¿QU’ES SA LLENGO BALÉÀ?.

Deja una respuesta

Es Baléà ês sa llengo pròpi de sas Islas Baléàs, y té una gramàtica de D. Juan Fiòl de s’añ 1651, un’altra de D. Mikèl Reus de 1964 y una més de D. Antoni Cervéra de 1812. Después, a s’añ 1835 D. Juan Pèp Amengual va escriure una gramàtica de sa Llengo Mallorquina, reeditada a s’añ 1872 y estodiada a n’es col·lègits de Mallorca, pubblicand un valios Diccionari Mallorquí-Castella-Llati a s’añ 1858, a 1840 es franciscà enclaustrad D. Pére Figuéra també va púbblica es famós diccionari mallorquí-castellà, igualment D. Julio Solé a 1858 va púbblica sa gramàtica de sa Llengo Menorquina, mentras que sa gramàtica de sa Llengo Catalana se va escriure a n’es 1912 p’en Pompeu Fabra. Lo que vol di més que clarament que sa llengo mallorquina es molt més antiga que sa catalana.

    Es dialèttes de s’Idioma Baléà son: es Mallorquí a Mallorca, s’Ibissênc a sas Islas Pitíuses, formadas per Ibissa y Formentéra y es Menorquí a s’Isla de Menorca.

    Lo més característic es s’us d’ets artículs salads “ÉS, SA, ETS (antes de vocal O H), SES, S, SOTA y SOS” ( es dos derrés después de sa preposició AB). També se caracterisa per sas diferèncis a n’es vèrbos com es gerundi (moguend, venguend…qu’acaban en guent) y en s’adicio d’es complement dirètte a n’es final d’es vèrbos avón se suprimex sa R final d‘es vèrbo, lligantsê sa consonant d’es complement dirètte y acentuantsê es matex (es fàcil ajudà a na María -> es fàcil ajudarlí).

    Ademés té una gran cantidad de paraulas pròpis de sas moltas influènsis llingüísticas qu’han passad per sas Baléàs y d’es substratte antig llatí que s’ha conservad milló a n’aquesta zona d’España a causa de sa séva insularidad. Etzemple: Al-lot, cotxo, s’âbre, gonellas, truñélla, missè, manascal, etc. També s’omitexen sas “erre” finals romànicas d’ets infinitius y d’es sustantius (que per altra banda si manténen altres idiomas com es català, s’español y es francês), cuand aquéxa no se pronuncía. Etzemples: Caminà, mirà, estirà, desfé carré, lliggi, etc, etc. Però si se pronuncía si que s’escriu. Etzemples: motor, pur, militar, aviocar, toner, mir, tir, respir, etc, etc.

    En definitiva, sa llengo baléà es un tresò llingüístic qu’hêm de gorda y preserva emb molta d’honra y d’orgull.

 

 http://www.grupodacciobalea.com/?lang=es