Fal·làcia cientifista

Joan Anton Horrach | 21 Maig 2014

Un des mantres d'aquells que defensen s'immersió lingüística és, junt amb sa cohesió social, sa suposada cientificitat de ses decisions que sobre sa llengua se prenen en es Departament de Filologia Catalana de sa UIB. Però ja hem comentat que resulta estrany que, en un món modern on tot s'ha posat en dubte, mos trobem que lo que afecta sa llengua catalana sigui intocable i sagrat, i que no se pot posar en qüestió es dictamen des pretesos experts. Evidentment, amb s’extensió d’aquesta creença lo que se persegueix és amagar, amb una pàtina cientifista, que moltes de ses decisions que se prenen responen a una intencionalitat gens objectiva i sí molt politisada.
En aquest sentit, darrerament m'he trobat amb gent que compara aquest cas des filòlegs amb so dets enginyers, concretament aquells que construeixen ponts. Diuen que a un enginyer no li podem dir res sobre sa seva feina de construir ponts, perquè es profans no en sabem res, gens ni mica, de sa construcció de ponts. Però aquest exemple no se sosté. Primer, perquè s'enginyeria és una tasca científica dura, mentre que sa filologia és una branca de ses humanitats, és a dir, està molt lluny de ser una ciència exacta. Però lo que principalment converteix aquest exemple en paper banyat és que sa tasca purament tècnica i instransferible de s'enginyer té a veure amb sa construcció des pont, sí, però no amb qüestions com sa seva ubicació o ses seves característiques. Si és cert que seria s'enginyer designat qui s'hauria d'encarregar en solitari des disseny de sa construcció, seria decisió des ciutadans i des seus representants quin tipus de construcció s'ha de fer, com afecta el medi ambient, quines característiques hauria de tenir, quines condicions de mobilitat hauria de complir en relació amb sos minusvàlids, etc. Sa part important de sa feina entraria dins s'esfera de ses decisions polítiques, i no quedaria reduïda a lo que digués es tècnic encarregat de sa feina i sa seva suposada infal·libilitat.
Per tant, tornant ara en es terreny filològic, si una cosa pot esser qualificada de científica és que ses modalidats insulars estan entroncades amb so català. La resta ja pertany en gran part a una altra dimensió. Vull dir que, per exemple, sa decisió sobre es model de llengua que s’ha d’implantar en es medis de comunicació públics de Balears no l'han de prendre només els suposats tècnics en sa matèria; també, i principalment, es ciutadans balears i es seus representants. No hi ha infal·libilitat tècnica en aquest cas, sobretot quan resulta que es tècnics en qüestió són es membres superpolitisats, per no dir arxiradicals, des Departament de Filologia Catalana de sa UIB.