Per sa nostra Històri, Cultura y Llengo Baléà.
GRAMÀTICA DE SA LLENGO BALÉÀ.

Gramàtica de sa Llengo Baléà.
Aquesta es una gramàtica autèntica de sa llengo baléà, no ês
una gramàtica inventada. Ês una gramàtica sortida d’ets estudis y
modernisació de sa gramàtica mallorquina d’En Juan Pèp Amengual de 1835 y
1872, y de sa gramàtica menorquina d’En Julio Soler de 1858. Feyna féta
emb humildat y rigó cientifíc, per sa Comisió enomenada a tal efècte
per sa Junta General de s’Acadèmi de sa Llengo Baléà. Comisió que ha
seguid s’admirabble camí d’es nostros predecessós. S’han empleyad dos
añs en sa séua actualisació, perque hêm volgud que fos una gramàtica
digna d’es sigle XXI.
Ês possibble qu’hey hagui lectós que, después de més de 30 añs
d’imposició a sas escòlas, a sas institucions y a tots es mèdis de
comunicació, d’una llengo y ortografía catalanas que may han estad
nostras, estrañin un poc aquesta gramàtica y sa séua ortografía. Ês
normal. Perque si s’havés féta una gramàtica acomodada a sas
convenièncis d’es català, ês resultad havés estad una gramàtica més d’es
català, no de sa llengo que xèrra y ralla es pobble baléà.
Emb aquesta gramàtica, talment com ês nostros predecessós, hêm
volgud preservà sa llengo pròpi de sas islas Baléàs, féta p’es séus
habitans a lo llarg de mols de sigles. Sas séuas rèls comènsen dins
sèpoca fenici y grèga, y continuan emb sa dominació romàna, que durà
cinc sigles. Y d’aquí surt es romans baléà, que compartêx emb totas sas
altras llengos romànicas (provensal, italià, español, occità, llemosí,
català, valencià, francês, português,etc.), un matex sistema llingüístic
que las fa a totas germanas dins es séus substrattes. No obstant cada
una d’éllas ês una òbra seculà d’es séus respectius pobbles. Sas séuas
respectivas estructuras, a lo llarg d’es sigles, s’han anad diferenciand
y decantand d’aquéxa sòca comú qu’elza feya bessonas, arriband a sê lo
suficientement difèrentas, com per porê tení una gramàtica diferenciada.
Y axí ja a n’es sigle XVII se va pubblicà sa priméra gramàtica de sa
llengo mallorquina, fèta p’En Juan Fiol. Com ja hem dit, es menorquins
ténen també éditada una gramàtica antiga, féta p’En Julio Soler en 1858.
Comparat sas duas gramàticas se veu que sas estructuras son idènticas,
formant per tant una matexa llengo baléà.

Gramàtica mallorquina d’En Juan Pèp Amengual de 1835

Gramàtica menorquina d’En Julio Soler de 1858.
Emb aquesta gramàtica actual, se cumplêx sa misió inherent que té
colsevol Acadèmi: fitsà, polí y donà lluentó a sa llengo que xèrra es
pobble.
Ês cèrt que sa nostra llengo ês molt minoritàri y es séu us ês
càsi esclusivament oral. Per assò comprenêm a n’es que, sercand tení més
lectós y més fama, s’estimín més escriure en català. Còsa que ja va
comentà en “Miguel de Unamuno” a n’es séu llibre “Por tierras de
Portugal y España” (1916), anomenand a n’En Mariano Aguiló, Tomas
Forteza, Tòni María Alcové, etc. Però axò no déxa qu’aquesta Acadèmi
estigui radicalment en contra de que, p’es matéxos motius, vulguin qu’es
pobble baléà se catalanisi. Si es polítics y s’Universidat de sas Islas
Baléàs eu fan, ês sa séua responsabilidad, però son inadmisibbles sas
maniòbras políticas (Estatut d’Autonomía y Lleys concordans) y culturals
(titulació de filología catalana còma pròpi) que obbligan a sa
pobblació baléà a catalanisarsê vulgui o no vulgui.
Aquesta Acadèmi, en sa persona de s’incansabble coordinadó de
totas sas feynas, En Mikèl Garau Rosselló, fa un acte púbblic de
gratitud a tots es filologistes, professós y mèstres que han contribuíd a
fé possibble aquesta hermosa réalidat de sa gramàtica normativa d’es
baléà, y que per rahons particulàs que tots mos imaginam, no han volgud
qu’es séus noms fossen coneguds. A tots élls, y sobre tot a n’es pobble
baléà, que, governàs qui governàs, réys absolutistas, dictadós y
néodictadós culturals, ha sabud conservà y preservà sa séua llengo
multimilenari.
¡GRASSIS, MOLTAS DE GRASSIS!
Juan Vanrell Nadal
President
Catedràtic d’Insitut y Filologiste de llengos modèrnas.
http://www.grupodacciobalea.com
Analfabets.
ResponderEliminarëste es el tipo de argumentación que desde los sectores catalanista pueden llegar a hacer. La cultura, la inteligencia, la argumentación basada en evidencias y no en adoctrinamientos, brillan por su ausencia en los sectores catalanistas. Vamos muy bien, poco a poco estamos atrincherando a la estupidez de los países catalanes, a la cultura del adoctrinamiento y la dictadura catalanista. anam molt be...
ResponderEliminar