Argumentari (7): Quan mos diuen que s'article salat té bona salut perquè tothom l’utilisa en es carrer...


Me parece horroroso comnprobar como NADIE desde el poder político se atreve a defender nuestra formas lingüísticas, por el simple hecho , que fa Bufe, hablar como ciertos nucleos del catalanismo más rancio de Mallorca imponen. OCB es el ente más catalanizador de estas islas, defiende una cultura que nada tiene que ver con la identidad del puelo Balear.  Me parece bochornoso comprobar dentro de /rondallaires.caib.es/ como se desvirtua y enseña una formas que nada tienen que ver con las formas Balearicas.

Argumentari (7): Quan mos diuen que s'article salat té bona salut perquè tothom l’utilisa en es carrer...

Joan Font Rosselló |
JFontRossell7. Quan mos diuen que s'article salat té bona salut perquè tothom l’utilisa en es carrer...
Resulta incomprensible que s'IEC hagi acceptat per a “registres formals i àmbits no restringits” sa gran diversitat de flexions verbals que hi ha a Balears i en canvi negui sa formalitat de sa característica lingüística nuclear des grup lingüístic baleàric: s’article baleàric, un autèntic tresor filològic. Francesc de Borja Moll, a ses seves gramàtiques, usa sempre es terme baleàric per referir-se a s’article característic de ses Balears. En canvi, avui en dia tots es llibres d’estil l’anomenen salat. És una manera de rebaixar-ne s’estatus en profit de s’article literari (lalat). Deuen pensar que si no se’l reconeix com a característic des lloc, si no se l’anomena baleàric, serà més difícil que es mallorquins, menorquins i eivissencs el reivindiquin com a propi.
Sa realitat sociolingüítica actual a ses Balears és que s’article baleàric tal com noltros l'entenem (o sigui, sa combinació de salat i lalat)2 de cada vegada s’usa més incorrectament. Per regla general, es balears “salam” i en una partida de casos excepcionals, “lalam”. Aquestes excepcions que, fins ara, eren ben conegudes per tots es balears, s’estan perdent de forma alarmant i podem llegir escrits amb expressions com “amb es Rei” o “anirem a sa una” o frases on se “sala” i “lala” sense cap regla ni orde lògic. Això se deu a una majoria castellanoparlant (o d’immigrants) que no han pogut aprendre es mallorquí de petits i que han après català estàndar a ses escoles i a cursos de reciclatge i de certificació de català, que saben xerrar es català però desconeixen completament ses normes antigues d’ús de s’article baleàric3.
Aquests són ets usos més habituals de s'article lalat:
        - ses hores: la una, les dues, les dotze, etc.
        - dignitats i càrrecs: el Rei, la Reina, el bisbe, etc.
        - frases fetes: fer la guitza, estar a les fosques, etc.
        - punts cardinals: el nord, el sud, etc.
        - certes festivitats: el Ram, l’Estendard, etc
        - personatges històrics: el Bon Jesús, el Rei en Jaume, etc.
        - en expressions modals, temporals, etc:
        - excepcions la mar, la Seu...
Com apunta Xisca Maura, s’única solució perquè no se perdi és dignificar-lo i elevar-lo també a tots es registres formals.
Ara bé, això és una passa que fins ara ha comptat amb sa negativa frontal dets estaments oficials universitaris. Totes ses recomanacions i resolucions derivades d’aquests òrgans consultius no només no tendeixen a promoure es nostro article sinó que  cerquen, sembla, sa seva eliminació:

a.    Resolució des servei lingüístic de sa UIB sobre s’article des topònims (30/02/2001)
b.    Revisió des nomenclaàtor de Palma, maig de 2008, eliminant s’article salat, seguint ses recomanacions des servei lingüístic de sa UIB4
c.    Insistència en sa substitució de s’article salat dins obres de referència, com ara ses rondalles5
¿Quin futur li espera a s’article baleàric si no el protegim oficialment, l’escoltam a sa televisió i l’ensenyam a s’escola? No mos facem il·lusions ni facem massa cas a tots aquells que insisteixen a dir que s’article baleàric té bona salut. Avui en dia, i donada s'incidència de s’escola i es medis de comunicació, sa tendència és a sa desaparició de tot lo informal. Ara ja observam com s’article baleàric s’empra en molts de casos malament. A llarg plaç –basta veure ets antecedents de Catalunya i València6–, li espera s’extinció i sa seva suplantació per s’article literari.
A més, sa necessitat d’usar s’article salat, amb sa seva imprescindible coexistència amb s’article literari, és evident en frases com aquestes: Aquí tens sa fluixa per si vols anar a la fluixa. No val la pena passar sa pena que passa sa padrina.

__________

2. S’article baleàric comprendria tot es conjunt: s’ús generalisat de s’article salat (es, sa, es, ets, ses, so, sos) per una banda, i es de s’article literari o lalat (el, la, els, les) per una partida d’excepcions. D’altres se refereixen a s’article salat també com a sibil·lant i a s’article literari com a alveolar.
3. Dec aquesta explicació a una gran defensora de formalisar s’article salat, Xisca Maura.
4. És molt revelador, per fer-se una idea des nivell d’autoodi des catalanistes de Mallorca, llegir s’article publicat a Ara on es lingüista i escriptor Albert Pla Nualart se’n feia creus que un mallorquí com Gabriel Bibiloni, professor de català de sa UIB, reivindicàs en es diari Ara sa substitució de sa denominació secular “Es Trenc” per “El Trenc”. Bibiloni considerava que mantenguent “Es Trenc” s’optava per un “folklorisme dialectalitzant”. Per altra banda, sa llei de normalisació lingüística de 1986 reconeix que, a s’hora de fixar sa toponímia, sa UIB assessorarà tant es Govern com ets ajuntaments. També diu que se donarà preferència a “la toponímia popular tradicional i als elements culturals autòctons”, un detallet que, sembla, oblida també Bibiloni.
5. Podeu visitar http://rondallaires.caib.es/ per comprovar-ho.
6. S’article salat no era exclusiu de Balears. També a certes regions de Catalunya i València s’utilisava abans de desaparèixer quasi del tot; prova d’això és que s’ha conservat en una partida de topònims. En ses seves excursions filològiques pes diferents territoris de llengua catalana, Mossèn Alcover va ser testimoni, i així ho recull en es seu Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, de com s’article salat s’anava extingint pràcticament a tot arreu, exceptuant ses Balears, on s’ha conservat.


 http://www.jaumetercer.com/index.php/ideari/en-defensa-des-mallorqui/96-argumentari-7-quan-mos-diuen-que-s-article-salat-te-bona-salut-perque-tothom-l-utilisa-en-es-carrer

Comentarios

Entradas populares de este blog

El mallorquín, menorquín e ibicenco no es catalán

MALLORQUÍN Y CATALANISMO.

¿AIGO, AYGO O AIGUA?.