Ses declaracions d’en Germà Gordó només mostren sa verdadera cara des pancatalanisme

Fundació Jaume III | 27 Agost 2015

Impossible negar sa realitat: sa llengua és una eina política de primer orde – Armengol, com a presidenta, ha de fer més balearisme i manco catalanisme i defensar es balears de ses temptatives anexionistes de Catalunya que emparen es seus socis de Més

Sa Fundació Jaume III està convençuda que ses declaracions de Germà Gordó, conseller de Justícia de sa Generalitat de Catalunya, oferint a balears i valencians sa nacionalitat catalana en cas d’una hipotètica secessió d’aquesta regió, són sa vertadera cara des catalanisme, un projecte polític de construcció nacional des Països Catalans a mitjan plaç que adesiara s’ha volgut amagar darrere polítiques lingüístiques i culturals com es reingrés de ses Balears a s’Institut Ramon Llull, sa celebració conjunta de s’Any Llull o fent costat a un model de llengua estàndar pancatalà –es vigent a ses escoles i a ses administracions públiques de Balears– en lloc de defensar-ne un que tengui com a principal referència ses Illes Balears, tal com han fet per sa seva banda es valencians i es propis catalans d’ençà dets anys vuitanta.

Armengol és sa presidenta de sa comunitat autònoma de ses Illes Balears que ha estat triada dins un marc legal que Artur Mas vol fer bocins i que per tant la deslegitima a ella i a s’autonomia balear que representa. Per afegitó, Mas vol superar aquest marc estatutari i constitucional en base a una ideologia nacionalista que mai ha renunciat a incorporar ses Balears dins s’entelèquia des Països Catalans. Es projectes de construcció nacional moderns com es d’una Catalunya independent se basen fonamentalment en sa llengua com a element central, d’acord amb sa divisa “una llengua, una nació, un estat”. No són gens innocents, en conseqüència, ses aliances culturals i de promoció a s’exterior basades en sa llengua. Com sabem d’ençà de s’Europa de Hitler, ses construccions nacionals se sap com comencen però mai com acaben.

Sa nostra fundació troba deplorable sa mollor i sa fluixedat d’Armengol tatxant Gordó de tenir “intencions electoralistes” quan lo que està en joc és sa pròpia supervivència de ses institucions autonòmiques de ses Balears que ella mateixa presideix. Armengol ha de defensar de manera clara, rotunda i contundent es ciutadans balears de tots ets intents anexionistes de partits catalans com ERC, CUP i CDC –i de balears com Més– que, dins es seu ideari, no se n’amaguen gens de ses seves pretensions imperialistes. Armengol ha de fer més balearisme i manco catalanisme i deixar de donar aire a Artur Mas permetent a sa seva consellera de Cultura, Esperança Camps, fer política desfressada d’activitats culturals, anant des bracet de Catalunya en temes lingüístics, quan és precisament sa llengua –i cap altra cosa– sa vertadera clau de volta de ses pretensions separatistes i, com veim, anexionistes, d’Artur Mas i Oriol Junqueras.

És d’una hipocresia escandalosa que dirigents de Més com David Abril i Margalida Capellà afirmin estar d’acord amb sa nació lingüística i cultural des Països Catalans i en canvi se neguin a construir un estat polític. Això, com saben perfectament Abril i Capellà, és un contrasentit perquè seria tallar en sec es desplegament lògic i natural de lo que han estat tots es processos històrics de construcció nacional de substrat ètnic o lingüístic, com es qui té lloc a Catalunya i com es qui ells voldrien posar en marxa a Balears. Abril i Capellà miren d’enganar s’opinió pública per no comparèixer davant s’opinió pública com uns “col·laboracionistes” de Catalunya –lo que són i sempre han estat– ja que saben perfectament que ses seves “bases més conscients” volen separar-se d’Espanya i vincular-se nacionalment a Catalunya.

_________

Nota de premsa recollida per El Mundo-El Día de Baleares.