Sa tatxeta: Ofendre es lectors

(Nota del administrador del blog)

Em ningún medio de comunicación, sobre todo, autonómico, hay un tipo de periodismo que és traídor a la historia y lengua de su tierra, como  demuestra UH ,con el tipo de periodismo que usa. Su única obsesión es ir contra el PP y su presidente, elegido democraticamente en la urna por todo el pueblo Balear. Su único objetivo es la promoción, divulgación y defensa de una lengua, que si bien, en el estatuto de auonomia se ampara,  el catalán y toda historia, por inventada que sea, para lograr una hipotética anexión a unos falsos países catalanes. El tipo de periodismo es el de desinformación sin cotejar ni analizar algunos artículos dignos de ser llamados incultos. Este es el periódico, que no periodistas que por desgracia nos ha tocado tener.

En Bernadet de Son Frare | 11 Juny 2014

Una des ses regles d’or d’un diari és no ofendre es seus lectors. Es diari Última Hora, es més llegit a Balears, ha mantengut, amb relació a tota s’agra polèmica de s’article salat a IB3, una línia editorial tan extremista a favor de ses tesis ultraestandarisadores que segurament haurà ofès bona part des seus lectors, que són molts i ben variats. Donar s’esquena a sa majoria des lectors per acontentar sa minoria catalanista que hi escriu és un error que, prest o tard, pagaran. Tanmateix, lo pitjor de tot no és mantenir una opinió ─per extremada que sigui─ sempre que ho facin amb educació i respecte cap ats altres; lo més greu és fer befa de ses opinions contràries, sabent que molts des seus lectors les comparteixen.

Amb s’única voluntat de desgastar es Govern, Última Hora ha ofès molts de lectors amb editorials com es que els mostram avui. Sa seva tècnica preferida és, com sempre, sa caricatura, o sigui, concebre un enemic imaginari, que no existeix, fet a mida, per riure-se’n. Fer befa de ses rondalles mallorquines, identificar-les amb lo pagès, lo folclòric i lo vulgar, haurà ferit molts des seus lectors, que conserven aquest tresor filòlogic, aquest autèntic pou de saviesa popular que són ses rondalles, com un record entranyable de s’infància, d’aquell mallorquí  que xerraven es seus pares, padrins i repadrins. Fins i tot n’hi haurà que tendran encara ben present que foren es seu primer contacte amb ses primeres lletres que aprengueren en mallorquí quan s’ensenyança era tota en castellà. Si creu s’editorialista d’Última Hora que escrits com aquests ajuden gens a estimar sa nostra llengua, va ben errat de comptes. D’això se’n diu perdre l’oremus.

Lo més curiós, però, és que tot això ho escriuen periodistes que, llavors, quan surten per sa ràdio i sa televisió, no utilisen aquest estàndar oral que recepten an es periodistes dets informatius d’IB3. Fins i tot n’hi ha hagut qualcun que assegura que es Govern vol humiliar aquests periodistes quan ell mateix, en presentar qualque programa televisiu que requeria una certa formalitat, salava a les totes i xerrava en bon mallorquí.
 http://www.jaumetercer.com/index.php/ideari/sa-tatxeta/276-sa-tatxeta-ofendre-es-lectors