Argumentari (18): Quan mos diuen que s’IEC ha acceptat moltes paraules mallorquines que en principi no reconeixia...

Joan Font Rosselló | 04 Març 2014

18. Quan mos diuen que s’IEC ha acceptat moltes paraules mallorquines que en principi no reconeixia…

A l’any 1995, una ampliació des diccionari normatiu que incloïa uns 600 termes pertanyents an es dialecte balear podia fer pensar que aquest model unitarista s’acabaria convertint en un d’estàndars autònoms, o almanco en un de composicional. Sa realitat, emperò, ho ha desmentit de ple, fins an es punt que avui en dia sa situació des mallorquí davant sa llengua estàndar se pot considerar molt greu. Ja no és només sa llengua d’una premsa escrita centrada de cada vegada més en es dialecte barceloní; és també sa des canals de ràdio i televisió, sa de ses diferents administracions o sa de s’escola. Es mallorquí, i per extensió es menorquí i s’eivissenc, està quedant cada pic més arraconat en ses converses i en ses relacions personals, amb sa consegüent aparició de formes no genuïnament mallorquines, agafades de sa llengua estàndar. Es mallorquí ha entrat en franca recessió davant sa preponderància de s’estàndar català tal com va quedar establit fa un segle a Barcelona.
Per acabar-ho d’arrodonir, s’estandarisació duita a terme a ses Illes Balears, a més d’actuar a s’àmbit lingüístic, ho fa en es cultural. D’entrada, s’Estatut ja va deixar ben clar que sa llengua de Balears és sa llengua catalana, cosa que eliminava ses denominacions tradicionals. Però és que tampoc es poders públics s’han preocupat de protegir i potenciar es dialecte baleàric, com també dicten s’Estatut i sa mateixa Llei de Normalisació Lingüística (1986). An es mateix temps, s’ha produït una revisió de s’història, concretament sa centrada en sa conquista de 1229. Per ats estandarisadors, aquesta famosa fita històrica suposa s’entrada de Balears en es món des “Països Catalans”. Amb s’inclusió de Balears en es món català, ja passam a formar part de sa comunitat lingüística catalana, ja som part de sa “catalanitat”. Així, un altre signe propi de ses Balears, sa nostra bandera reconeguda a s’Estatut, amb sos colors atorgats an es mallorquins pel rei En Sanxo l’any 1312, és substituïda adesiara pes colors de sa senyera catalana. Sa penetració de sa llengua estàndar s’ha realisat en tots ets àmbits, a ses institucions, a ses escoles, en es mass media. Aquesta darrera via s’ha vist afavorida per sa sintonisació a ses Balears de ses cadenes de televisió catalanes (TV3 i demés canals que depenen de la Generalitat) i per sa posada en marxa d’IB3. Tant un fet com s’altre han ajudat moltíssim a sa difusió d’un model estàndar estrany an es mallorquí.
Aquesta situació s’ha vista accentuada pes fet que es lingüistes i ses autoritats filològiques de Balears massa vegades han optat per ses fórmules pròpies de Catalunya en lloc de ses insulars, encara que aqueixes fossin tan correctes (i normatives) com aquelles. Han confós unitat amb uniformitat. Es problema no han estat tant es catalans ni s’IEC com es ja autoanomenats “catalans de Mallorca”, més papistes que el Papa.

 http://www.jaumetercer.com/index.php/ideari/en-defensa-des-mallorqui/174-argumentari-18-quan-mos-diuen-que-s-iec-ha-acceptat-moltes-paraules-mallorquines-que-en-principi-no-reconeixia