GRAMÀTICA BALÉÀ SI, GRAMÀTICA CATALANISADA NO.




Gramàtica Baléà de D. Tòni Roig Artigues de s'añ 1998.
Gramàtica Baléà de D. Tòni Roig Artigues de s’añ 1998.

N’hi hà que díuen y pregonan a tots es vens que sa gramàtica que seguim es d’es Grupo d’Acció Baléà esclòu de sa normativa a mitja isla mallorquina y a sas altras duas sensêras. Emb axò demostran lo poc que saben de filología, pêrque de lo contrari, sabrían que s’estruttura llingüística de s’altra mitja isla de Mallorca y de sas altras duas SON SA MATÉXA, ja que per tots es pobbles de sas Islas Baléàs s’empleyan es matéxos artículs, sas matéxas preposicións, es matéxos pronoms, etc. per consiguient estàn ben equivocads. Y si se referêxen a que per Lloseta, Alaró y Bini Salèm, xèrren empleyand una “e” ubèrta hon sa majoría d’es pobble pronuncía una “e” néutra, ningú, ni sa normativa d’ortografía baléà, lis pòsa cap trava per escriure per etzemple: referèx; casèta; catsanèta, etc.

   Per consiguient donam grassis a Déu de no sê tant ilustrads com aquesta gent que tant mos crittica, segóns élls universitaris ilustrads, com també las donam per seguí sas gramàticas científicas de D. Juan Pèp Amengual de s’añ 1835, sa de D. Tòni Roig Artigues de 1998 y sa modernissada y attualissada p’es filologistes de s’Acadèmi de sa Llengo Baléà a s’añ 2005.

Gramàtica de s'Académi de sa Llengo Baléà de 2005
Gramàtica de s’Acadèmi de sa Llengo Baléà de 2005
Gramàtica mallorquina de D. Juan  Pèp Amengual de 1835
Gramàtica mallorquina de D. Juan Pèp Amengual de 1835

   Noltros, es d’es Grupo d’Acció Baléà, tenim ben clà que som MALLORQUINS Y BALÉÀS, com també tenim ben clà que defensam y defensarêm sa nostra llengo baléà (mallorquí, menorquí, ibissênc y formenterênc) sênsa cap infiltrassió, ni d’ortografía ni de fonètica catalàna. Emb pòcas paraulas volêm dí, que, después de tot lo esposad, noltros may apoyarêm lo que pregonan a tots es vens còma llengo nostra, ni cap gramàtica qu’estiguí intotxicada d’ortografía catalàna. P.E.: “veïnades”, en ves de veynadas; “il•lustrat”, en ves de ilustrad; “dues” en ves de duas; “ses” en ves de sas; “Joan” en ves de Juan, “regne” en ves de réyne, “aigua” en ves d’aygo, etc, etc.

   Y que quedí ben clà que noltros tampoc som “anti rês”, però ningú mos llévarà que defensiguêm sa nostra llengo y cultura pròpi, sênsa cap infiltrassió catalàna.

Salut y forsa.

 http://www.grupodacciobalea.com/2014/08/gramatica-balea-si-gramatica-catalanisada-no/

 

Comentarios

Entradas populares de este blog

El mallorquín, menorquín e ibicenco no es catalán

MALLORQUÍN Y CATALANISMO.

¿AIGO, AYGO O AIGUA?.