Sa catalanada de sa setmana: es mestall de Na Francina Armengol

En Bernadet de Son Frare | 11 Febrer 2014

Vetaquí una altra mostra de com es nostros polítics han estat es principals agents de catalanisació a ultrança de sa nostra llengua. A Mallorca, quan volem convidar qualcú, el convidam a ca nostra, no a “casa nostra”, això per començar. Ara bé, lo que mos ve més de nou d’aquesta carta de benvenguda (no de “benvinguda”) de Na Francina Armengol és sa mescladissa entre barceloní i mallorquí, en aquest cas una de molt comuna: sa mescladissa de morfologia verbal. No mos cansarem de repetir-ho: sa morfologia verbal balear està totalment admesa per s’Institut d’Estudis Catalans, no entenem, per tant, per què no s’utilisa amb més freqüència. N’Armengol fa ús d’una forma impròpia i per tant inadmissible a Mallorca, una autèntica catalanada, “Et convido”, quan ella sempre ha dit Te convid. Però lo curiós és que a lo darrer mos amolla un T’hi esperam!, això és, sa fórmula mallorquina en lloc de sa catalana “T’hi esperem!”. O tots moros o tots cristians.
Aquests canvis de criteri ocorren perquè ets usuaris de s’idioma se senten insegurs, o lo que és pitjor, se pensen que escriure un bon mallorquí és sinònim d’escriure malament i incorrectament, una idea que hauríem de desterrar. De fet, aquesta preferència per ses fórmules barcelonines és pràcticament universal quan mos referim a verbs derivats. ¿Què diu na Francina, tenir o "tindre", venir o "vindre", vengut o "vingut"? Si diu vengut, com suposam, haurà de donar an es nouvenguts (no “nouvinguts”) sa benvenguda (no sa “benvinguda”), tractant-los de benvenguts i benvengudes, no de “benvinguts i benvingudes” com fa a sa seva carta. Per evitar aquest mestall, basta un poc de lògica i una mica de coherència.


 http://www.jaumetercer.com/index.php/filologia/catalanades/153-sa-catalanada-de-sa-setmana-es-mestall-de-na-francina-armengol