Sa Fundació Jaume III exigeix a OCB i Més que deixin d’invocar en fals s’Estatut i sa Llei de Normalisació

Fundació Jaume III | 19 Juliol 2014

És mal d’entendre que just sa balearisació des lèxic i de sa morfologia verbal en marxa a IB3 pugui provocar tants de nirvis
Sa Fundació Jaume III recorda a s’Obra Cultural Balear i a sa coalició Més que tant s’Estatut d’Autonomia (art. 35) com sa Llei de Normalisació Lingüística (art. 2.5) prescriuen sa protecció i sa defensa de ses modalitats insulars, això és, des mallorquí, menorquí i eivissenc. Per afegitó, recorda que sa balearisació dets informatius d’IB3 està avalada per un Mandat Marc d’IB3 que se va aprovar es passat 22 d’abril per part des Parlament Balear dins el qual se reconeixia s’impuls a ses modalitats insulars reconegudes estatutàriament. Sa Fundació Jaume III exigeix a Més i a s’OCB que deixin d’enganar sa ciutadania invocant en fals s’Estatut i sa Llei de Normalisació Lingüística com si en fossin es seus únics intèrprets.
Per altra banda, mos demanam què entenen s’OCB i Més per lo que s’Estatut i sa Llei de Normalisació anomenen “modalitats insulars” i si estan en contra que ets informatius de sa nostra televisió autonòmica balearisin es lèxic i sa morfologia verbal, lo únic que de moment s’està fent. Si consideram es qualificatius totalment fora de lloc que els ha provocat una proposta tan rebaixada i agualida –lèxic i morfologia verbal– com sa posada en marxa per IB3 (“aberrant”, “lingüicidi”, “cop d’estat lingüístic”, etc.), és evident que estan molt molt nirviosos. Això demostra que OCB i Més, amb so catalanisme a ultrança que encarnen, se creuen es depositaris de sa llengua, es vertaders amos i senyors, com si seva particular i restringidíssima visió d’una llengua que tots compartim fos s´única possible i tolerable. Una visió, ja ho sabem, que confon unitat amb uniformitat i on qualsevol indici de respecte cap a sa forma de xerrar de Mallorca, Menorca i Eivissa produeix urticària i és rebut com un “atac a s’unitat de sa llengua catalana”.
Lo autènticament “aberrant” i contrari a “la nostra parla pròpia”, per utilisar es mateixos termes que utilisava ahir s’OCB a sa seva nota de premsa, no és es nou model lingüístic que, emparat per ses urnes, se vol implantar ara a IB3, un model que sense posar en dubte s’unitat reconeix sa seva diversitat, sinó es model que durant trenta anys una minoria activa ben organisada com sa nacionalista ha imposat contra sa majoria de ciutadans balears i que ha provocat sa progressiva assimilació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc –arraconats, malmenats i desprestigiats pes qui, en principi, els haurien d’haver defensat– per un català estàndar de base barcelonina amb el qual no mos sentim identificats i que, avui en dia, ja ha substituït bona part de sa nostra riquesa lingüística per unes solucions ortopèdiques, foranes i empobridores.