¿QUÈ REPRESENTA SA FESTA DE S’ESTENDARD?

SA FESTA DE S’ESTENDARD REPRESENTA SA DERROTA SARRAÍNA I  S’ENTRADA DEL REI D’ARAGÓ A SA CIUTAT DE PALMA.

Entrada del rei Jaume I a sa Madina Mayurqa es 30 de desembre de l’any 1229.

Cada 30 de desembre se celebra sa derrota sarraína de l’any 1229 i s’entrada del rei Jaume I a sa Madina Mayurqa (actual Ciutat de Palma). Aquest fet caudal de sa nostra història suposa s’inici de sa nova etapa a sa qual el rei conquistador i es successius monarques de sa dinastía privativa mallorquina col.loquen es fonaments de s’identidat política, social, econòmica i cultural de sa patria mallorquina.
Hem de tenir present que sa senyera que s’Ajuntament de Palma penja pes carrers de Ciutat representa s’insignia del rei d’Aragó, i no de sa bandera de Catalunya. I que amb aquesta dada no se celebra ni s’incorporació de Mallorca en el món català, ni a sa nació catalana, ni tampoc a sa cultura catalana, i molt manco an ets inventats països catalans.

Autoridats duguent s’Estendard.

Sa conquista de Mallorca que se celebra és una passa més de sa reconquista cristiana duita a terme pes monarques aragonesos. Aquest procés de recuperació territorial és recolsat des d’un principi desde Roma amb sa proclamació de sa primera creuada cristiana a territori europeu a l’any 1064 pel Papa Alexandre II. D’aquesta manera sa recuperació de ses terres cristianes no és una tasca just d’Aragó, sinó que a sa reconquista hi participen també gents procedents des diversos territoris hispànics, gascons i occitans. També sa conquista de Mallorca de 1229 se considera una creuada cristiana contra es sarrains. Va esser el Papa Gregori IX es qui va demanar an es nobles occitans que ajudassin a n’en Jaume I a montar s’empresa de sa conquista, concedint-los ses mateixes indulgències des creuats de Terra Santa. Així és com ses tropes comandades pel rei Jaume I que entren a Madina Mayurqa estan compostes, majoritariment, per gent de tots es territoris de sa Corona (Aragó, es comtats de lo que avui en dia és Catalunya, Montpeller i Provença), com també per nobles occitans i gascons, i per cavallers i aventurers dets altres regnes hispànics de Castella, Navarra i Portugal.

Tropes aragoneses a sa conquista cristiana de sa Madina Mayurqa 1229.

S’Estendard que aquest dia desfila pes carrers de Palma representa sa senyera dels reis d’Aragó, tal com mos ho recorda es cronista Ramon Muntaner: “tots añs lo jorn de Sant Silvestre e de Sancta Coloma, en que fo presa Mallorques per lo dit senyor rey, se fa professó a sa Ciutat ab sa senyera del dit senyor rey.
A partir d’aquets colors reials cada regne de sa Corona d’Aragó va creant ses seves pròpies insignies. Així ho fan a l’any 1312 es representants de Mallorca que obtenen del rei Sanx sa bandera des regne. Posteriorment es mateix rei Jaume III de Mallorca també mallorquinisa es colors de sa Casa de Mallorca, que fins an es seu regnat han estat es mateixos que ets aragonesos. Es greu enfrontament entre en Jaume III i es seu cunyat, en Pere IV d’Aragó, li fan diferenciar es dos blasons travessant es colors germans emb una franja blava. Aquests colors mallorquinisats, que representen es regne a l’any 1558, actualment són es colors des Govern de ses Illes Balears.

Escut Govern de ses Illes Balears.

En resum, i en paraules des poeta pollensí Miquel Costa i Llobera, sa festa de s’Estendard significa «sa fundació de sa Patria mallorquina juntament amb s’implantació de sa Creu»”.

Festa de s’Estendard.