Delicte de llengua

Delicte de llengua

Juan A. Horrach |
JAHorrachD’entre ses múltiples reaccions, generalment agressives, des batalló catalanista davant s'anunci des canvi de criteris lingüístics a IB3, destaquen ses d'en Ferran Aguiló a ses pàgines de s'Última Hora ("Los mismos fines", 15 d’abril de 2014). Encara que més que "reaccions", hauria d'haver escrit "destralades". destralades característiques, per altra banda, des veterà columnista des Grup Serra i de no pocs des seus companys de trinxera.
N’Aguiló comença es seu text sense matisos, afirmant que aquest canvi de model de llengua suposa una “degradación cultural” que provocarà una baixada des nivell intel·lectual de sa població. És a dir, que si es ciutadà empra s’article salat ja de manera sistemàtica, se convertirà en un pagesot oligofrènic sense ànima ni dignitat. En contraposició, emprar s’article literari pareix que duu associades totes ses virtuts morals i culturals que pot ambicionar qualsevol persona assenyada.
Hi ha un pensament que se repeteix molt entre aquesta gent que actua com un exèrcit sempre preparat per donar guerra: s’article literari, junt amb s’estàndar continental, no és només un model de llengua, sinó que duu afegits elements dignificadors de sa persona a tots es nivells. Lo contrari, clar, comportaria caure a un infern d'incultura, bestialitat i estupidesa. Sa negació absoluta de tota dignitat humana, en una paraula. Per tant, uns informatius a IB3 que mantenguin s’estàndar continental com a model de llengua podrien ser tolerables per aquesta gent, encara que per decisió ideològica no mirin mai sa televisió autonòmica (és es cas d’en Josep A. Grimalt). En canvi, apostar per s’article baleàric, això és, per sa combinació de s’article salat i des lalat o literari, i per tot un lèxic propi relegat en benefici de ses formes barcelonines, introduiria una cosa parescuda a sa pesta bubònica. Fixin-se que més que de llengües i medis de comunicació, xerram de bactèries o virus, perque és així com consideren, n'Aguiló i companyia, tot allò que no concorda amb ses seves idees.
Si tenen qualque dubte respecte a lo que acabam de dir, seguesquin llegint es columnista de s'Última Hora i veuran quina opinió li mereixen es defensors de ses modalidats insulars: “iletrados”, “rencorosos”,afectados de complejo de inferioridad”, que donen passes “cruelmente (…) contra la unidad de la lengua”, etc. Un exemple de moderació i seny científic, com poden comprovar. I això no és tot, perquè resulta que estam davant un ¡“delito”! Per sort, aquests pensaments encara no han entrat en es cap des nostros legisladors i, per tant, no formen part des Codi Penal. Encara.



 http://www.jaumetercer.com/index.php/ideari/mormes-i-eixabucs/219-delicte-de-llengua

Comentarios

Entradas populares de este blog

El mallorquín, menorquín e ibicenco no es catalán

MALLORQUÍN Y CATALANISMO.

¿AIGO, AYGO O AIGUA?.