S’aprovació des nou model lingüístic d’IB3 és sa primera passa d’un llarg camí llarg per recuperar unes modalitats insulars fins ara despreciades i marginades

Joan Font Rosselló | 23 abril 2014

Ses dues intervencions de s’oposició, totes dues en menorquí, són sa constatació més clara des fracàs de s’estàndar oral, un fracàs que no volen reconèixer

 Sa Fundació Jaume III considera que s’aprovació des nou model lingüístic d’IB3 per part des Parlament Balear és una passa d’un llarg camí cap a sa recuperació de ses modalitats insulars, fins ara despreciades, marginades i arraconades a àmbits col·loquials i familiars. Sa nostra fundació deplora que es debat en es medis s’hagi centrat en confrontar s’article lalat i s’article salat, un debat simplificat i adesiara absurd perquè lo que s’ha proposat en realitat, entenem, és un canvi de model lingüístic molt més ample i que va molt més enllà des debat salat/lalat.

A més d’introduir s’article baleàric (sa combinació de s’article salat i lalat, basada en sa tradició oral de generacions i generacions de balears), es nou model, entenem, ha d’incloure també sa recuperació de morfologia pronominal i verbal pròpies, de lèxic, de frases fetes i de modismes de ses nostres modalitats, unes formes genuïnes totalment admeses per s’actual normativa, però que, fins ara, gràcies a una normalisació lingüística mal entesa, han estat postergades perquè s’havia estès sa falsa idea que eren “incorrectes” i “vulgars”.

Sa Fundació considera un contrasentit que PSIB i Més, que sempre s’han presentat com uns defensors de sa llengua pròpia de ses Balears, despreciïn ses modalitats insulars i les seguesquin considerant com a variants familiars i domèstiques, no aptes per a usos formals, cultes i acadèmics. Com és un contrasentit també que es dos diputats de s’oposició hagin xerrat en menorquí a sa tribuna parlamentària mentres exigeixen a IB3 que xerri en català estàndar i usi s’article lalat, com si es dos foros, un parlament regional i IB3, no tenguessin un grau parescut de formalitat. Un contrasentit, aquest darrer, que frega s’hipocresia i que només s’entén per motius ideològics, ja que és sa constatació més fidedigna des fracàs de s’estàndar oral –nigú xerra lalat si no llegeix, inclús quan se requereix un cert grau de formalitat– després de quasi trenta anys de normalisació lingüística i estandarisació a ultrança.

Comunicat recollit a Ultima Hora