Es mallorquí no és cap degeneració des català

Recull de premsa | 10 Setembre 2014

Una de ses idees que s’ha anat imposant poc a poc entre es mallorquins d’ençà que, estatutàriament, se va admetre es català com sa llengua pròpia de Balears, ha estat que es mallorquí n’era sa seva degeneració. També hi ha contribuït, naturalment, s’imposició a tot es món oficial, acadèmic i formal d’un model de llengua estàndar que, sistemàticament i amb molt poques excepcions, ha retirat ses singularitats ancestrals mallorquines de sa circulació pública. Això ha fet que es mallorquí se’l consideràs no ja com un xerrar familiar, domèstic i no apte per ser utilisat a registres més formals i elevats, sinó també com una espècie de degradació d’una llengua catalana medieval pura i no corrompuda per sa castellanisació. Es català estàndar que, com sabem té base barcelonina, faria es paper d’aquesta llengua pura medieval i seria sinònim de correcció, cultura i prestigi social.
Aquesta percepció, que ha fet fortuna entre ses generacions més joves, no té res a veure amb sa realitat. Quan a començaments des segle XX, Mossèn Alcover i Pompeu Fabra, per xerrar de ses dues personalitats més importants de s’època, decidiren dotar d’unes normes ortogràfiques i gramaticals a sa llengua catalana, es mallorquí era considerat es dialecte més pur i més poc corromput, es que millor havia preservat sa riquesa medieval. Per tant, és un desbarat dir que es mallorquí és una degeneració de res, molt manco des barceloní que, maldament s’acabàs agafant com a base de sa llengua literària (o estàndar), era es dialecte més castellanisat de tots.

No hi ha res inexorable ni que no pugui tornar enrera en qüestions tan convencionals com sa normativa (o s’estàndar) d’una llengua. En darrera instància, són es parlants es qui decideixen si es filòlegs normativisadors s’equivocaren o no. Demanar un estàndar que tengui molt més en compte ses particularitats mallorquines i amb el qual mos hi sentiguem més identificats és una reivindicació legítima a la qual també noltros mos volem sumar.
___________________________
Editorial des número d'estiu sa revista Tablón de Santa Catalina.