EN JAUME II DE MALLORCA.

EN JAUME II DE MALLORCA.

Jaume II de Mallorca.

En Jaume II de Mallorca, conegut com El Bon Rey, va néxe a Montpellier es 31 de maig de 1243, segon fíy d’en Jaume I Es Conquistador, rey d’Aragó, de València, de Mallorca, conte de Barcelona y señor de Montpellier, y de na Violant d’Hungría. Sas sevas tiutlacions varen esse: Rey de Mallorca (1276-1311), conte d’es Rosselló y de Cerdaña y señor de Montpellier.
Es seus dominis comprenían es Reyne de Mallorca; format per sas islas de Mallorca, Eivissa y Formentera, es condats d’es Rosselló y Cerdaña, es señoríu de Montpellier, sa baronía d’Omeladès y es viscondat de Carladès. Menorca, encare habitada per musulmans, li rendía vassallatge.
Aquests territoris, molt dispersats, eran una part molt petita en comparació emb lo que li havía tocat a n’es seu germà major, en Pere Es Gran,  arrel d’es repartiment testamentari de sompare.
A 1265 se va casà emb n’Esclaramunda de Foix, fiya d’en Roger IV, conte de Foix, tenguent sis fiys:

Esclaramunda de Foix.

• Jaume (1272-1302), que va professà coma monjo franciscà.
• Sanxo I de Mallorca (1276-1324),  morí sense descendènci y sepultat actualment a sa Catedral de Perpinyà.
• Ferran de Mallorca (1278-1316), es seu fíy, en Jaume III de Mallorca va succeí a n’es seu germà, en Sanx I de Mallorca.
• Bel de Mallorca (1280-1301),  se va casà emb Don Juan Manuel, fíy de s’infant Manuel de Castilla y nét d’en Fernando III de Castella.
• Sanxa de Mallorca (1285-Nápols, 1345). Casada emb en Roberto I de Nàpols, fíy d’en Carlos II de Sicilia. Sepultada a Santa Chiara de Nàpols, igual qu’es  seu homo.
• Felip (1288-1340). Regent de Mallorca entre 1324 y 1329.

A n’es parexe el rey Jaume II va tení una única fiya illegítima, na Saura de Mallorca, fiya d’una dama coneguda com na Saura de Monreal.
A sa mort de sompare va rebre es reyne en plena llibertat per voluntat paterna, segons es darrer testament de 1272, que dividía sa Corona d’Aragó en dues entidads jurídicament independents, representant es naxment d’un nou reyne dins es context internacional bax s’ampar d’es papad. Es 12 de septembre de 1276 jurava a s’iglesi de Santa Eulalia sas franquesas d’es reyne y comensava es seu reynat coma soberà independent.

Jurament d’es Privilegis d’en Jaume II de Mallorca devant en Jaume I es Conquistador

Reynat entorpit p’en Pere III d’Aragó què, mediant protesta secreta, no aceptava es testament patern. Finalment, devant s’inoperànci d’es papat, se veu obligat a jurar (1279) a n’es convent d’es Predicadors de Perpinyà,  después de declarar devant d’un notari sa seva disconformidat alegant sa “potència armorum” d’es seu germà, es pacte de vassallatge. Fet que condicionaria durant tota s’existènci d’es Reyne de Mallorca sas relacions entre tots dos.
Después de sa conquista de Sicília per part d’en Pere III d’Aragó, en Jaume II se va alià emb el papa Martí IV y emb Felip III Capeto, rey de Fransa, cuand aquests invadexen Catalunya. Rebutjada s’invasió, después de sa derrota de sa flota francesa per s’aragonesa comandada per s’almirant Roger de Llúria a sa batalla de Formigues (1285), es monarcas aragonesos inicien sa conquista de sas Balears (1285). N’Alfons III es Franc d’Aragó li pren Mallorca (1285) y Eivissa (1286), y Menorca (1287) a n’es musulmans de forma definitiva (es sobirà de Menorca era tributari desde 1231, primer d’en Jaume I y después d’en Jaume II). Sas Balears estaran bax control d’Aragó fins 1295. Es territoris continentals d’es reyne (es condats d’es Roselló y Cerdaña, es señoríu de Montpellier) permenexen a n’es seu poder durant tot es seu reynat.

Alfons III, es Franc.

Es successor de n’Alfons III, en Jaume II es Just d’Aragó, finalment accepta sa decisió d’el papa Bonifaci VIII (Tractat d’Anagni, 1295) y retorna totas sas islas a n’en Jaume II de Mallorca. No obstant axò, el rey aragonès aconseguex qu’es reyne de Mallorca seguexi essent vassall d’el rey d’Aragó, segons sas condicions d’es tractat de 1279. Jaume II de Mallorca només reconexeria aquest vassallatge mitjansant es tractat d’Argelers (1298).
En Jaume II reynaría sobre sas islas durant més de dues dècadas y se va esforsà en garantisar sa viabilidat d’es reyne, impulsant una vasta política de colonisació agraria, emb sa creació de nous nuclis poblacionals; va incrementà sas rentas reals; va afavorí sa creació de consulats a n’es Nort d’Àfrica y a n’es reyne de Granada; va creà un nou sistema monetari p’es reyne; va fomentà sa creació de industrias textils; va procedí a incrementar es poder real demunt sa noblesa y s’Iglesi; y impulsà sa construcció de palaus y castells (palaus-castells de Perpinyà y de sa Ciudat de Mallorca —S’Almudaina—, catedral, castell de Bellver). S’apertura de proces a n’es templaris y posterior supressió de s’orde permetría s’incautació de sas rentas de s’Orde a sas islas. També va ser protector d’en Ramon Llull.
Va morir a sa Ciutat de Palma es día 29 de maig de 1311, rebiguent santa sepultura a sa Capella Reyal de sa Catedral. A n’es sigle XVIII, en Carlos III va ordenà qu’es seus restos fossin depositats a un sepulcre colocat a n’es centro d’es temple. Era posible obrir es sepulcre per veure directament es cadàver d’el rey. Lo que molts aprofitavan per endursen records com sas dents, cabeys o trossos de pell, fins que la reyna Isabel II d’España va visità es fèretre y en vorerló va ordenà que se tapas emb una tapa de vidre per sa seva  protecció y que se vestigues es cadàver emb novas ropas per dignificarló.

Sepulcre d’en Jaume II a sa capella de la Trinidat