Voleu arguments per contestar as catalanistes sobre s'article salat?

Voleu arguments per contestar as catalanistes sobre s'article salat? Aquí vos en deix un parell de meus. Esper que vos siguin d'ajuda:
Per atacar-los de front:
Fa uns mesos va sortir sa notícia de que una nova sèrie d'IB3 es faria en castellà. Idò bé, no hi va haver (ni de lluny) sa campanya en contra que hi ha ara amb lo de s'article salat. Pareix que és pitjor «salar» IB3 que «castellanitzar» IB3. Curiós, no?
Podem demanar s'independència, sa modificació de sa Constitució, un referèndum d'autodeterminació i sa unió política de tots els "Països Catalans" entre d'altres, però no podem demanar que se canviï una norma lingüística?
Quan mos xerren de Pollença:
Si els pollencins queden "exclosos" perquè ara els informatius d'IB3 estiran en salat... fins ara, hem estat "exclosos" sa resta de Balears perquè estaven amb s'article alveolar?
No fa falta que un element lingüístic, en aquest cas s'article salat, estigui present a tot el territori. A Vilafranca de Bonany no diuen "pèsols", diuen "txixeros", i no per això deixarem de dir pèsols. Si el requisit perquè un element lingüístic pugui ser emès per televisió sigui el de "estar present a tot el territori", tendríem una televisió on només dirien "hola" i "adéu".
Quan mos diuen: sa seu, sa mar, es bisbe...:
De sa mateixa manera que és contranatural fer un "pare nostro" amb salat, ho és xerrar totalment sense ell. Dir "sa mà" i "sa mar" és un error igual de dolent que dir "la mà i "la mar". Perquè no podem fer honor a sa nostra llengua i fer com hem fet durant segles i dir "sa mà" i "la mar"? Ningú diu de salar-ho tot, sinó de xerrar com ho feim es illencs: que és combinant els dos articles. Sinó, lo que feim és embullar a sa gent i veim com poc a poc es jovent ja no té idea de quan salar o de quan no. Se mos està desnaturalitzant així, sa nostra essència és combinar ambdós articles, inclús si xerram de pollencins.
Quan mos diuen de sa "tradició":
Quina tradició té xerrar sense s'article salat a ses Balears? Perquè és d'això de lo que xerram, ningú diu de escriure-lo, sinó de xerrar-lo. El que va en contra de sa tradició illenca és xerrar com ho fan ara a IB3, un parlar completament allunyat de sa realitat social de s'arxipèlag, un parlar forçat i artificial. Sa gent no s'hi sent identificat, és com si a TV1 els presentadors xerràssin "latino", no hi hauria espanyol que no posés es crit en el cel.
Clar, tothom sap que fa segles que els presentadors d'IB3 xerren amb s'article alveolar, i no amb so salat. Aquesta és sa tradició que deis?
Quan mos retreuen sa "formalitat" de sa llengua:
Si no haguéssim incorporat elements "no formals" a sa llengua formal, encara escriviriem en llatí. Sa gent, especialment autors, varen anar incorporant el llenguatge oral i vulgar a n'es llenguatge escrit i formal. Si voltros impediu sa formalització de, en aquest cas, s'article salat, esteis anant en contra de sa natura i evolució de tota llengua. Ses llengües avancen, evolucionen; no hem arribat a "lo màxim" de sa nostra llengua. Un tal Noam Chomsky va dir en es seu dia: sa llengua la fa el poble, no els filòlegs. Aquests, s'encarreguen de interpretar sa llengua de sa gent, no de dictar "normes sagrades" que no se poden ni canviar ni qüestionar. No hi ha res de dolent en voler s'article salat en els àmbits formals.
Baleàrics!!! No vos rendigueu!! endavant ses atxes!!

Comentarios

Entradas populares de este blog

El mallorquín, menorquín e ibicenco no es catalán

MALLORQUÍN Y CATALANISMO.

¿AIGO, AYGO O AIGUA?.