistema llingüístic que las fa a totas germanas dins es séus substrattes. No obstant cada una d’éllas ês una òbra seculà d’es séus respectius pobbles. Sas séuas respectivas estructuras, a lo llarg d’es sigles, s’han anad diferenciand y decantand d’aquéxa sòca comú qu’elza feya bessonas, arriband a sê lo suficientement difèrentas, com per porê tení una gramàtica diferenciada. Y axí ja a n’es sigle XVII se va pubblicà sa priméra gramàtica de sa llengo mallorquina, fèta p’En Juan Fiol. Com ja hem dit, es menorquins ténen també éditada una gramàtica antiga, féta p’En Julio Soler en 1858. Comparat sas duas gramàticas se veu que sas estructuras son idènticas, formant per tant una matexa llengo baléà.

Gramàtica mallorquina d’En Juan Pèp Amengual de 1835

Gramàtica menorquina d’En Julio Soler de 1858.

  Emb aquesta gramàtica actual, se cumplêx sa misió inherent que té colsevol Acadèmi: fitsà, polí y donà lluentó a sa llengo que xèrra es pobble.

     Ês cèrt que sa nostra llengo ês molt minoritàri y es séu us ês càsi esclusivament oral. Per assò comprenêm a n’es que, sercand tení més lectós y més fama, s’estimín més escriure en català. Còsa que ja va comentà en “Miguel de Unamuno” a n’es séu llibre “Por tierras de Portugal y España” (1916), anomenand a n’En Mariano Aguiló, Tomas Forteza, Tòni María Alcové, etc. Però axò no déxa qu’aquesta Acadèmi estigui radicalment en contra de que, p’es matéxos motius, vulguin qu’es pobble baléà se catalanisi. Si es polítics y s’Universidat de sas Islas Baléàs eu fan, ês sa séua responsabilidad, però son inadmisibbles sas maniòbras políticas (Estatut d’Autonomía y Lleys concordans) y culturals (titulació de filología catalana còma pròpi) que obbligan a sa pobblació baléà a catalanisarsê vulgui o no vulgui.

     Aquesta Acadèmi, en sa persona de s’incansabble coordinadó de totas sas feynas, En Mikèl Garau Rosselló, fa un acte púbblic de gratitud a tots es filologistes, professós y mèstres que han contribuíd a fé possibble aquesta hermosa réalidat de sa gramàtica normativa d’es baléà, y que per rahons particulàs que tots mos imaginam, no han volgud qu’es séus noms fossen coneguds. A tots élls, y sobre tot a n’es pobble baléà, que, governàs qui governàs, réys absolutistas, dictadós y néodictadós culturals, ha sabud conservà y preservà sa séua llengo multimilenari.

¡GRASSIS, MOLTAS DE GRASSIS!

Juan Vanrell Nadal
President
Catedràtic d’Insitut y Filologiste de llengos modèrnas.

 

 

 http://www.grupodacciobalea.com