Argumentari (22): Quan mos acusen de gonelles...

Joan Font Rosselló | 02 abril 2014

22. Quan mos acusen de gonelles...
És prou coneguda sa disputa dialèctica que en Pep Gonella (un pseudònim des que no s’ha sabut mai qui hi havia darrere) i en Francesc de Borja Moll varen mantenir durant es tardofranquisme. En Pep Gonella defensava un estàndar que tengués en compte ses modalitats insulars contra s’actual estàndar centralista fabrià que defensava Moll. Es catalanisme ha fet des gonellisme i de gonella un insult, una eina propagandística per desprestigiar lo que defensava en Pep Gonella, que no era altra cosa que es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
Sa tàctica és s’habitual: anatematisar sa persona per no escoltar lo que diu. En Pep Gonella mai va ser un “secessionista lingüístic” com donen a entendre interessadament es catalanistes: mai va qüestionar sa sagrada unitat de llengua, això que posa tan frenètics es catalanistes. Senzillament, creia que unitat no era igual a uniformitat, a diferència dets estandarisadors. Quaranta anys després, s’ha de reconèixer que en Pep Gonella tenia més raó que un sant!