Sa tatxeta. Sa Fundació Jaume III i ses subvencions

En Bernadet de Son Frare | 21 Febrer 2016

D’ençà des seu naixement a finals de 2013, sa Fundació Jaume III només ha rebut una sola subvenció. Sí, només una, a diferència de lo que certs malintencionats volen donar a entendre. Sa fundació, efectivament, va participar a sa convocatòria d’ajudes que posà en marxa s’Institut d’Estudis Baleàrics dia 8 de gener de 2015 per fer costat a “tot tipus de projectes culturals en l’àmbit de la literatura, el còmic i el pensament”. Juntament amb 60 associacions més que demanaren prop de 150 ajudes, sa nostra fundació va demanar tres ajudes per tres projectes distints. Sa primera era per s’impressió des llibre d’estil “Un model lingüístic per ses Illes Balears”, sa segona per un “Vocabulari Escolar Castellà-Anglès-Mallorquí” i sa tercera pes traductor automàtic online. 

S’Institut d’Estudis Baleàrics otorgà una subvenció de 1.744€ (n’havíem sol·licitat 2.570€, es cost real de s’impressió de 2000 exemplars) pes llibre d’estil, un projecte que sa comissió avaluadora puntuà amb 80 punts damunt 100, una valoració que situava es llibre d’estil com un projecte amb un grau d’interès màxim. També mos otorgà una ajuda de 2.028€ (n’havíem sol·licitat 5.000) pes vocaculari escolar, amb una valoració de 63 punts. En canvi, s’IEB mos negà s’ajuda pes traductor automàtic online que se posà en marxa es passat 23 de novembre.

Es comptes clars, es xocolati espès

Otorgar una subvenció no vol dir cobrar-la ipso facto. Tal com prescriuen ses bases de sa convocatòria, només un pic justificada se podrà cobrar. Sa Fundació Jaume III va cobrar sa subvenció otorgada de 1.744€ pes llibre d’estil fa un parell de mesos, governant ja es tercer Pacte de Pogrés. En canvi, no ha cobrat mai s’ajuda concedida pes vocabulari escolar per una raó molt senzilla: aquest projecte no se va arribar a posar en marxa tal com estava previst quan se demanà s’ajuda a començaments d’any. I no s’arribà a començar per uns motius que són ben bons d’entendre: es bot a sa política institucional de Xavier Pericay, patró i responsable des servicis filològics de sa fundació fins es mes de març, va trastocar sa planificació anual de sa fundació que se va veure obligada a cercar un altre filòleg. Després de trobar-ne un, vàrem decidir priorisar es projecte des traductor online, molt més important, i per això vàrem orientar tots ets esforços des filòleg substitut cap an es traductor automàtic que se va presentar en societat es passat 23 de novembre. Per això, sa Fundació Jaume III va renunciar a començar es vocabulari escolar que havia estat subvencionat parcialment ja que era pràcticament impossible tenir-lo a punt abans des plaç que sa convocatòria establia per justificar s’ajuda. Hi vàrem renunciar voluntàriament.

Mitges veritats i judicis d’intencions

No és ver, tal com es panflet catalanista dbalears.cat ha afirmat aquests dies, que sa nostra fundació “pretenia cobrar subvencions sense justificar-les” perquè mai vàrem arribar a cobrar sa subvenció des vocabulari escolar. Senzillament hi renunciàrem deixant morir es plaços establits després d'informar per telèfon es servicis administratius de s’IEB, sense presentar cap al·legació a sa revocació de s’ajuda. Tampoc és vera, tal com ha assegurat aquests dies es dbalears.cat, que sa raó de sa revocació hagi estat sa “despolitisació” de s’IEB. S’actuació de s’actual IEB ha estat sa correcta: mos ha transferit sa subvenció de 1.744€ a la qual sí teníem dret i mos ha revocat sa de 2.028€ que no havíem justificat pes motius explicats. També és fals, tal com ha afirmat es dbalears.cat, que sa Fundació Jaume III demanàs una subvenció per s’adaptació an es mallorquí de Bearn o sa sala de ses pepes, projecte que fou subvencionat a sa mateixa convocatòria. Qui va demanar aquesta subvenció va esser s’editorial Sloper SL que va córrer amb s'edició, no sa nostra fundació, tal com es pot veure assuquí.

Sa Fundació Jaume III no va rebre cap tracte de favor per part de s’IEB que dirigia Antoni Vera. Va presentar tres projectes dels quals se’n varen subvencionar parcialment dos, un dels quals se va materialisar –i justificar, per tant– i s’altre no. A sa mateixa convocatòria d’ajudes s’hi varen presentar 60 entitats més i varen resultar subvencionats més de 100 projectes editorials distints. A sa mateixa convocatòria foren subvencionats títols, per citar-ne uns quants, com Palma, ciutat de llegenda de Gaspar Valero, s’edició de ses actes des III Congrés Català de Filosofia, Personatges que construïres Catalunya (Tebeos Dolmen), La repressió a les Balears (Documenta Balear), L’arqueòloga va somriure abans de morir (d’Antoni Serra), una bona grapada de Jornades d’estudis locals, o La dama de les boires (Impremta Muro) de Gabriel Janer Manila. No pareix que, en vista de sa temàtica i s'orientació des títols subvencionats, hi hagués cap preferència ideològica, tal com es digital dbalears.cat insinua amb s’intenció de desprestigiar Antoni Vera i sa nostra fundació. 

Per altra banda, tampoc pes número de projectes subvencionats a una sola entitat se’n dedueix cap tracte de favor cap a sa nostra fundació. Hi ha haver particulars que foren subvencionats amb tres ajudes i... editorials subvencionades amb 5, 6, 7 i 10 projectes editorials diferents. Ni per sa temàtica, ni per sa quantitat subvencionada ni pes número de projectes subvencionats, se pot inferir cap tracte de favor cap a sa Fundació Jaume III, tal com mos atribueix es digital dbalears.cat amb unes intencions clarament difamadores. 

En definitiva, una subvenció de 1.744 euros després de dos anys d’existència representa manco de s’1% des pressupost que ha gestionat sa nostra fundació. Afortunadament, sa Fundació Jaume III no depèn des favor de ses administracions públiques per sobreviure ni per tirar envant es nostro programa d’activitats anual. Podem dir amb sa cara ben alta que sa nostra fundació se finança amb aportacions i donacions privades. Naturalment, això no vol dir que renunciem a ses ajudes públiques, com qualsevol altra fundació, associació, editorial, imprenta o persona física. No tan sols hi tenim dret sinó que un augment des recursos permeten, as cap i a la fi, desplegar més projectes (i de major qualitat) des que ja feim pes nostro compte.