Ses talaies de foc
Ses talaies de foc
Durant
s’Edat Moderna, es constant temor d’atacs pirates a ses costes
mallorquines fa que no només se reforcin ses fortificacions de Palma i
Alcúdia i es castells roquers d’Alaró, Santueri i Pollença, sinó que
també se construesquin, d’ençà de 1530, torres de defensa. D’aquesta
manera s’enriqueix es sistema d’avís costaner. I és que ses torres
afegeixen a sa feina de vigia ses peces d’artilleria per defensar ses
cales de possibles desembarcaments pirates. Durant es regnat d’En Felip I
de Mallorca (II d’Espanya), se continuen aixecant torres a Lluc,
Sóller, cala Figuera de Santanyí, s’Estalella, cap Enderrocat, cap Blanc
i sa Ràpita.
S’autor des sistema definitiu de comunicació entre talaies ès s’historiador, astrònom, matemàtic i metge Joan Binimelis. Amb aquest procediment se consegueix passar de s’alarma local originada per una torre an es coneixement a sa capital de tot lo que passa a sa costa mallorquina. Cada nit s’inicia es sistema de comunicació de ses talaies de foc per informar a sa capital de ses novetats a sa costa.
Es circuits comencen, per una banda, a sa torre de na Popia, a s’illa de sa Dragonera, i, per s’altra, a sa torre de s’illa de Cabrera, i acaben un i altre a sa talaia de s’Almudaina. Ses transmissions de foc van de na Popia a cap Andritxol, Malgrats, Refeubetx, Cala Figuera, Illetes, Enderrocat, Almudaina; i a Trinitat, Na Seca, Tuent i Sant Vicenç. Quan a na Popia se té contestació d’aquest segon circuit, s’envia cap a Palma. Per sa costa de llevant es foc comença a Cabrera seguint cap a Campos, sa Ràpita, s’Estalella, cap Blanc, Illetes, cap Enderrocat, s’Almudaina; i en un segon circuit també se veu a cala Figuera de Santanyí i segueix llavors cap a Porto Petro, Porto Colom, Capdepera, s’Atalia Moreia, Alcúdia, Albercutx. Igual que a sa costa de ponent, es torrers de Campos esperen sa resposta iniciada a Albercutx i la notifiquen a Palma. Si no hi ha novetat, s’encén un foc. En cas de descobrir naus, se’n fan tants com se’n vegin, fins a deu.
http://www.jaumetercer.com/index.php/historia/histories-han-contat/180-ses-talaies-de-foc
S’autor des sistema definitiu de comunicació entre talaies ès s’historiador, astrònom, matemàtic i metge Joan Binimelis. Amb aquest procediment se consegueix passar de s’alarma local originada per una torre an es coneixement a sa capital de tot lo que passa a sa costa mallorquina. Cada nit s’inicia es sistema de comunicació de ses talaies de foc per informar a sa capital de ses novetats a sa costa.
Es circuits comencen, per una banda, a sa torre de na Popia, a s’illa de sa Dragonera, i, per s’altra, a sa torre de s’illa de Cabrera, i acaben un i altre a sa talaia de s’Almudaina. Ses transmissions de foc van de na Popia a cap Andritxol, Malgrats, Refeubetx, Cala Figuera, Illetes, Enderrocat, Almudaina; i a Trinitat, Na Seca, Tuent i Sant Vicenç. Quan a na Popia se té contestació d’aquest segon circuit, s’envia cap a Palma. Per sa costa de llevant es foc comença a Cabrera seguint cap a Campos, sa Ràpita, s’Estalella, cap Blanc, Illetes, cap Enderrocat, s’Almudaina; i en un segon circuit també se veu a cala Figuera de Santanyí i segueix llavors cap a Porto Petro, Porto Colom, Capdepera, s’Atalia Moreia, Alcúdia, Albercutx. Igual que a sa costa de ponent, es torrers de Campos esperen sa resposta iniciada a Albercutx i la notifiquen a Palma. Si no hi ha novetat, s’encén un foc. En cas de descobrir naus, se’n fan tants com se’n vegin, fins a deu.
http://www.jaumetercer.com/index.php/historia/histories-han-contat/180-ses-talaies-de-foc
Comentarios
Publicar un comentario
Se exige respeto y educación en los comentarios. Los que sean ofensivos, vejatorios y de mal gusto seran borrados.