Més de tres-centes persones fan costat a sa Fundació Jaume III en es seu primer aniversari

Fundació Jaume III |
Sopar-25OEs seu portaveu, Joan Font Rosselló, diu que “si sa majoria silenciosa no se comença a organisar seguirà sotmesa a sa dictadura de ses minories renoueres i de ses èlits amb vocació d’enginyers socials” - Joaquín García, conseller d’Economia i Competivitat, representà es Govern en es sopar de clausura a s’Hipòdrom de Son Pardo, que va acabar amb s’emotiva cançó “Pàtria”, composta per Maria Sabater Gerli l’any 1886 i interpretada ahir per Xesc Bonnín – Hores abans, s’havien reunit un centenar de persones en es Camp de Sa Batalla a s’homenatge més vistós i numerós des darrers anys
Més de tres-centes persones feren costat ahir a sa Fundació Jaume III en es seu primer aniversari, que s’entitat va celebrar a s’Hipòdrom de Son Pardo. Es sopar de clausura, es darrer acte d’una sèrie que va començar divendres amb sa presentació de sa Fundació a Llucmajor i que continuà ahir migdia amb s’homenatge al Rei Jaume III també a Llucmajor, va comptar amb sa presència de Joaquín García, conseller d’Economia i Competitivitat, sa senadora Gari Duran, sa diputada Aina Aguiló i es portaveu d’UPyD a Balears, Joan Antoni Horrach.
Durant es seu discurs, Font Rosselló va recordar s’importància de vertebrar sa societat civil mallorquina i balear a través d’entitats com sa Fundació Jaume III, una fundació que depèn exclusivament de fons privats. “Si sa majoria silenciosa no se comença a organisar seguirà sotmesa a sa dictadura de ses minories renoueres i de ses èlits amb vocació d’enginyers socials i lingüístics”, va advertir es portaveu. Per això va engrescar ets assistents perquè “tothom aportàs es seu granet d’arena i ajudàs sa fundació per poder fer encara més coses de ses que fa”. “Sa Fundació tota sola no aconseguirà res, va dir, és un motor que necessita benzina i aquesta benzina son vostès”.
S’acte se va tancar de forma emotiva amb Pàtria, interpretada pes cantautor Xesc Bonnín, una cançó que tots ets assistents cantaren drets i a coro.
Un centenar de persones a sa Creu de Sa Batalla
Unes hores abans, un centenar de persones s’havien reunit per retre homenatge an es darrer rei privatiu des Regne de Mallorca, el rei Jaume III, mort l’any 1349 per ses tropes d’en Pere IV, s’Usurpador, un símbol en defensa de sa mallorquinitat contra ses temptatives assimilacionistes de Catalunya que, de llavors ençà, sempre ha aspirat a convertir Mallorca en una província catalana més. Una ofrena floral per part de ses entitats organisadores –sa Fundació, Foment Cultural Illes Balears i sa revista Toc-Toc– va donar pas a sa lectura poètica per part des cantautor Xesc Bonnín des poema “El retorn” de sa poetessa llucmajorera, Maria Antònia Salvà, i a sa lectura, a càrrec de Tomàs Ribot, d’unes gloses compostes expressament pes llucmajorer Damià Tomàs.
A s’acte, que reuní un centenar de persones, hi acudiren es diputats Oscar Fidalgo i Aina Aguiló, sa senadora Gari Durán i Bartomeu Isern, Director General de Planificació, en representació de sa consellera Núria Riera. Ha estat, sense cap dubte, s’homenatge més numerós i vistós d’aquests darrers anys.
Sa Fundació se presenta a Llucmajor
Divendres, sa Fundació Jaume III se presentà a Llucmajor en es Claustre de Sant Bonaventura davant unes setanta de persones que quasi ompliren sa sala de conferències. Es seu portaveu aprofità s’ocasió per presentar es llibre En defensa des mallorquí, una obra que arreplega un enfilall de contraarguments que desfan una vintena de mites defensats pes nostros estandarisadors a ultrança. Ja se n’han venut prop de set-cents exemplars.
Font Rosselló va fer una exposició extensa dets objectius de sa fundació i va fer un balanç de ses activitats realisades durant aquest primer any, “molt productiu”, segons ell. Recordà que sa proposta lingüística de sa fundació era “s’única factible tal com estan ses coses i sa més eficaç per defensar un mallorquí amb el qual mos poguem sentir identificats”, ja que conjuga es respecte cap a sa normativa oficial amb aquelles singularitats no admeses per sa normativa (com es “lo” neutre, es verbs acabats en “isar”, o sa formalisació de s’article baleàric) però que són imprescindibles perquè el poguem identificar com a mallorquí.
Es seguiment dets actes d’aquest final de setmana demostra que es moviment en defensa de sa vertadera mallorquinitat continua més viu que mai.


 http://www.jaumetercer.com/index.php/premsas/comunicats-de-premsa/376-mes-de-tres-centes-persones-fan-costat-a-sa-fundacio-jaume-iii-en-es-seu-primer-aniversari

Comentarios

Entradas populares de este blog

El mallorquín, menorquín e ibicenco no es catalán

MALLORQUÍN Y CATALANISMO.

La lepra catalanista y la historia: ¿Existió alguna vez el idioma “catalán” antes de 1913? – La Paseata