¿EMBA QUÊ S’HA BASSADA SA PROPOSTA GRAMATICAL PER ESCRIURE EMB SA LLENGO BALÉÀ?.http://www.grupodacciobalea.com/?p=2564

 

 

    Lo primé de tot y més important emb so xerrà d’es pobble baléà, per assò consideram que s’escritura de sa nostra llengo a de fé justissi a sa sév’espresió oral y no a sa gramàtica d’un’altra llengo, regulant sa nostra forma d’escriure. De lo contrari si se dona més importansi a s’escritura emb una gramàtica que no es acord a sa manéra de xerrà d’es pobble, lo que se conseguêx es impòsa una llengo antinatural dins un territorio en concret. Per axò hêm de recordà que si volêm protegí sa nostra llengo, no mos quéda més remêy qu’escriure tal com xerram.

   Lo segón, hêm de seguí emb sa tradissió lliterari autòttona, es di, emb s’herènsi històrica d’es nostros escritós. Aquí hêm de fé una distinsió: ets autós mallorquíns qu’han escrit emb català, per ravóns purament econòmicas, d’ets autós qu’emb sa sév’òbra escrita han plasmad es nostro xerrà. Per axò, aquexa tradissió lliterari a que mos referim, la trobam principalment a n’es siggle XIX y principis d’es siggle XX. Dins tots es tresòs llingüístics d’es siggle XIX trobam sa gramàtica mallorquína (d’es Réyne de Mallorca) d’en Juan Jùsep Amengual, impresa a l’añ 1835 y reeditada a 1872, 37 añs més tard. Aquest’òbra l’hêm presa còma punt de partida, pêrque sa nostra llengo emb aquets 200 añs no ha camviad. Y sa séva feyna es tan vàlida ara, que com fa 200 añs enréra. Però també s’han analisad altres autós que s’aprotsiman a n’es nostro xerrà, autós com En Tomàs Forteza , mentó d’en Mossên Alcové, o en Matías Bosch, premiad a n’es Jogs Florals de Barselona, jogs emb llengo llemosina y no catalana, evolucionaren s’escritura déxànd d’escriure em sa “r” final, consonat que no se pronuncia; còsa que cèrs autós seguían posand influènciads p’esas declinassións d’es llatí y s’español.

   Lo tercé, sa tengud en cónte s’evolusió de sal lingüística romànica d’es siggle XX, avón s’escritura de diferentas llengos romànicas tals com s’español, português, italia o aranês, sempre han evolucionad de càp a sa fonètica, dexant de part es pês de s’etimología (sa paraula escrita en llatí). Per posà un etzemple sa R.A.E. ara dona per vàlida sa paraula “setiembre”, representació de com se díu emb español, y “septiembre” escritura etimològica de sa paraula llatina “september”. O sa gramàtica italiana avón tota consonant que no se pronuncia ja no s’escríu, incluint sa no’scritura de sa consonant “h”.

   Tots aquets três puns han donad còma resultat una proposata gramatical, emb sa que mos hêm bassad per escriure aquex matex escrit. Gramàtica qu’esperam servêsquiga per mantení viva sa nostra llengo matèrna, sa llengo baléà.

Comentarios

Entradas populares de este blog

El mallorquín, menorquín e ibicenco no es catalán

MALLORQUÍN Y CATALANISMO.

¿AIGO, AYGO O AIGUA?.