¿AIGO, AYGO O AIGUA?.

   Aquesta es una paraula que du molta de coa, degud a quê ningú l’escriu igual, uns escriuen aigo emb “i” latina, altres (noltros) escrivim “aygo” emb “y” grèga, y altres (es catalans de Mallorca) escriuen y pronuncian “aigua” tal com eu fan a Cataluña. Encanvi es mallorquins eu pronunciam de sa matéxa manéra, aigo/aygo, però l’escrivim de diferénta manéra.

   Vist axò, mols de noltros mos demanam, ¿quin’ês sa vertadéra manéra de pronuncià y escriure “aygo” emb sa gramàtica mallorquina y sensê cap interferènci de sa catalana?. Per sabreró basta escoltarmós cuand la pronunciam, si axì eu fêys vorêu com dêym aygo empleyand una mitja “i”, sa cual sòna com una “y”, per lo cual sa séva escritura es emb “y”, o siguí “aygo”.

   Y còma pròva per demostrà qu’axò ês axí y que no’s cap invenció nostra, aquí teniu una mostra d’incalculabble való, sa definició de sa paraula “aygo” y es séus derivads per D. Pére Antòni Figuéra a n’es diccionari mallorquí-castellà, escrit per éll matex a s’añ 1840.

   Fitsauvós com empleyava sa “y” a sa majoría de paraulas, fins y tot per escriure “ayre”, lo que mos demòstra qu’en mallorquí dí y escriure “aigua” es una aberració llingüística y filològica imposada p’es defensòs de sa gramàtica barselonina d’en Pompeu Fabra.

   ¿No trobau que lo més llògic y natural ês empleyà una gramàtica acord emb sa manéra de xerrà d’es pobble, dexand de ferhó emb una que no’s séva ni eu serà may?. Segurament sa gran majoría dirêu que si, encanví una minoria (sa catalanista) dirà que fé una gran llengo forta, sa catalana, ês es futur, encanvi defensà sa nostra, sa que xerram, o sia sa mallorquina es d’inculs y analfabèts. ¡¡Malaits traidós!!.

   Esperam que vos hagui agradad aquesta petita llissó de com escrivim emb sa nostr’estimada llengo mallorquina, y ja qu’hêy som vos animam a xerrà y escriure emb élla, dexand de pronuncià sa que no’s nostra, sa catalana.

 

 http://www.grupodacciobalea.com/2014/08/aigo-aygo-o-aigua/