Faltar a sa veritat

Xavier Pericay | 20 Març 2014

Pareix mentida sa quantitat de gent, de genteta i de gentassa que falta a sa veritat en tot allò que té a veure amb ses qüestions lingüístiques. Dijous passat, per exemple, Carles Cortès, president de sa Comissió de Llengua de sa Xarxa Vives —que agrupa ses universitats catalanes, valencianes i balear—, presentava a sa UIB un document titulat Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general que, segons recollia el s’endemà es Diario de Mallorca, s’ha enviat a ses distintes administracions públiques i a mig milenar d’empreses de ses tres comunitats autònomes. Idò, davant sa pregunta de si aquest document constituïa un atac a ses modalitats, es president de sa Comissió va contestar que de cap de ses maneres, que al contrari, que «s’objectiu és cohesionador, que tothom pugui xerrar en sa seva modalitat i que en ets usos generals que se facin des llenguatge ningú se senti despreciat». Magnífic. Llàstima que, una vegada llegit es text, s’arribi a sa conclusió que s’opuscle (48 pàgines) delata es seu origen valencià i que sa cohesió consisteix a seguir, tant com sigui possible, sa norma següent: cada vegada que en un determinat context se dóna una divergència entre parles territorials, lluny d’optar per sa pròpia modalitat, lo que toca és cercar una fórmula comuna a totes ses maneres de xerrar encara que això comporti girar sa frase damunt davall.
Així, en relació amb so problema de ses diferències dialectals a sa primera persona des present d’indicatiu, aquestes administracions i empreses, en lloc d’escriure «Les Corts Generals han aprovat la Llei següent i jo la sancione» o «(…) i jo la sanciono» —i és de creure i pensar, i pensar i creure, que també «(…) i jo la sancion»—, hauran d’escriure, si volen fer cas de sa benemèrita Xarxa Vives, «(…) i em correspon de sancionar-la [o bé, i tinc a bé sancionar-la]» (pàg. 31). Això és, hauran d’amputar es gir natural de sa frase abans de cedir a una fórmula que pugui delatar s’origen geogràfic des redactor des text.
Es lector se demanarà tal vegada què hi pot haver darrera una recomanació semblant, més enllà d’una mentida flagrant per part de qui va presentar es document dijous passat a sa UIB. Segons indica en es seu proemi es rector de s’Universitat d’Alacant i president de sa Xarxa Vives, hi ha s’objectiu de «facilitar la redacció d’una sola versió acceptable per a tots els usuaris» o, també, es «d’oferir els mínims comuns al domini lingüístic per a aconseguir un model de llengua neutre facilitador, en determinats casos, d’una única versió lingüística». O sigui, hi ha laminació de ses modalitats, depuració expressiva, extirpació de ses diferències en pro de sa tan anhelada uniformitat lingüística. O sigui, hi ha política i res més que política.


 http://www.jaumetercer.com/index.php/filologia/divagacions-filologiques/188-faltar-a-sa-veritat