Francesc Moll i es llibres de text

Xavier Pericay | 30 Març 2014

Fa devers dues setmanes es digital mallorcadiario.com va publicar una entrevista amb Francesc Moll, editor. Es motiu —en periodisme sempre hi ha un motiu o altre— eren es vuitanta anys de s’editorial. Es primers vuitanta anys, podríem dir, en honor an es seu fundador i pare de s’entrevistat, Francesc de Borja Moll, que va titular de forma anàloga es seu primer llibre de memòries. Curiosament, emperò, de s’editorial se’n xerrava poc a s’entrevista. I, sobretot, se’n xerrava fragmentàriament. Per exemple, no se deia res des present. O, si ho volen, res de sa seva singladura en es darrers vint anys, que és justament quan se n’ha fet càrrec, en solitari, Francesc Moll. Així, no apareixia enlloc sa suspensió de pagaments. Ni ses demandes judicials presentades per qualcuns des seus treballadors. Ni hi havia cap referència a ses ajudes rebudes en temps de s’anterior Govern des Pacte o des més anterior encara. Ni tampoc a ses que li vengueren des Govern de la Generalitat, de manera directa o indirecta, a s’època des tripartit. Ni s’hi al·ludia, per descomptat, a ses generoses compres de llibres que ses institucions balears acostumen a fer a s’editorial, talment com si se tractàs d’un peatge obligatori o d’un impost revolucionari. En fi, una pena, ja que a molts de ciutadans els agradaria sebre com estan, a dia d’avui, tots aquests assumptes que no són sinó ses tristes conseqüències d’una gestió nefasta i, lo que és pitjor, sospitosament opaca.
Però s’entrevista també tocava altres aspectes de s’actualitat que seria impropi deixar passar. Ara només me referiré a un d’aquests aspectes, es que afecta es llibres de text, en tant que me pareix molt il·lustratiu de com funcionen ses coses a s’àmbit de sa cultura i s’educació balears. Es periodista li pregunta an en Francesc Moll si —traduesc— «tem que sa balearisació de s’idioma entri definitivament en es llibres de text» (i es terme balearisació s’ha d’entendre aquí com sa progressiva presència de ses modalitats balears en ets usos formals, cultes, prestigiats de s’idioma). I aquesta és sa resposta de s’editor: «Primer de tot s’ha de recordar que a començament de curs hi va haver un intent de dur a cap aquesta balearització, i no hi va haver ni una sola empresa editorial que els fes cas. Entre altres coses, perquè creien que era ruïnós». Vagi per envant que en Moll no diu mentida. Ses editorials de llibres de text van contestar que no a ses ajudes que el Govern els oferia per balearisar es seus manuals. I fins és molt probable que ho fessin, com afirma s’editor, per mor de ses conseqüències econòmiques que això els podia comportar. Lo que no diu Moll, emperò, és que, en tenir coneixement de ses intencions des Govern, es departaments de català de sa majoria d’escoles i instituts de ses Balears varen posar en marxa una campanya consistent a enviar an aquestes editorials cartes on se’ls indicava que, en cas de modificar es llibres en es sentit que es Govern volia, s’exposaven a un boicot en tota regla. O sigui, a sa ruïna, ja que sa potestat de triar un llibre o altre —o de no triar-ne cap, segons a quin nivell— correspon, com tothom sap, an es professors de cada centre.
No puc creure que un homo com Francesc Moll, tan ben connectat amb sos poders fàctics des catalanisme insular —encara que només sigui perquè ell n’ha estat i en continua essent un d’essencial—, ignori aquest fet. Impossible. Es problema és que, maldament no l’ignori, troba superflu referir-s’hi. Per ell, aquest boicot és sa cosa més natural del món. Un boicot patriòtic, com si diguéssim. Destinat a preservar ets interessos de sa pàtria catalana, que són, no ho oblidàssim, ets interessos —ben materials, aquest pic— de s’editorial Moll i de tot lo que hi ha darrera.


 http://www.jaumetercer.com/index.php/filologia/divagacions-filologiques/200-francesc-moll-i-es-llibres-de-text