De nuevo los catalanistas se rien del pueblo Balear

Sa Fundació Jaume III creu que salar es temps, es deports i ses connexions en directe dets informatius d'IB3 és una passa envant però insuficient

Fundació Jaume III | 16 Maig 2014

A pesar d’esser una proposta aigualida que vol acontentar tothom, consideram que lo mínim que pot fer sa UIB és acceptar-la i aixecar es veto a facilitar filòlegs sense feina perquè s’incorporin com a becaris a s’assessoria lingüística d’IB3
Sa Fundació Jaume III creu que sa proposta de mínims relativa an ets informatius d’IB3 –deports, temps i directes en mallorquí, menorquí i eivissenc, i tot lo altre en català estàndar– que finalment ha anunciat avui en es Parlament es director general d’IB3, José Manuel Ruiz, és una passa envant però insuficient, ja que significa reconèixer un pic més ses nostres modalitats insulars com a inferiors an es català estàndar. Amb aquesta proposta descafeïnada, sa direcció d’IB3 torna transmetre s’idea que ses nostres modalitats (amb s’article baleàric) no són aptes per ser usades en es registres més formals, com són ses notícies “hard” d’un informatiu, ja que ses modalitats insulars només seran utilisades a ses notícies “soft”, com són es deports i es temps. Es mateix raonament se pot fer en relació amb s’article definit, que tanta controvèrsia ha creat aquestes darreres semanes: aquesta proposta de mínims reconeix implícitament que s’article lalat té un grau de formalitat superior a s’article baleàric i que se vol fer ben poca cosa per prestigiar-lo.
És evident que sa direcció d’IB3 ha volgut acontentar tothom, ets uns i ets altres, i d’aquí aquesta proposta aigualida, sobretot si la comparam amb ses expectatives que s’havien creat quan se va filtrar a sa premsa que lo que se proposava era utilisar de forma general –i no només parcial– ses modalitats balears en ets informatius.
Es fet que siguin justament ses connexions en directe, un àmbit més espontani i natural, ses que se facin en s’article baleàric i en balear és un indicador des fracàs de s’estàndar oral que s’ha volgut imposar en es darrers trenta anys. Un fracàs que ve pes fet que ningú, ni polítics, ni mestres, ni sa majoria de professors universitaris, ni capellans ni periodistes, xerri aquest estàndar oral si no llegeix un text prèviament escrit en català estàndar.
Esperam que, després de sa cessió de sa direcció d’IB3 davant sa UIB que representa aquesta proposta de mínims, sa nostra universitat tengui almanco sa decència d’acceptar-la i de facilitar s’incorporació de filòlegs sense feina con més aviat millor per posar en marxa –i amb lleialtat institucional, afegiríem– un vertader servici d’assessoria lingüística que fa mesos que es mateixos periodistes d’IB3 reclamen.
I, en fi, no podem acabar aquest comunicat sense referir-mos, per al·lusions, a ses paraules de s’oposició en què se’ns qualifica de radicals, d’ideologisats i d’acientífics per defensar que s’article baleàric s’utilisi en es registres formals de s’idioma. Sa filologia no és cap ciència, per molt que s’ensenyi a s’universitat. I, posats a mesclar ous amb caragols, o ciència amb ideologia, ¿què podem esperar de s’esperit científic d’uns professors universitaris que combinen es birret amb una camiseta que supura ideologia?